Antecedents de Oduan

Procés entre Oduan al Principado de Cataluña
Oduan havíeu estat acusat de estafa..
S'ha dictat sentència.
Enunciat del veredicte.L'acusat ha estat declarat culpable de estafa..


Jo, Marisun de Pladevall, Honorable Jutgessa del Principat de Catalunya per la gràcia del poble català, disposo:

Tenint en compte que l’acusat ha violat provadament l’article VIII del Títol I del Codi Penal de Catalunya sobre especulació.

Tenint en compte que l’acusat és de nivell 3 i per tant ha de tenir constància de les lleis que regnen al nostre Principat.

Tenint en compte que l’acusat no té antecedents per casos similars d’especulació.

Dictamino el següent veredicte:

L’acusat Oduan és culpable del delicte greu d’especulació, i per tant és condemnat a pagar una multa de 40 escuts, càstig que li imposo, segons dicta l’article XII del Codi Penal.

El seu delicte serà inscrit als registres palatins, i en cas de reincidència la pena seria augmentada.

Si no està d’acord amb la sentència li recordo que té 7 dies per recórrer davant del tribunal d’apel•lació.

Fet el VII del VI de l’any MCDLVII, per Marisun de Pladevall.

-------------------------

Yo, Marisun de Pladevall, Honorable Jueza del Principado de Catalunya por la gracia del pueblo catalan, dispongo:

Teniendo en cuenta que el acusado ha violado probadamente el articulo VIII del Título I del Código Penal de Catalunya sobre especulación.

Teniendo en cuenta que, el acusado es nivel 3 y por lo tanto debe tener constancia de las leyes que reinan en nuestro Principado.

Teniendo en cuenta que el acusado no tiene antecedentes por casos similares de especulación.

Dicto el siguiente veredicto:

El acusado Oduan culpable del delito grave de especulación, y por lo tanto es condenado a pagar una multa de 40 escudos, castigo que le impongo, según el artículo XII del Código Penal.

Su delito será inscrito en los registros palatinos, y en caso de reincidencia la pena se vería aumentada.

Si no esta de acuerdo con la sentencia le recuerdo que tiene 7 días para recurrir ante el tribunal de apelación.

Hecho el VII del VI del año MCDLVII, por Marisun de Pladevall.
L'acusat ha estat condemnat a una multa de 40 escuts..

Acta de l'acusació.
La Fiscalía del Principat de Catalunya acusa al señor Oduan por el delito de especulación (estafa) según lo establecido en el Título Primero de la Ley de Comercio y del Código Penal aprovado el 15 de marzo de 1457 por el Gobierno de la Generalitat de Catalunya y sancionado el 22 de mayo de 1457 por las Cortes del Principat de Catalunya, al haber vendido una espada sin ser herrero, siendo de otro reino y sin poseer los permisos correspondientes.

Ficha del acusado: https://2img.net/r/ihimizer/img39/2006/oduanficha2705.jpg
Pruebas: https://2img.net/r/ihimizer/img8/7880/oduan2705.jpg
Nivel 3.
Antecedentes: No conocidos

Primer al•legat de la defensa.
Bona tarda sa senyoria
No negaré el fet de que efectivament vaig vendré una espasa al dit "Bitxu", doncs negar aquest fet resultaria estupid.

Per contra tampoc penso transigir en el contingut de l'acta d'acusació en la que es jutja en base a una deficient lectura de la Llei.

Amb la venia començaré per tractar el segon punt enunciat. L'acusació ens remet a la Llei de Comerç i a la LLei Penal del principat (articles II i VIII respectivament, encara que la fiscalia no ho indiqui). Prenem doncs dits articles i llegim-los. L'article VIII de la LLei Penal estableix "
Article VIII. La Llei del Comerç defineix, en el seu Títol I, el concepte d'especulació. " Es a dir l'article en qüestio no tipifica clarament el delicte i es limita a practicar una remisió a favor de la ja mencionada Llei de Comerç. Queda per tant clar (o almenys aixi s'ha de tindre en compte per a protegir la seguretat jurídica del ciutadà) que la definició d'especulació serà la que es contingui en la Llei de Comerç.
Passem doncs a examinar-la. L'article II de la ja citada LLei de Comerç estableix (i recordem que aquesta es la única definició d'especulació valida segons el ssitema de fonts del Principat)"
Article II: Es prohibeix la compra de qualsevol producte que no sigui per consum o ús propi, llevat que es tracti d'un venedor ambulant autoritzat. "
Demano a sa senyoria que llegeixi dos cops aquest article i arribi a la mateixa conclusió que jo. El que es prohibeix es la COMPRA de qualsevol producte. I pregunto jo a sa senyoria, a la fiscalia i a l'agent de policia intervinent en el cas ¿Poden vostés exhibir una prova de compra per part meva en relació a aquest cas?
Si la resposta es afirmativa demano si us plau que s'exhibeixi (amb l'anexa justifiació de que dita nova prova no mereix el sobreseiment d'aquest procés i l'opertura d'un de nou). Si la resposta es negativa demano que es desestimi la pretensió acusatoria.

L'unica guia per als comerciants honrats es el respecte a la Llei, a la lletra de la mateixa, i en cap moment la meva conducta ha sigut contraria a aquesta màxima. Confio en la sapiencia de sa senyoria per a adonar-se d'aixo i en valorant els fets a la llum de l'enteniment i la sana crítica actui com s'espera.

Finalment em premeto l'atreviment, confiant en que sa senyoria s'en farà carrec, de recordar (amb l'ànim de que en quedi constancia) el fet de que es funció del Jutge APLICAR la Llei, no formular-la o corregirla docns aquestes son funcions de les soberanes Corts de Catalunya.

Amb la venia i sense res mes que afegir quedo a l'espera de la decisió de sa senyoria.

Afegeixo amb intenció probatoria copia dels textos legals citats
http://img41.imageshack.us/gal.php?g=lleicomercat.jpg

Al•legat de l'acusació.
Senyoria, l'acusat té raó respecte a l'article II del Títol Primer de la Llei de Comerç, però obvia l'article IV del Títol Primer de la Llei de Comerç que diu: "Article IV: Es prohibeix la venda de qualsevol article no produït per un mateix, llevat que es tracti d'un venedor ambulant autoritzat o s'estigui enquadrat en el Article V o VI." Com el mateix acusat diu, l’única guia per als comerciants honrats és el respecte a la Llei, a la lletra de la mateixa, però l’acusat només llegeix part de la Llei. Si la llegim sencera, podem veure que l’acusat va cometre el delicte del qual se l’acusa.
_________________________________________
Señoría, el acusado tiene razón respecto al artículo II del Título Primero de la Ley de Comercio, pero obvia el artículo IV del Título Primero de la Ley de Comercio que dice: “Artículo IV: Se prohíbe la venta de cualquier artículo no producido por uno mismo, salvo que se trate de un vendedor ambulante autorizado o se esté encuadrado en el Artículo V ó VI.” Como el mismo acusado dice, la única guía para los comerciantes honrados es el respeto a la Ley, a la letra de la misma, pero el acusado sólo lee parte de la Ley. Si la leemos entera, podremos ver que el acusado cometí el delito del cual se le acusa.
Darrer al•legat de la defensa.
L'interessat no s'ha presentat.