Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes
¿Quieres reaccionar a este mensaje? Regístrate en el foro con unos pocos clics o inicia sesión para continuar.

Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes

Palacio de Pedralbes / Palau de Pedralbes
 
ÍndexÍndex  PortalPortal  ForoForo  Últimas imágenesÚltimas imágenes  NormasNormas  CercarCercar  Registrar-seRegistrar-se  Iniciar Sessió  Regnes RenaixentsRegnes Renaixents  Reinos RenacientesReinos Renacientes  

 

 Textos aprobados

Ir abajo 
AutorMissatge
Hanseatic
Rey - Rei
Rey - Rei



Cantidad de envíos : 389
Edad : 108
Fecha de inscripción : 30/07/2007

Hoja de personaje
Salut:
Textos aprobados Left_bar_bleue0/0Textos aprobados Empty_bar_bleue  (0/0)
Poder:
Textos aprobados Left_bar_bleue0/0Textos aprobados Empty_bar_bleue  (0/0)
Dinero:
Textos aprobados Left_bar_bleue0/0Textos aprobados Empty_bar_bleue  (0/0)

Textos aprobados Empty
MissatgeAssumpte: Textos aprobados   Textos aprobados EmptyDj Des 04 2008, 04:32

Cita :
Constitución del Principado de Catalunya

Preámbulo

El pueblo de Catalunya, representado por las Cortes Catalanas, en virtud de su voluntad soberana de autogobernarse y de regir su destino, se otorga la presente Constitución, ley máxima del Principado de Catalunya, por encima de todas las otras leyes, de todas las instituciones y de todos los estamentos, y que sólo podrán ser modificada por las propias Cortes por mayoría cualificada.

Título I: Del Principado de Catalunya

Art. I.
El Principado de Catalunya incluye dentro de sus fronteras las ciudades de Barcelona, capital, y de Girona, Lleida, Puigcerdà, Tarragona, Tortosa, Urgell y Vic, y los territorios despoblados de sus áreas de influencia; e incluirá cualquiera otra ciudad que se fundara dentro sus fronteras actuales, y cualquier otro territorio o ciudad anexionada en guerra justa.

Art. II.
El escudo y la bandera del Principado de Catalunya es de oro con cuatro palos de gules.

Art. III.
Las lenguas oficiales del Principado de Catalunya son el catalán, en las ciudades de Vic y Puigcerdà, y el castellano, en las ciudades de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa y Urgell, de forma que las comunicaciones oficiales entre las instituciones y los ciudadanos se realizarán en la o las lenguas oficiales de los destinatarios, y los procesos judiciales se realizarán indistintamente en una de las dos lenguas, adjuntando traducción si cualquiera de las partes así lo requiriera.

Art. IV.
La religión oficial del Principado de Catalunya es la Iglesia Aristotélica Universal y Romana. La profesión de cultos diferentes al oficial está permitida, pero no así su apología. Las relaciones entre el Principado de Catalunya y la Iglesia quedarán reguladas por un Concordato que ambas partes redactarán, con rango legal de Estatuto.

Art.V.
El Principado de Catalunya reconoce tres estamentos: los Nobles, los Clérigos, que tendrán privilegios y obligaciones establecidas y reguladas en el Estatuto de los Nobles y en el Concordato respectivamente, y los Ciudadanos, compuestos por la ciudadanía catalana y la ciudadanía extranjera, cuyos deberes y derechos quedarán definidos en la Estatuto de la Ciudadanía.

Título II: De las Instituciones del Principado y su renovación

Art VI
El Principado de Catalunya está regido por tres instituciones: el Príncipe y la Generalitat de Catalunya a nivel general, y los Ayuntamientos a nivel local.

Art. VII
El Príncipe de Catalunya es la máxima representación del Principado de Catalunya. Se le podrá rendir vasallaje, cuyas condiciones vendrán establecidas en el Estatuto de la Nobleza. Será nombrado y relevado por las Cortes Catalanas, que también podrán nombrar un regente en caso de ausencia o enfermedad, decisiones que necesitarán mayoría cualificada.

Art. VIII
La Generalitat de Catalunya está formada por tres poderes:

a) Las Cortes de Catalunya, máxima autoridad del poder legislativo, cuyo funcionamiento y renovación está regulado por el Estatuto de las Cortes.
b) El Gobierno de la Generalitat de Catalunya, máxima autoridad del poder ejecutivo, formado por el President de la Generalitat y sus once consejeros. Se renueva cada dos meses como máximo, por sufragio universal.
c) El Tribunal de Apelación, máxima autoridad del poder judicial, cuyo funcionamiento y miembros vendrán reglados en el Estatuto del Tribunal de Apelación.

Art IX
Los Ayuntamientos están regidos por los Alcaldes, escogidos por sufragio universal en cada pueblo cada máximo de 30 días, y por el Tribuno y los Regidores, elegidos por el Alcalde. Los Alcaldes, a su vez, formaran el Consejo de los Alcaldes, que será puente entre el Gobierno de la Generalitat y la Administración Local.

Título III: De las competencias de las Instituciones del Principado

Art X.
El Príncipe de Catalunya, tiene competencia sobre los siguientes apartados:

a) El nombramiento de nobles en el Principado de Catalunya.
b) La declaración de la guerra y de la paz, a petición e información exhaustiva del Gobernador del Gobierno, y previa autorización de las Cortes.
c) La emisión de los decretos del Príncipe, en el marco de sus competencias.
d) Como máximo representante del Principado ante la Realeza y las Cortes extranjeras, tender lazos de amistad y paz con los demás reinos.
e) La mediación de conflictos entre las diferentes Instituciones del Principado.
f) El mando supremo de las fuerzas armadas.
g) En caso de una supuesta crisis gubernamental, la autorización de un cambio de President hasta las próximas elecciones al Gobierno de Catalunya, proponiendo un candidato para ocupar el puesto de President en Funciones ante las Cortes, quienes aprobarán o no su nombramiento.

Art. XI.
Las Cortes de Catalunya tienen competencia sobre la política legislativa del Principado, incluyendo:

a) La autorización de la guerra y de la paz, a petición del Principe de Catalunya.
b) La sanción de los tratados de amistad y cooperación exterior, a petición del Gobierno de la Generalitat.
c) El control de una lista de ciudadanos que haya hecho méritos suficientes como para poder serles otorgado un título de nobleza.
d) La sanción o no de las leyes aprobadas por el Gobierno de la Generalitat o por el Príncipe de Catalunya.
e) La sanción de los Estatutos de las Instituciones en el marco de sus competencias.
f) La organización de las festividades oficiales del Principado.
g) Las relaciones con la Iglesia.
h) El nombramiento, o la destitución del Príncipe de Catalunya, o de su sustitución por un Regente en caso de indisposición del mismo.

Art. XII.
El Gobierno de la Generalitat de Catalunya tiene competencia sobre la política ejecutiva del Principado, incluyendo:

a) La aprobación de Leyes en el marco de sus competencias, que necesitan la sanción de las Cortes.
b) La aprobación de Decretos de Gobierno en el marco de sus competencias.
c) La gestión de los presupuestos, el patrimonio, la ganadería y la minería del Principado.
d) La seguridad interior del Principado y el cumplimiento de los códigos legislativos.
e) El nombramiento de policías y sargentos, a propuesta de los Ayuntamientos.
f) El comercio interno e internacional, y el establecimiento de Tratados Comerciales.
g) Los tratados de amistad y cooperación exterior, con la aprobación de las Cortes.
h) El nombramiento del Rector o la Rectora de la Universidad de Barcelona Ramon Llull, que deberá ser sancionado por las Cortes de Catalunya por mayoría simple.
i) La creación, la administración y el manejo del Ejército, y la seguridad militar.
j) El derecho a solicitar ante el Príncipe de Catalunya la declaración de la guerra y la paz.
k) La recaudación de impuestos.

Art. XIII.
El Tribunal de Apelación de Catalunya tiene competencia sobre el poder judicial del Principado, incluyendo:

a) La revisión de manera inapelable de las sentencias emitidas por el Juez, a petición del Fiscal o de la parte condenada.
b) La garantía de la no invasión de competencias entre las instituciones del Principado, y sus decisiones al respecto son vinculantes e inapelables.
c) La creación de jurisprudencia en su interpretación de las leyes y de los estatutos.

Art. XIV.
Los Ayuntamientos tienen competencia sobre la política local del Principado, incluyendo:

a) La emisión de Decretos Municipales, incluyendo los de precios máximos o mínimos y la ordenación del comercio local.
b) La seguridad interior de la ciudad, y la vigilancia en el cumplimiento de las leyes, bajo la autoridad del Gobierno de la Generalitat.
c) Las propuestas de nombramiento de policías y sargentos.
d) La apertura de juicios de alcance local, y general a petición del Gobierno de la Generalitat.
e) La recaudación de impuestos municipales .

Título IV: De las legislaciones del Principado de Catalunya

Art. XV.
a) La presente Constitución es la máxima fuente jurídica del Principado de Catalunya, incluso si una eventual reorganización política diera lugar a la integración del Principado con otros territorios, proceso que siempre deberá respetar la plena soberanía catalana y la presente Constitución. Cualquier otro código legislativo emitido por cualquiera otra institución del Principado, no podrá contradecir a ésta, y en el supuesto de que así fuera, no tendría ningún tipo de validez.

b) La presente Constitución tendrá una vigencia mínima de 6 meses (180 días) y solo podrá ser derogada por las Cortes Catalanas, a partir de la expiración de ese plazo mínimo, y por mayoría cualificada.

c) Se establecen tres casos excepcionales por los que se puede modificar la presente Constitución:

1- En caso de plantearse un proceso de integración terriorial, la reforma de la Constitución se podrá abrir por instancia del President de la Generalitat y deberá aprovarse con un mínimo de dos tercios de votos afirmativos tanto en las Cortes como en el Gobierno de la Generalitat.

2- En caso de plantearse el añadido de nuevos artículos que no contradigan los ya existentes, la reforma de la Constitución se podrá abrir por instancia del President de la Generalitat y deberá aprovarse con un mínimo de dos tercios de votos afirmativos en las Cortes, con votaciones separadas para cada uno de los artículos que se añadan. Este proceso solo podrá ocurrir una vez cada 120 días.

3- Durante los 2 meses (60 días) a partir de la sanción de la presente Constitución, cualquier ciudadano del Principat de Catalunya podrá hacer propuestas para completar la Constitución mediante el redactado de nuevos artículos que no contradigan los ya existentes. Pasado ese tiempo, los artículos propuestos serán votados en las Cortes Catalanas, y se incluirán los que sean votados afirmativamente por un mínimo de dos tercios de los síndicos.

Art. XVI.
Por debajo de la Constitución, se reconocen los siguientes códigos legislativos, según la siguiente jerarquía:

1. Las Leyes del Principado,
2. Los Estatutos de las Instituciones,
3. Los Decretos del Príncipe,
4. Los Decretos de Gobierno y
5. Los Decretos Municipales.

Art. XVII.

a) Las Leyes del Principado son aprobadas por el Gobierno o por el Príncipe de Catalunya, y sancionadas por las Cortes por mayoría cualificada.

b) Los Estatutos son los códigos de funcionamiento de las instituciones mencionadas en la presente Constitución, son aprobados por las propias instituciones y sancionados por las Cortes Catalanas por mayoría cualificada.

c) Los decretos del Príncipe y los Decretos de Gobierno son emitidos por el por el Príncipe de Catalunya y por el Gobierno, respectivamente. Tienen una duración máxima de 1 mes (30 días), y pueden ser renovados por 1 mes más, a la finalización de los cual quedan derogados y pueden ser enviados a las Cortes para su tramitación como Leyes del Principado.

d) Los Decretos Municipales son redactados y aprobados por los Alcaldes, teniendo sólo vigencia en la misma ciudad de emisión, y por un tiempo ilimitado, a no ser que el Alcalde los derogue.

Art. XVIII.

a) Nadie podrá alegar su ignorancia de la ley.
b) Una ley nunca podrá tener carácter retroactivo.
c) Nadie podrá ser juzgado más de una vez por el mismo delito en una misma instancia.

Disposiciones:

Disposición transitoria única.
Continúan siendo de aplicación los artículos de las Leyes vigentes en Catalunya en el momento de aprobar esta Constitución, siempre que no la contradigan, mientras la institución competente no apruebe una reglamentación sustitutoria.

Disposición derogatoria única.
Quedará derogado el Fuero del Principado de Catalunya del 23 de mayo de 1455, siendo la presente Constitución la ley máxima en el Principado de Catalunya, a partir de su sanción por las Cortes Catalanas.


Editat per darrera vegada per Hanseatic el Dg Des 14 2008, 15:45, editat 4 cops en total
Tornar a dalt Ir abajo
Hanseatic
Rey - Rei
Rey - Rei



Cantidad de envíos : 389
Edad : 108
Fecha de inscripción : 30/07/2007

Hoja de personaje
Salut:
Textos aprobados Left_bar_bleue0/0Textos aprobados Empty_bar_bleue  (0/0)
Poder:
Textos aprobados Left_bar_bleue0/0Textos aprobados Empty_bar_bleue  (0/0)
Dinero:
Textos aprobados Left_bar_bleue0/0Textos aprobados Empty_bar_bleue  (0/0)

Textos aprobados Empty
MissatgeAssumpte: Re: Textos aprobados   Textos aprobados EmptyDg Des 14 2008, 01:50

Cita :
Estatuto de las Cortes Catalanas

Definición de las Cortes Catalanas. Su función

Las Cortes Catalanas son un organismo sindicado. Sus funciones específicas serán:

1) La sanción y promulgación de toda Ley dentro del Territorio del Principado de Catalunya.
2) La sanción y promulgación de los estatutos internos que regulen el funcionamiento de cualquier Organismo Oficial del Principado de Catalunya.
3) La elección y el nombramiento de los Jueces del Tribunal de Apelación del Principado de Catalunya.
4) La elección y/o aprobación del Príncipe/Princesa de Catalunya.

Debe entenderse a las Cortes Catalanas como la autoridad máxima en estas funciones dentro del territorio del Principado de Catalunya.

Composición de las Cortes Catalanas:

Las Cortes Catalanas están compuestas por tres brazos, estados o estamentos:

-Brazo de la Nobleza
-Brazo de los Clérigos
-Brazo del Pueblo

Los representantes o Síndicos tienen voz y voto en las Cortes.

Además componen las Cortes Catalanas:

- El President en funciones del Principado de Catalunya quien tendrá voz en el Consejo de las Cortes, pero no voto.

Sobre los Síndicos.
Definición

Se llama Síndicos a los representantes designados legalmente por cada uno de los Brazos que componen las Cortes Catalanas. Los Síndicos mantienen este status dentro del período de duración de su gestión, independientemente de si hay abierta o no una sesión. Los Síndicos, durante las sesiones de las Cortes, tienen voz y voto en las mismas. Sus opiniones y votos tendrán igual valor durante las sesiones, indiferentemente del Brazo que representen.

Condiciones para ser Síndico

Generales
a) Ser campesino, tener un oficio o ser estudiante universitario. *
b) No ocupar al momento de su designación como Síndico ninguno de estos cargos en la función pública: Consejeros, Alcaldes, Tribunos
c) Residir dentro del Territorio del Principado durante los últimos 3 meses anteriores a su candidatura.**

Aclaraciones Particulares

- Un Síndico en funciones podrá presentarse como candidato y ser elegido para los cargos de consejeros de la Generalitat, alcaldes y tribunos.
De no encontrarse las Cortes Catalanas sesionando en ese momento, su función como Síndico cesará simultáneamente a la toma de alguno de los cargos mencionados. De encontrarse en sesión en ese momento, mantendrá su status de Síndico hasta la finalización de dicha sesión.

Número de Síndicos

- 2 Síndicos por la Nobleza de Catalunya.
- 2 Síndicos por los Clérigos.
- 1 Síndico por cada una de las ciudades del Principado de Catalunya

Designación de los Síndicos

- Los Síndicos del Brazo de la Nobleza, serán elegidos por sus respectivos Consejos mediante el procedimiento que ellos mismos designen. Se reconocerá una nobleza Alta (Duque, Conde, Vizconde y Barón) y una Nobleza Baja (Señor, Caballero e Infanzón). De preferencia un Síndico debe ser de la Nobleza Alta y el otro de la Nobleza Baja. De no ser posible esto, los dos podrán pertenecer a la misma categoría de Nobleza.

- Los Síndicos del Brazo de los Clérigos serán elegidos por la Asamblea Episcopal mediante el procedimiento que ellos designen.

- Los Síndicos del Pueblo serán elegidos por votación popular entre los habitantes de cada pueblo del Principado de Catalunya mediante el siguiente procedimiento:

Los alcaldes utilizarán los medios masivos de comunicación de su ciudad para avisar a la ciudadanía que se abren 2 días de postulación de candidatos que cumplan con los requisitos para ser Síndicos. Gestionará que en la plaza de su ciudad de su ciudad se exponga nuevamente el tema y se reciban las candidaturas. Asimismo, debe constatar que los candidatos cumplan con los requisitos exigidos.***

Pasados los días estipulados, el alcalde deberá abrir una votación en su ciudad que se realizará a mano alzada y dicha votación durara 2 días.****
Solo serán contabilizados los votos de los residentes en dicha ciudad.

Superposiciones de status sociales de los Síndicos.

Entendiendo que todos los ciudadanos del Principado de Catalunya que reúnan los requisitos exigidos están en condiciones de ser Síndicos. Entendiendo asimismo que, además de ciudadano de Catalunya, la misma tenga el título de Nobleza o ser Sacerdote de Catalunya, e incluso militar y en un Partido político, se dispone:

Sea cual sea el status social o condición de un ciudadano de Catalunya, solo podrá presentarse como Sindico por uno de los Brazos que integran las Cortes Catalanas. *****

Sobre las Sesiones de las Cortes Catalanas

De la convocatoria de las Sesiones

Las Sesiones de las Cortes Catalanas pueden ser convocadas por:

- El President de Catalunya, al momento de presentar una Ley para su estudio, aprobación y promulgación.
- Cualquier Organismo Oficial del Principado de Catalunya para el estudio, aprobación y promulgación de sus Estatutos Internos.
- El Tribunal de Apelación, en caso de ausencia, enfermedad o muerte de alguno de sus Miembros
- Cualquier Síndico en funciones, aunque no sesionando, para el reemplazo de algún Miembro del Tribunal de Apelación por ausencia, enfermedad o muerte del mismo.

En cualquiera de estos casos citados, y entendiendo que los Síndicos de todos los Brazos se encuentran siempre en funciones, incluso no sesionando, la presentación formal de cualquiera de estas presentaciones se entenderá como una convocatoria inmediata a Sesión, a partir del siguiente día de la presentación antedicha.

Mecanismos y funcionamiento de las Cortes Catalanas en Sesión

Por cada Sesión de las Cortes solo podrá tratarse un tema, sea este una Ley, un Estatuto Interno o el nombramiento de Jueces del Tribunal de Apelación. Se tratarán en el orden en que fueron presentados.

Duración de las Sesiones

Cada Sesión de las Cortes Catanas durará 12 días corridos, entendiéndose los dos (2) primeros como tiempo máximo para definir Presidente de la Sesión y los diez (10) restantes para el tratamiento del tema que generó la Convocatoria.
El primer día de sesión será al día siguiente de la presentación del Tema a tratar que generara la Convocatoria.

Sesiones Consecutivas

Existiendo temas en lista de espera para ser tratados por las Cortes Catalanas, una sesión deberá iniciarse en forma inmediata terminada la anterior, dejando solo un día de descanso entre ellas.

Presentación de los Síndicos a la Sesión

Los Síndicos podrán presentarse a la Sesión hasta la finalización del 5º día de Sesión de la misma, entendiéndose como tal al 6º desde la presentación del Tema a tratar. Excedido ese plazo, no podrá ingresar a la Sala de Sesiones, entendiéndose como ausente de la Sesión.

Dentro de ese lapso de tiempo, el Síndico que hubiese llegado tarde no podrá expresarse ni volver sobre los puntos ya tratados, sea la elección del Presidente de la Sesión, o aspectos del Tema en estudio ya superados.

Presidente de la Sesión

Cualquier Síndico podrá ser Presidente de la Sesión. Para ello solo debe proponerse a sí mismo como Presidente o ser propuesto por un tercero. Entre los candidatos propuestos el primer día de dicha Sesión (entendiéndose como 1º día al siguiente corrido de la presentación formal del tema a tratar) se elegirá presidente. La votación será a viva voz y a mano alzada entre los Síndicos presentes hasta el 2º día de Sesión. El candidato con más votos, por simple mayoría, será elegido presidente de esa Sesión.

Cualquier Síndico podrá ser Presidente de las Sesiones tantas veces, consecutivas o no, como sea elegido para ello de acuerdo a las formas antedichas.

El Presidente de la Sesión ordenará el debate y la votación durante la Sesión, mantendrá el orden dentro de la Sala, y notificará formalmente el resultado de la Sesión finalizada ésta.

Votación sobre el Tema tratado en la Sesión

Toda votación dentro de la Sesión será a viva voz y mano alzada.
La aprobación del tema tratado será por mayoría simple.

Será responsabilidad del Presidente de la Sesión poner el tema a votación al menos dos (2) días antes de la fecha obligatoria de cierre de esa Sesión, quedando de tal forma dichos dos (2) días para que los Síndicos expidan su voto, sea cual fuese el punto del debate en que se encontrasen en ese momento.

De estarse votando una Ley o Estatuto, el empate será considerado como rechazo del Tema.

Resultados formales de las Sesiones

Leyes y Estatutos

- De la votación de una Ley pueden salir dos (2) resultados posibles: la aprobación y promulgación o su rechazo.
- Las Leyes o Estatutos solo pueden ser aprobados en todo, considerándoselos como unidades funcionales, sean cuantos fuesen sus artículos, secciones o temas.
- De considerarse aprobado el tema tras el recuento de votos, así se hará constar en Actas incluyendo la Firma del Presidente, de los Síndicos presentes, y la fecha de Aprobación.
- De considerarse rechazada tras el recuento de votos, debe ser devuelta a quien la presentó especificándose claramente el motivo que generó dicho rechazo, el cual se deducirá a partir del debate previo a la votación. Debe incluirse asimismo la fecha de rechazo, la firma del Presidente de Sesión y de los Síndicos presentes.
- Bajo ningún punto de vista pueden las Cortes Catalanas ni ninguno de los Síndicos presentes manifestar públicamente mejoras o correcciones al texto presentado para su estudio, ni durante la Sesión ni en el informe final de la misma, debiendo limitarse a exponer sus opiniones y argumentos de porque no debe ser aprobado (durante la sesión y el debate) o a las causas de su rechazo (en el informe final y devolución). Toda corrección al texto corre por cuenta exclusiva del Organismo que redactó y presentó el Tema a las Cortes.

Ley o Estatuto rechazado en Sesión de las Cortes Catalanas

- Una Ley o Estatuto rechazado por las Cortes Catalanas podrá ser presentado nuevamente para su estudio, aprobación y promulgación, sin tiempo mínimo de espera, más que el que marque el orden de temas a tratar. Pero inevitablemente debe haber sido corregido o cambiado el articulo, tema o punto que generó su rechazo.
- Nunca se tratará en una posterior Sesión un texto idéntico al rechazado en una Sesion previa.

Causas únicas por las que puede ser rechazada una Ley o Estatuto

Una Ley o Estatuto presentada a las Cortes para su estudio y aprobación solo podrá ser rechazada por los siguientes motivos:

a) Presentar aspectos que contradigan una Ley de instancia superior. En este sentido, el Principado de Catalunya reconoce seis (6) opciones de jerarquía jurídica:
- Constitución del Principado de Catalunya
- Leyes de Catalunya
- Estatutos de las Instituciones
- Decretos temporales del Príncipe
- Decretos temporales del Gobierno
- Decretos municipales

Las funciones de las Cortes Catalanas solo alcanzan de la Constitución de Catalunya y a los Estatutos de las Instituciones, quedando los Decretos fuera de sus facultades legislativas.
b) Por encontrarse en parte o en todo en contradicción con las normas jurídicas imprescriptibles. ª*
c) Por encontrarse en parte o en todo en contradicción con la realidad idiomática que existe en el Principado de Catalunya. ª**

No podrán las Cortes Catalanas rechazar
una Ley o Decreto argumentando cuestiones éticas, morales, ideológicas, políticas, ni de ninguna otra característica que escape a lo ya expresado en este punto.

Cita :
*Nivel 1 o superior
**Se entiende a la residencia IG definida en la ficha de cada uno
***Abrirá un tema en el foro de su ciudad
**** Votacion en el foro, cada voto deberá ser posteado
***** Ejemplo:

El Señor X es ciudadano Catalán, pero además es Cura de Tarragona, Noble de Catalunya y milita en un partido político. Puede ejercer como Sindico tanto por el Brazo de la Nobleza, de los Clérigos o del Pueblo, pero solo por uno de ellos en tanto dure su mandato como Sindico por ese Brazo.

ª* Carta del Juez y normas de los administradores aceptadas al registro en los RR.ª** normas de los moderadores sobre el lenguaje en el Principado

Corrección ortográfica


Editat per darrera vegada per Hanseatic el Dg Des 14 2008, 15:36, editat 1 cop en total
Tornar a dalt Ir abajo
Hanseatic
Rey - Rei
Rey - Rei



Cantidad de envíos : 389
Edad : 108
Fecha de inscripción : 30/07/2007

Hoja de personaje
Salut:
Textos aprobados Left_bar_bleue0/0Textos aprobados Empty_bar_bleue  (0/0)
Poder:
Textos aprobados Left_bar_bleue0/0Textos aprobados Empty_bar_bleue  (0/0)
Dinero:
Textos aprobados Left_bar_bleue0/0Textos aprobados Empty_bar_bleue  (0/0)

Textos aprobados Empty
MissatgeAssumpte: Re: Textos aprobados   Textos aprobados EmptyDg Des 14 2008, 01:51

Aún hace falta una traducción al catalán.

Estatuto de los Miembros del Tribunal de Apelación de Catalunya escrigué:
Será la instancia jurídica suprema en el Principado de Cataluña. Sus funciones se basaran en el Estatuto interno que será confeccionado por ellos mismos, el cual deberá ser previamente aprobado y promulgado por las Cortes Catalanas.
Sus fallos serán irrevocables y se considerará obligatorio cumplirlos.

Sus miembros:

- El Tribunal de apelación estará compuesto por 5 jueces.

- Podrán ejercer el cargo de Juez del Tribunal de Apelación los ciudadanos del Principado de Cataluña que acrediten experiencia previa como Juez, Fiscal o Prefecto de Mariscales de algún Consejo Condal, policía o integrante del CAC (Colegio de Abogados de Catalunya) llegado el caso que esta última Institución se fundara. Su residencia debe estar dentro de los límites del Principado de Cataluña, cesando de inmediato en sus funciones de Juez del Tribunal de Apelación de mudarse o trasladarse fuera del Principado.

Los Jueces serán votados por simple mayoría en una Sesión de las Cortes.

Selección de los Miembros del Tribunal de Apelación:

Ante la necesidad de reemplazar a alguno, a varios o a todos los Miembros del Tribunal de Apelación, sea por ausencia, enfermedad o muerte, se procederá del siguiente modo:

- El Gobernador, algún miembro del Tribunal de Apelación o algún síndico en funciones publicará el Tema para ser tratado por las Cortes Catalanas.

- El Tema generará la inmediata sesión de las Cortes o, de encontrarse ya sesionando, quedará en la lista de espera para una siguiente sesión.

- Una vez elegido el Presidente de la Sesión en curso, este mismo será el encargado de publicar en la Fonda del Principado de Cataluña una convocatoria de Candidatos a integrar el Tribunal de Apelación.

- Las personas interesadas para ocupar alguno de los cargos, deberán presentarse como candidatos a si mismos, no pudiendo ser presentados por un tercero.

- La convocatoria tendrá una duración de 6 días, entendiéndose como 6º día al noveno (9º) de presentado el Tema que inició la Sesión (1º día presentación del tema-convocatoria. Al siguiente se inicia formalmente la Sesión. Ya iniciada, 2 días para elegir Presidente de la Sesión. Ya elegido Presidente, publica la Convocatoria de Candidatos por 6 días)

- Una vez finalizada la convocatoria de Candidatos, los Síndicos tendrán 2 días para verificar que estos reunan las condiciones requeridas para ocupar el/los cargo/os como miembros del Tribunal de Apelación y decidir durante la sesion, quienes seran lso integrantes.

- Seran elegidos los Candidatos que mayor número de votos hayan obtenido. Si hubiera la necesidad de cubrir más de una vacante, los siguientes candidatos que hubiesen obtenido mayor número de votos, serán elegidos para ocupar el cargo designado, sin que en ese caso, la cantidad de votos les otorgue jerarquía alguna dentro del Tribunal de Apelación.

- Ante la existencia de igualdad de votos entre los candidatos para ocupar el/los cargo/os, la Sesión se dará por finalizada sin haber sido designado como tales, habiendo así de agilizar, y con prioridad ante cualquier otro tema una nueva Sesión, no existiendo una nueva convocatoria de candidatos, la misma será con la intención de reconsiderar la votación, entre las candidaturas ya presentadas en su día.
Tornar a dalt Ir abajo
Hanseatic
Rey - Rei
Rey - Rei



Cantidad de envíos : 389
Edad : 108
Fecha de inscripción : 30/07/2007

Hoja de personaje
Salut:
Textos aprobados Left_bar_bleue0/0Textos aprobados Empty_bar_bleue  (0/0)
Poder:
Textos aprobados Left_bar_bleue0/0Textos aprobados Empty_bar_bleue  (0/0)
Dinero:
Textos aprobados Left_bar_bleue0/0Textos aprobados Empty_bar_bleue  (0/0)

Textos aprobados Empty
MissatgeAssumpte: Re: Textos aprobados   Textos aprobados EmptyDg Des 14 2008, 15:34

Debería ser revisado:

Cita :
Estatut de les Corts Catalanes

Definició de les Corts Catalanes. La seva funció.

Les Corts Catalanes són un organisme sindicat. Les seves funcions específiques seran:

La sanció i promulgació de tota Llei dintre del Territori del Principat de Catalunya.
La sanció i promulgació dels estatuts interns que regulin el funcionament de qualsevol Organisme Oficial del Principat de Catalunya.
L'elecció i el nomenament dels Jutges del Tribunal d'Apel·lació del Principat de Catalunya.
L'elecció i/o aprovació del Príncep/Princesa de Catalunya.

S'ha d'entendre les Corts Catalanes com l'autoritat màxima en aquestes funcions dintre del territori del Principat de Catalunya.

Composició de les Corts Catalanes:

Les Corts Catalanes estan compostes per tres braços, estats o estaments:

-Braç de la Noblesa
-Braç dels Clergues
-Braç del Poble

Els representants o Síndics tenen veu i vot en les Corts.

A més compon les Corts Catalanes:

- El President en funcions del Principat de Catalunya qui tindrà veu en el Consell de les Corts, però no vot.

Sobre els Síndics.

Definició

S'anomena Síndics als representants designats legalment per cadascun dels Braços que componen les Corts Catalanes. Els Síndics mantenen aquest status dintre del període de durada de la seva gestió, independentment si hi ha oberta o no una sessió. Els Síndics, durant les sessions de les Corts tenen veu i vot en les mateixes. Les seves opinions i vots tindran igual valor durant les sessions, indiferentment del Braç que representin.

Condicions per a ser Síndic

Generals

a) Ser camperol, tenir un ofici o ser estudiant universitari.*
b) No tenir al moment de la seva designació com Síndic cap d'aquests càrrecs en la funció pública: Consellers, Alcaldes, Tribunos
c) Residir dintre del Territori del Principat durant els últims 3 mesos anteriors a la seva candidatura.**

Aclariments Particulars

- Un Síndic en funcions podrà presentar-se com a candidat i ser triat per als càrrecs de consellers de la Generalitat, alcaldes i tribuns. De no trobar-se les Corts Catalanes en sessió en aquell moment, la seva funció com a Síndic cessarà simultàniament a la presa d'algun dels càrrecs esmentats. De trobar-se en sessió en aquest moment, mantindrà el seu status de Síndic fins a la finalització d'aquesta sessió.

Nombre de Síndics

- 2 Síndics per la Noblesa de Catalunya.
- 2 Síndics pels Clergues.
- 1 Síndic per cadascuna de les ciutats del Principat de Catalunya

Designació dels Síndics

- Els Síndics del Braç de la Noblesa seran triats pels seus respectius Consells mitjançant el procediment que ells mateixos designin. Es reconeixerà una Noblesa Alta (Duc, Comte, Vescomte i Baró) i una Noblesa Baixa (Senyor, Cavaller i Infansó). De preferència un Síndic ha de ser de la Noblesa Alta i l'altre de la Noblesa Baixa. De no ser possible això, els dos podran pertànyer a la mateixa categoria de Noblesa.
- Els Síndics del Braç dels Clergues seran triats per l'Assemblea Episcopal mitjançant el procediment que ells designin.
- Els Síndics del Poble seran triats per votació popular entre els habitants de cada poble del Principat de Catalunya mitjançant el següent procediment:

Els alcaldes utilitzaran els mitjans massius de comunicació de la seva ciutat per a avisar a la ciutadania que s'obren 2 dies de postulació de candidats que compleixin amb els requisits per a ser Síndics. Gestionarà que en la plaça de la seva ciutat de la seva ciutat s'exposi novament el tema i es rebin les candidatures. Així mateix, ha de constatar que els candidats compleixin amb els requisits exigits.***

Passats els dies estipulats, l'alcalde haurà d'obrir una votació en la seva ciutat que es realitzarà a mà alçada i aquesta votació durarà 2 dies.****
Solament seran comptabilitzats els vots dels residents en aquesta ciutat.

Superposicions de status socials dels Síndics.

Entenent que tots els ciutadans del Principat de Catalunya que reuneixin els requisits exigits estan en condicions de ser Síndics. Entenent així mateix que, a més de ciutadà de Catalunya, la mateixa tingui el títol de Noblesa o ser Sacerdot de Catalunya, i fins i tot militar i en un Partit polític, es disposa:

Sigui el que sigui el status social o condició d'un ciutadà de Catalunya, solament podrà presentar-se com a Síndic per un dels Braços les Corts Catalanes. *****

De la convocatòria de les Sessions

Les Sessions de les Corts Catalanes poden ser convocades per:

- El President de Catalunya, al moment de presentar una Llei per al seu estudi, aprovació i promulgació.
- Qualsevol Organisme Oficial del Principat de Catalunya per a l'estudi, aprovació i promulgació dels seus Estatuts Interns.
- El Tribunal d'Apel·lació, en cas d'absència, malaltia o mort d'algun dels seus Membres
- Qualsevol Síndic en funcions, encara que no sesionant, per al reemplaçament d'algun Membre del Tribunal d'Apel·lació per absència, malaltia o mort del mateix. En qualsevol d'aquests casos citats, i entenent que els Síndics de tots els Braços es troben sempre en funcions, fins i tot no sesionant, la presentació formal de qualsevol d'aquestes presentacions s'entendrà com una convocatòria immediata de sessió, a partir del dia següent de la presentació.

Mecanismes i funcionament de les Corts Catalanes en Sessió

Per cada Sessió de les Corts solament podrà tractar-se un tema, sigui aquest una Llei, un Estatut Intern o el nomenament de Jutges del Tribunal d'Apel·lació. Es tractaran en l'ordre que van ser presentats.

Durada de les Sessions

Cada Sessió de les Corts Catanes durarà 12 dies correguts, entenent-se els dos (2) primers com temps màxim per a definir President de la Sessió i els deu (10) restants per al tractament del tema que va generar la Convocatòria.

El primer dia de sessió serà a l'endemà de la presentació del Tema a tractar que generés la Convocatòria.

Sessions Consecutives

Existint temes en llista d'espera per a ser tractats per les Corts Catalanes, una sessió haurà d'iniciar-se en forma immediata acabada l'anterior, deixant solament un dia de descans entre elles

Presentació dels Síndics a la Sessió

Els Síndics podran presentar-se a la Sessió fins a la finalització del 5è dia de Sessió de la mateixa, entenent-se com a tal al 6è des de la presentació del Tema a tractar. Excedit aquest termini, no podrà ingressar a la Sala de Sessions, entenent-se com absent de la Sessió.

Dintre d'aquest lapse de temps, el Sindic que hagués arribat tard no podrà expressar-se ni tornar sobre els punts ja tractats, sigui l'elecció del President de la Sessió, o aspectes del Tema en estudi ja superats.

President de la Sessió

Qualsevol Síndic podrà ser President de la Sessió. Per a això solament ha de proposar-se a si mateix com President o ser proposat per un tercer. Entre els candidats proposats el primer dia d'aquesta Sessió (entenent-se com 1r dia al següent corregut de la presentació formal del tema a tractar) es triarà president. La votació serà a viva veu i a mà alçada entre els Síndics presents fins al 2n dia de Sessió. El candidat amb més vots, per simple majoria, serà triat president d'aquesta Sessió.

Qualsevol Síndic podrà ser President de les sessions tantes vegades, consecutives o no, com sigui triat per a això d'acord a les formes abans mencionades.

El President de la Sessió ordenarà el debat i la votació durant la Sessió, mantindrà l'ordre dintre de la Sala, i notificarà formalment el resultat de la Sessió finalitzada aquesta.

Votació sobre el Tema tractat en la Sessió

Tota votació dintre de la Sessió serà a viva veu i mà alçada.
L'aprovació del tema tractat serà per majoria simple.

Serà responsabilitat del President de la Sessió posar el tema a votació almenys dos (2) dies abans de la data obligatòria de tancament d'aquesta Sessió, quedant de tal forma aquests dos (2) dies perquè els Síndics expedeixin el seu vot, fos quin fos el punt del debat en què es trobessin en aquest moment.

D'estar-se votant una Llei o Estatut, l'empat serà considerat com rebuig del Tema.

Resultats formals de les Sessions

Lleis i Estatuts

-De la votació d'una Llei poden sortir dos (2) resultats possibles: l'aprovació i promulgació o el seu rebuig.

- Les Lleis o Estatuts solament poden ser aprovats en tot, considerant-se'ls com unitats funcionals, sigui quin sigui el nombre dels seus articles, seccions o temes
- De considerar-se aprovat el tema després del recompte de vots, així es farà constar en Actes incloent la Signatura del President, dels Síndics presents, i la data d'Aprovació.
-De considerar-se rebutjada després del recompte de vots, ha de ser retornada a qui la va presentar especificant-se clarament el motiu que va generar dit rebuig, el qual es deduirà a partir del debat previ a la votació. Ha d'incloure's així mateix la data de rebuig, la signatura del President de Sessió i dels Síndics presents.
-Sota cap punt de vista poden les Corts Catalanes ni cap dels Síndics presents manifestar públicament millores o correccions al text presentat per al seu estudi, ni durant la Sessió ni en l'informe final de la mateixa, havent de limitar-se a exposar les seves opinions i arguments de perquè no ha de ser aprovat (durant la sessió i el debat) o a les causes del seu rebuig (en l'informe final i devolució). Tota correcció al text corre per compte exclusiu de l'Organisme que va redactar i va presentar el Tema a les Corts.

Llei o Estatut rebutjat en Sessió de les Corts Catalanes

- Una Llei o Estatut rebutjat per les Corts Catalanes podrà ser presentat novament per al seu estudi, aprovació i promulgació, sense temps mínim d'espera, més que el que marqui l'ordre de temes a tractar. Però inevitablement ha d'haver estat corregit o canviat l'article, tema o punt que va generar el seu rebuig.
- Mai es tractarà en una posterior Sessió un text idèntic al rebutjat en una Sessió prèvia.

Causes úniques per les quals pot ser rebutjada una Llei o Estatut

Una Llei o Estatut presentada a les Corts per al seu estudi i aprovació solament podrà ser rebutjada pels següents motius:

a) Presentar aspectes que contradiguin una Llei d'instància superior. En aquest sentit, el Principat de Catalunya reconeix sis (6) opcions de jerarquia jurídica:

- Constitució del Principat de Catalunya
- Lleis de Catalunya
- Estatuts de les Institucions
- Decrets temporals del Príncep
- Decrets temporals del Govern
- Decrets municipals

Les funcions de les Corts Catalanes solament arriben a la Constitució de Catalunya i als Estatuts de les Institucions, quedant els Decrets fora de les seves facultats legislatives.

b) Per trobar-se en part o en tot en contradicció amb les normes jurídiques imprescriptibles.ª*

c) Per trobar-se en part o en tot en contradicció amb la realitat idiomàtica que existeix en el Principat de Catalunya. ª**

No podran les Corts Catalanes rebutjar una Llei o Decret argumentant qüestions ètiques, morals, ideològiques, polítiques, ni de cap altra característica que escapi al ja expressat en aquest punt.


Cita :

*Nivell 1 o superior
**S'entén a la residència IG definida en la fitxa de cadascun
***Obrirà un tema en el fòrum de la seva ciutat
**** Votacion en el fòrum, cada vot haurà de ser posteado
***** Exemple: El Senyor X és ciutadà Català, però a més és Cura de Tarragona, Noble de Catalunya i milita en un partit polític. Pot exercir com Sindico tant pel braç de la Noblesa, dels Clergues o del Poble, però solament per un d'ells en tant duri el seu mandat com Sindico per aquest Braç. ª* Carta del Jutge i normes dels administradors acceptades al registre en els RR ª** normes dels moderadors sobre el llenguatge en el Principat

Revisió catalana Visigot3
Tornar a dalt Ir abajo
Hanseatic
Rey - Rei
Rey - Rei



Cantidad de envíos : 389
Edad : 108
Fecha de inscripción : 30/07/2007

Hoja de personaje
Salut:
Textos aprobados Left_bar_bleue0/0Textos aprobados Empty_bar_bleue  (0/0)
Poder:
Textos aprobados Left_bar_bleue0/0Textos aprobados Empty_bar_bleue  (0/0)
Dinero:
Textos aprobados Left_bar_bleue0/0Textos aprobados Empty_bar_bleue  (0/0)

Textos aprobados Empty
MissatgeAssumpte: Re: Textos aprobados   Textos aprobados EmptyDg Des 14 2008, 15:44

Cita :
Constitucions del Principat de Catalunya

Preàmbul

El poble de Catalunya, representat per les Corts Catalanes, en virtut de la seva voluntat sobirana autogobernar-se i de regir el seu destí, s'atorga les presents Constitucions, lleis màximes del Principat de Catalunya, per sobre de totes les altres lleis, de totes les institucions i de tots els estaments, i que només podran ser modificades per les pròpies Corts per majoria qualificada.

Títol I: Del Principat de Catalunya

Art. I.
El Principat de Catalunya inclou dins de les seves fronteres les ciutats de Barcelona, capital, i de Girona, Lleida, Puigcerdà, Tarragona, Tortosa, Urgell i Vic, i els territoris despoblats de les seves àrees d'influència; i inclourà qualsevol altra ciutat que es fundés dins les seves fronteres actuals, i qualsevol altre territori o ciutat annexionada en guerra justa.

Art. II.
L'escut i la bandera del Principat de Catalunya és d'or amb quatre pals de gules.


Art.III.
Les llengües oficials del Principat de Catalunya són el català, a les ciutats de Vic i Puigcerdà, i el castellà, a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa i Urgell, de manera que les comunicacions oficials entre les institucions i els ciutadans es realitzaran en la o les llengües oficials dels destinataris, i els processos judicials es realitzaran indistintament en una de les dues llengües, adjuntant traducció si qualsevol de les parts ho requereix

Art. IV.
La religió oficial del Principat de Catalunya és l'Església aristotèlica Universal i Romana. La professió de cultes diferents al oficial està permesa, però no així la seva apologia. Les relacions entre el Principat de Catalunya i l'Església quedaran regulades per un Concordat que ambdues parts redactaran, amb rang legal d'Estatut.

Art.V.
El Principat de Catalunya reconeix tres estaments: els Nobles, els Clergues, que tindran privilegis i obligacions establertes i regulades en l'Estatut dels Nobles i en el Concordat respectivament, i els Ciutadans, compostos per la ciutadania catalana i la ciutadania estrangera, els deures i drets del quals quedaran definits a l'Estatut de la Ciutadania.

Títol II: De les Institucions del Principat i llur renovació

Art VI
El Principat de Catalunya està regit per tres institucions: el Príncep i la Generalitat de Catalunya a nivell general, i els Ajuntaments a nivell local.

Art. VII
El Príncep de Catalunya és la màxima representació del Principat de Catalunya. Se li podrà retre vassallatge, les condicions vindran establertes en l'Estatut de la Noblesa. Serà nomenat i rellevat per les Corts Catalanes, que també podran nomenar un regent en cas d'absència o malaltia, decisions que necessitaran majoria qualificada.

Art. VIII
La Generalitat de Catalunya està formada per tres poders:

a) Les Corts de Catalunya, màxima autoritat del poder legislatiu, el funcionament i renovació de les quals està regulat per l'Estatut de les Corts.
b) El Govern de la Generalitat de Catalunya, màxima autoritat del poder executiu, format pel president de la Generalitat i els seus onze consellers. Es renova cada dos mesos com a màxim, per sufragi universal.
c) El Tribunal d'Apel·lació, màxima autoritat del poder judicial, el funcionament i membres del qualvindran reglats a l'Estatut del Tribunal d'Apel·lació.

Art IX
Els Ajuntaments estan regits pels Alcaldes, escollits per sufragi universal en cada poble cada màxim de 30 dies, i pel Tribú i els Regidors, elegits per l'Alcalde. Els Alcaldes, al seu torn, formaran el Consell dels Alcaldes, que serà pont entre el Govern de la Generalitat i l'Administració Local.

Títol III: De les competències de les Institucions del Principat

Art X.
El Príncep de Catalunya té competència sobre els següents apartats:

a) El nomenament de nobles al Principat de Catalunya.
b) La declaració de la guerra i la pau, a petició i informació exhaustiva del Governador del Govern, i prèvia autorització de les Corts.
c) L'emissió dels decrets del Príncep, en el marc de les seves competències.
d) Com a màxim representant del Principat davant la Reialesa i les Corts estrangeres, estendre llaços d'amistat i pau amb els altres regnes.
e) La mediació de conflictes entre les diferents institucions del Principat.
f) El comandament suprem de les forces armades.
g) En cas d'una suposada crisi governamental, l'autorització d'un canvi de President fins a les properes eleccions al Govern de Catalunya, proposant un candidat per ocupar el càrrec de President en Funcions davant les Corts, que aprovaran o no el seu nomenament.

Art. XI.
Les Corts de Catalunya tenen competència sobre la política legislativa del Principat, incloent:

a) L'autorització de la guerra i la pau, a petició del Princip de Catalunya.
b) La sanció dels tractats d'amistat i cooperació exterior, a petició del Govern de la Generalitat.
c) El control d'una llista de ciutadans que hagi fet mèrits suficients com per poder ser atorgat un títol de noblesa.
d) La sanció o no de les lleis aprovades pel Govern de la Generalitat o pel príncep de Catalunya.
e) La sanció dels Estatuts de les Institucions en el marc de les seves competències.
f) L'organització de les festivitats oficials del Principat.
g) Les relacions amb l'Església.
h) El nomenament, o la destitució del Príncep de Catalunya, o de la seva substitució per un Regent en cas d'indisposició del mateix.

Art. XII.
El Govern de la Generalitat de Catalunya té competència sobre la política executiva del Principat, incloent:

a) L'aprovació de Lleis en el marc de les seves competències, que necessiten la sanció de les Corts.
b) L'aprovació de decrets de Govern en el marc de les seves competències.
c) La gestió dels pressupostos, el patrimoni, la ramaderia i la mineria del Principat.
d) La seguretat interior del Principat i el compliment dels codis legislatius.
e) El nomenament de policies i sergents, a proposta dels Ajuntaments.
f) El comerç intern i internacional, i l'establiment de Tractats Comercials.
g) Els tractats d'amistat i cooperació exterior, amb l'aprovació de les Corts.
h) El nomenament del Rector o la Rectora de la Universitat de Barcelona Ramon Llull, que haurà de ser sancionat per les Corts de Catalunya per majoria simple.
i) La creació, l'administració i el maneig de l'Exèrcit, i la seguretat militar.
j) El dret a sol · licitar davant el Príncep de Catalunya la declaració de la guerra i la pau.
k) La recaptació d'impostos.

Art. XIII.
El Tribunal d'Apel · lació de Catalunya té competència sobre el poder judicial del Principat, incloent:

a) La revisió de manera inapel·lable de les sentències emeses pel Jutge, a petició del fiscal o de la part condemnada.
b) La garantia de la no invasió de competències entre les institucions del Principat, i les seves decisions al respecte són vinculants i inapel·lables.
c) La creació de jurisprudència en la seva interpretació de les lleis i dels estatuts.

Art. XIV.
Els Ajuntaments tenen competència sobre la política local del Principat, incloent:

a) L'emissió de decrets Municipals, incloent-hi els de preus màxims o mínims i l'ordenació del comerç local.
b) La seguretat interior de la ciutat, i la vigilància en el compliment de les lleis, sota l'autoritat del Govern de la Generalitat.
c) Les propostes de nomenament de policies i sergents.
d) L'obertura de judicis d'abast local, i general a petició del Govern de la Generalitat.
e) La recaptació d'impostos municipals.

Títol IV: De les legislacions del Principat de Catalunya

Art. XV.
a) La present Constitució és la màxima font jurídica del Principat de Catalunya, fins i tot si una eventual reorganització política donés lloc a la integració del Principat amb altres territoris, procés que siempre haurà de respectar la plena sobirania catalana i aquesta Constitució. Qualsevol altre codi legislatiu emès per qualsevol altra institució del Principat, no podrà contradir a aquesta, i en el cas que així fos, no tindria cap tipus de validesa.

b) La present Constitució tindrà una vigència mínima de 6 mesos (180 dies) i només podrà ser derogada per les Corts Catalanes, a partir de la expiració d'aquest termini mínim, i per majoria qualificada.

c) S'estableixen tres casos excepcionals pels quals es pot modificar la present Constitució:

1 - En cas de plantejar-se un procés d'integració terriorial, la reforma de la Constitució es podrà obrir per instància del President de la Generalitat i haurà d'aprovar amb un mínim de dos terços de vots afirmatius tant en les Corts com en el Govern de la Generalitat .

2 - En cas de plantejar-se l'afegit de nous articles que no contradiguin els ja existents, la reforma de la Constitució es podrà obrir per instància del President de la Generalitat i s'haurà d'aprovar amb un mínim de dos terços de vots afirmatius a les Corts, amb votacions separades per a cada un dels articles que s'afegeixin. Aquest procés només podrà tenir lloc una vegada cada 120 dies.

3 - Durant els 2 mesos (60 dies) a partir de la sanció de la present Constitució, qualsevol ciutadà del Principat de Catalunya podrà fer propostes per completar la Constitució mitjançant el redactat de nous articles que no contradiguin als ja existents. Passat aquest temps, els articles proposats seran votats a les Corts Catalanes, i s'inclouran els que siguin votats afirmativament per un mínim de dos terços dels síndics.

Art. XVI.
Per sota de la Constitució, es reconeixen els següents codis legislatius, segons la següent jerarquia:

1. Les Lleis del Principat,
2. Els Estatuts de les Institucions,
3. Els decrets del Príncep,
4. Els decrets de Govern i
5. Els decrets Municipals.

Art. XVII.

a) Les Lleis del Principat són aprovades pel Govern o pel príncep de Catalunya, i sancionades per les Corts per majoria qualificada.

b) Els Estatuts són els codis de funcionament de les institucions esmentades en la present Constitució, són aprovats per les pròpies institucions i sancionats per les Corts Catalanes per majoria qualificada.

c) Els decrets del Príncep i els Decrets de Govern són emesos pel pel Príncep de Catalunya i pel Govern, respectivament. Tenen una durada màxima d'1 mes (30 dies), i poden ser renovats per 1 mes més, a la finalització dels qual queden derogats i poden ser enviats a les Corts per a la seva tramitació com Lleis del Principat.

d) Els Decrets Municipals són redactats i aprovats pels alcaldes, tenint només vigència en la mateixa ciutat d'emissió, i per un temps il·limitat, a no ser que l'alcalde els derogui.

Art. XVIII.

a) Ningú no pot al·legar la seva ignorància de la llei.
b) Una llei mai no podrà tenir caràcter retroactiu.
c) Ningú podrà ser jutjat més d'una vegada pel mateix delicte en una mateixa instància.

Disposicions

Disposició transitòria única.
Continuen sent d'aplicació els articles de les lleis vigents a Catalunya en el moment d'aprovar aquestes Constitucions, si no la contradiuen, mentre la institució competent no aprovi una reglamentació substitutòria.

Disposició derogatòria única.
Quedarà derogat el Fur del Principat de Catalunya del 23 de maig de 1455, essent les presents Constitucions la llei màxima al Principat de Catalunya, a partir de la seva sanció per les Corts Catalanes.
Tornar a dalt Ir abajo
Contenido patrocinado





Textos aprobados Empty
MissatgeAssumpte: Re: Textos aprobados   Textos aprobados Empty

Tornar a dalt Ir abajo
 
Textos aprobados
Tornar a dalt 
Pàgina 1 de 1
 Temas similares
-
» Textos aprobados
» Publicación de los acuerdos ya aprobados

Permisos d'aquest fòrum:No pots respondre a temes en aquest fòrum
Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes  :: Segundas Cortes Constituyentes - Segones Corts Constituents :: Sobre las Constituciones del Principat-
Canviar a: