Palacio de Pedralbes / Palau de Pedralbes

Palacio de la Generalitat de Catalunya / Palau de la Generalitat de Catalunya
IndiceIndice  ­FAQFAQ  ­BuscarBuscar  ­RegistrarseRegistrarse  ­MiembrosMiembros  ­Grupos de UsuariosGrupos de Usuarios  ­ConectarseConectarse  ­Regnes RenaixentsRegnes Renaixents  ­Reinos RenacientesReinos Renacientes  ­Foro de los RRForo de los RR  
Publicar nuevo tema   Responder al temaCompartir | 
 

 Ley de Comercio

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo 
AutorMensaje
Klohita
Consejer@


Cantidad de envíos: 834
Edad: 102
Fecha de inscripción: 24/07/2007

Hoja de personaje
Salut:
1/1  (1/1)
Poder:
0/0  (0/0)
Dinero:
0/0  (0/0)

MensajeTema: Ley de Comercio   Vie Mayo 22, 2009 3:20 pm

Citación:
Ley de Comercio del Principat de Catalunya

Título preliminar

Artículo I: Afecta esta Ley a toda persona que ejerza trato económico dentro de los límites fronterizos del Principat de Catalunya, excepto, para la nobleza y el clero del Principat de Catalunya, en todo lo que respecte a aquellos artículos que limiten o supriman los privilegios, derechos y deberes que les puedan ser otorgados dentro del marco de la Constitución, el Estatuto de la Nobleza y el Concordato.


Título I: De la especulación

Artículo II: Se prohíbe la compra de cualquier producto que no sea para consumo o uso propio, salvo que se trate de un vendedor ambulante autorizado.

Artículo III: Los cultivadores no podrán comprar más de un saco de semilla por campo y siembra, a excepción de los cultivadores de maíz que podrán comprar dos sacos de maíz diarios como establece el Código Penal.

Artículo IV: Se prohíbe la venta de cualquier artículo no producido por uno mismo, salvo que se trate de un vendedor ambulante autorizado o se esté encuadrado en el Artículo V ó VI.

Artículo V: En caso de compras por error, los productos se podrán vender al mismo precio que se compraron, cumpliendo las leyes de precios máximos/mínimos si las hubiese e informando previamente del error y aportando pruebas de compra y venta al Teniente de Policía.

Artículo VI: En caso de objetos encontrados, éstos se podrán vender libremente, cumpliendo las leyes de precios máximos/mínimos si las hubiese y aportando pruebas de la adquisición del bien al Teniente de Policía.

Artículo VII: En caso de materias primas de explotación local obtenidas en una ciudad y trasladadas a otra que no posea el mismo tipo de explotación, su venta constituye ejercicio de mercadería ambulante, por lo que se estará sujeto a lo dictaminado en el Título IV.


Título II: De las tabernas

Artículo VIII.

1. Los taberneros podrán comprar en el mercado local o bien comunicarse con el alcalde o el CdC para el abastecimiento de su taberna.

2. Los precios de venta de alimentos en las Tabernas podrán exceder el decreto municipal en concepto de ganancias.

3. Si un menú no sacia por completo el hambre de un día, se deberá explicitar claramente en la descripción de éste.


Título III: De los mandatos

Artículo IX: Las prohibiciones de compra/venta expresadas en el Título I, no afectarán a los Ayuntamientos y a los mandatarios (poseedores de mandatos), siempre que actúen por cuenta del Ayuntamiento o mandato (cumpliendo lo que este dice) y no por cuenta propia.

Artículo X: El poseedor de un mandato no está eximido de cumplir las leyes sobre precios máximos/mínimos del Reino/ciudad, si las hubiese, excepto si ha sido autorizado por el Comisario de Comercio.

Artículo XI: Los Alcaldes deberán responder de sus acciones comerciales ante el Consejo.

Artículo XII: Los mandatarios deberán responder de su gestión comercial ante el mandante (Alcalde, Baile o Comisario de Comercio) y en caso de mala gestión seran juzgados según lo descrito en el Título Quinto, artículo XXVI del Código Penal.


Título IV: Del comercio entre particulares

Artículo XIII: A los efectos de comercio entre particulares se distinguen tres situaciones: habitante estable (residente) de una ciudad, mercader ambulante y viajero.

Artículo XIV: Se consideran mercaderes ambulantes todas las personas que tengan como fin último comprar y/o vender productos en ciudades que no sean la suya de origen, medie o no declaración propia de su carácter de comerciante. Los viajeros son aquellas personas que se encuentran temporalmente de visita en una ciudad, no residiendo legalmente en ella, en cuyo caso podran comprar productos para su consumo o uso propio. El resto de situaciones pertenece a la consideración de habitante estable (residente).


Título V: De los mercaderes ambulantes

Artículo XV: Un mercader ambulante necesita de una autorización para ejercer su actividad comercial. El Comisario de Comercio es la única autoridad facultada para conceder dicha autorización, en la cual deberán constar claramente los productos facultados a vender, ciudad de compra, ciudad de venta y precio máximo de venta.

Artículo XVI: Los mercaderes ambulantes autorizados, deberán presentar su inventario ante el alcalde de la ciudad en el momento de su llegada y notificarle las operaciones que desean efectuar.


Título VI: De los viajeros

Artículo XVII: Los viajeros sólo tienen permitido comprar productos para su consumo o uso propio y vender aquello que produzca en la explotación de la ciudad donde esté de turismo.

Artículo XVIII: Todo hecho comercial ejercido por un viajero fuera de estos dos supuestos, derivará en la adquisición inmediata del carácter de mercader ambulante y de las obligaciones inherentes a los mismos.


Título VII: De los Decretos de precios máximos y mínimos

Artículo XIX: La máxima autoridad para decretar precios máximos y mínimos es el Gobierno del Principat de Catalunya. Puede publicar una tabla de precios para todo el Principado que prevalecerá siempre por encima de cualquier decreto o legislación local si la hubiera con anterioridad.

Artículo XX: Los alcaldes pueden decretar precios máximos y mínimos para su pueblo si no entran en contradicción con los que hubiera establecido el Gobierno del Principat de Catalunya.

Artículo XXI: En situaciones especiales, un alcalde con un mandato del CdC podrá vender al precio de compra al Principat de Catalunya. En este caso, el mandato especificará a qué precio se debe vender el producto.


Disposición final

Esta Ley de Comercio sustituirá a la anterior a partir del momento de su aprovación por parte de las Cortes del Principat de Catalunya.


Girona, 15 de marzo de 1457



Sancionado en Pedralbes, el 22 de Mayo de 1457

_________________
"Veritas vos liberatis" /La verdad siempre te libera
Volver arriba Ir abajo
Ver perfil de usuario
Klohita
Consejer@


Cantidad de envíos: 834
Edad: 102
Fecha de inscripción: 24/07/2007

Hoja de personaje
Salut:
1/1  (1/1)
Poder:
0/0  (0/0)
Dinero:
0/0  (0/0)

MensajeTema: Re: Ley de Comercio   Vie Mayo 22, 2009 3:22 pm

Citación:
Llei de Comerç del Principat de Catalunya

Títol preliminar

Article I: Afecta aquesta Llei a tota persona que exerceixi tracte econòmic dins dels límits fronterers del Principat de Catalunya, excepte per a la noblesa i el clergat del Principat de Catalunya, en tot el que respecte a aquells articles que limitin o suprimeixin els privilegis , drets i deures que els puguin ser atorgats dins del marc de la Constitució, l'Estatut de la Noblesa i el Concordat.


Títol I: De l'especulació

Article II: Es prohibeix la compra de qualsevol producte que no sigui per consum o ús propi, llevat que es tracti d'un venedor ambulant autoritzat.

Article III: Els cultivadors no podran comprar més d'un sac de llavor per camp i sembra, a excepció dels cultivadors de dacsa que podran comprar dos sacs de dacsa diaris com estableix el Codi Penal.

Article IV: Es prohibeix la venda de qualsevol article no produït per un mateix, llevat que es tracti d'un venedor ambulant autoritzat o s'estigui enquadrat en el Article V o VI.

Article V: En cas de compres per error, els productes es podran vendre al mateix preu que es van comprar, complint les lleis de preus màxims/mínims si existissin i informant prèviament de l'error i aportant proves de compra i venda al Tinent de Policia.

Article VI: En cas d'objectes trobats, aquests es podran vendre lliurement, complint les lleis de preus màxims/mínims si les existissin i aportant proves de l'adquisició del bé al Tinent de Policia.

Article VII: En cas de matèries primeres d'explotació local obtingudes en una ciutat i traslladades a una altra que no tingui el mateix tipus d'explotació, la seva venda constitueix exercici de mercaderia ambulant, pel que estarà subjecte a allò dictaminat en el Títol IV.


Títol II: De les tavernes

Article VIII.

1. Els taverners podran comprar en el mercat local o bé comunicar-se amb l'alcalde o el CdC per a l'abastament de la seva taberna.

2. Els preus de venda d'aliments en les Tavernes podran excedir el decret municipal en concepte de guanys.

3. Si un menú no sacia per complet la fam d'un dia, s'haurà d'explicitar clarament en la descripció d'aquest.


Títol III: Dels mandats

Article IX: Les prohibicions de compra/venda expressades en el Títol I, no afectaran als Ajuntaments i als mandataris (posseïdors de mandats), sempre que actuïn per compte de l'Ajuntament o mandat (complint el que aquest diu) i no per compte propi .

Article X: El posseïdor d'un mandat no està eximit de complir les lleis sobre preus màxims/mínims del Regne/ciutat, si existissin, excepte si ha estat autoritzat pel Comissari de Comerç.

Article XI: Els Alcaldes hauran de respondre de les seves accions comercials davant el Consell.

Article XII: Els mandataris hauran de respondre de la seva gestió comercial davant el mandant (Alcalde, Batlle o Comissari de Comerç) i en cas de mala gestió seran jutjats segons el descrit en el Títol V, article XXVI del Codi Penal.


Títol IV: Del comerç entre particulars

Article XIII: Als efectes de comerç entre particulars es distingeixen tres situacions: habitant estable (resident) d'una ciutat, mercader ambulant i viatger.

Article XIV: Es consideren mercaders ambulants totes les persones que tinguin com a finalitat última comprar i/o vendre productes en ciutats que no siguin la seva d'origen, hi hagi o no declaració pròpia del seu caràcter de comerciant. Els viatgers són aquelles persones que es troben temporalment de visita a una ciutat, no residint legalment en ella, en aquest cas podran comprar productes per al seu consum o ús propi. La resta de situacions pertany a la consideració de habitant estable (resident).


Títol V: Dels mercaders ambulants

Article XV: Un mercader ambulant necessita d'una autorització per exercir la seva activitat comercial. El Comissari de Comerç és l'única autoritat facultada per concedir l'esmentada autorització, en la qual hauran de constar clarament els productes facultats a vendre, ciutat de compra, ciutat de venda i preu màxim de venda.

Article XVI: Els mercaders ambulants autoritzats, hauran de presentar el seu inventari davant l'alcalde de la ciutat en el moment de la seva arribada i notificar les operacions que desitgen efectuar.


Títol VI: Dels viatgers

Article XVII: Els viatgers només tenen permès comprar productes per al seu consum o ús propi i vendre allò que produeixi en l'explotació de la ciutat on estigui de turisme.

Article XVIII: Tot fet comercial exercit per un viatger fora d'aquests dos supòsits, derivarà en l'adquisició immediata del caràcter de mercader ambulant i de les obligacions inherents als mateixos.


Títol VII: Dels Decrets de preus màxims i mínims

Article XIX: La màxima autoritat per decretar preus màxims i mínims és el Govern del Principat de Catalunya. Pot publicar una taula de preus per a tot el Principat que prevaldrà sempre per sobre de qualsevol decret o legislació local si n'hi ha amb anterioritat.

Article XX: Els alcaldes poden decretar preus màxims i mínims per al seu poble si no entren en contradicció amb els que hi hagués establert el Govern del Principat de Catalunya.

Article XXI: En situacions especials, un alcalde amb un mandat del CdC podrà vendre al preu de compra al Principat de Catalunya. En aquest cas, el mandat especificarà a quin preu s'ha de vendre el producte.


Disposició final

Aquesta Llei de Comerç substituirà a l’anterior a partir del moment de la seva aprovació per part de les Corts del Principat de Catalunya.


Girona, 15 de març de 1457


Sancionat al Palau de Pedralbes, 22 de Maig de 1457


_________________
"Veritas vos liberatis" /La verdad siempre te libera
Volver arriba Ir abajo
Ver perfil de usuario
 

Ley de Comercio

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba 
Página 1 de 1.

Permiso de este foro:No puedes responder a temas en este foro.
Palacio de Pedralbes / Palau de Pedralbes :: Corts Catalanes :: Actes i documents sancionats / Actas y documentos sancionados-
Publicar nuevo tema   Responder al tema