Ley de Regulación de las competencias eclesiásticas.

Miembro Cantidad de envíos : 744 Edad : 108 Fecha de inscripción : 12/05/2007

Cita :: Llei de Regulació de les competències eclesiàstiques del Principat de Catalunya

Preàmbul:

El Govern de la Generalitat de Catalunya, i fent ús de les seves atribucions, per vetllar pel nostre Principat i en especial per a tots els ciutadans, s’ha vist obligat en la necessitat de la redacció de la següent llei.

La preocupació amb el comportament que actualment està tenint l’església amb el nostre Govern, igualment amb la creació d’un partit polític i havent-se presentat com a futur Governador l'Arquebisbe, i la seva insistència per a formar part del nostre Govern, ens obliga a regular les seves competències amb el Principat de Catalunya.

La present llei consta de 10 articles, els quals fan referència a les competències de l’església amb el Principat de Catalunya.

En les disposicions transitòries aborda l’aprovació de la llei per les Corts de Catalunya, com també la modificació de qualsevol dels articles que s’exigirà un nou redactat.

Es recull una disposició derogatòria única. La disposició final aborda que qualsevol modificació o alteració amb rang de llei inferior quedarà derogada, sempre i quan siguin oposades.

Art. I.- La present llei regula les competències de l’Església Aristotèlica en el Principat de Catalunya.

Art. II.- Les Corts Catalanes estaran compostes per 2 braços:

a) Braç de la Noblesa amb dos representants.
b) Braç del Poble amb un representant per ciutat, sent la seva funció de com a Síndic de les Corts Catalanes.

No tindran cap representació a les Corts Catalanes qualsevol altre institució o estament.

Art. III.- No podrà asseure en el Consell del Principat de Catalunya, cap representant de la l’Església Aristotèlica en qualitat d’oïdor.

Art. IV.- El President de la Generalitat de Catalunya, no té l’obligació de perseguir els delictes tipificats com a heretges en el Concordat amb l’Església Aristotèlica.

Art. V .- El Tribunal Inquisitorial de Tarragona perd totes les seves competències en el Principat de Catalunya.

Art. VI.- La crida a qualsevol representant de l’Església per part del Govern o dels seus consellers, i la seva no compareixença davant d’ells, serà motiu de desobediència i d’enjudiciament per Traïció al nostre Principat.

Art. VII.- Qualsevol representant de l’Església podrà ser enjudiciat sense cap restricció, per qualsevol de les faltes establertes en el nostre Codi Penal.

Art. VIII.- Les Corts Catalanes hauran d’adequar el seu Estatut a la Legalitat Vigent des de el moment de l’aprovació d’aquesta llei.

Art. IX.- Les Corts Catalanes hauran d’iniciar els passos necessaris per adequar les relacions amb l’Església Aristotèlica a la Legalitat Vigent, a partir del moment de l’aprovació d’aquesta Llei.

Disposició addicional primera.- Tota modificació de la present Llei, contindrà una redacció completa de les normes afectades.
Disposició addicional segona.- Aquesta llei entrarà en vigor a l'endemà de l'aprovació per les Corts del Principat.
Disposició derogatoria.- Queden derogades totes les disposicions amb rang de Llei o inferior, siguin de caràcter general o especial, quan s'oposi al disposat en la present Llei.

Signat a Barcelona, a 29 de Juliol de 1458

Rocabertí de Peralada, president de la Generalitat de Catalunya

Sancionat al Palau de Pedralbes, a 5 d'agost de 1458.

Castellano:

Cita :: Ley de Regulación de las competencias eclesiásticas del Principat de Catalunya.

Preámbulo:

El Gobierno de la Generalitat de Catalunya, haciendo uso de sus atribuciones para velar por nuestro Principado y en especial por todos los ciudadanos, se ha visto en la necesidad de redactar la siguiente ley.

La preocupación por el comportamiento que actualmente está teniendo la iglesia respecto a nuestro Gobierno, al igual que el hecho de que el Arzobispo haya creado un partido político y se haya presentado a las elecciones como Gobernador, así como su insistencia por formar parte del Gobierno, nos obligan a regular sus competencias en el Principat de Catalunya.

La presente ley consta de 10 artículos, que hacen referencia a las competencias de la iglesia en el Principat de Catalunya.

Las disposiciones transitorias abordan la aprobación de la ley por las Cortes de Catalunya, así como la modificación de cualquiera de los artículos, para la que se exigirá una nueva redacción.

Se recoge una disposición derogatoria única. La disposición final aborda que cualquier modificación o alteración con rango de ley inferior quedará derogada, siempre que estas sean opuestas.

Art. I.- La presente ley regula las competencias de la Iglesia Aristotélica en el Principat de Catalunya.

Art. II.- Las Cortes Catalanas están compuestas por dos brazos:

a) Brazo de la Nobleza, con dos representantes.
b) Brazo del Pueblo, con un representante por ciudad, siendo su función la de Síndico de las Cortes Catalanas.

No tendrán representación en las Cortes cualquier otra institución o cualquier otro estamento.

Art. III.- No se podrá sentar en el Consejo del Principat de Catalunya ningún representante de la Iglesia Aristotélica en calidad de oyente.

Art. IV.- El Presidente de la Generalitat de Catalunya no tendrá la obligación de perseguir los delitos tipificados como herejías en el Concordato con la Iglesia Aristotélica.

Art. V .- El Tribunal de la Inquisición de Tarragona pierde todas sus competencias en el Principat de Catalunya.

Art. VI.- La llamada a cualquier representante de la Iglesia por parte del Gobierno o de sus consejeros, y su no comparecencia ante ellos, será considerado desobediencia y juzgado por Traición a nuestro Principado.

Art. VII.- Cualquier representante de la Iglesia podrá ser juzgado, sin ninguna restricción, por cualquier de las faltas establecidas en nuestro Código Penal.

Art. VIII.- Las Cortes Catalanas tendrán que adecuar su Estatuto a la Legalidad Vigente desde el momento de la aprobación de esta ley.

Art. IX.- Las Cortes Catalanes tendrán que iniciar los pasos necesarios para adecuar las relaciones con la Iglesia Aristotélica a la Legalidad Vigente, a partir de la aprobación de esta ley.

Disposición adicional primera: - Toda modificación de la presente Ley contendrá una redacción completa de las normas afectadas.
Disposición adicional segunda: - Esta Ley entrará en vigor el día siguiente de su aprobación por las Cortes del Principado.
Disposición derogatoria: - Quedan derogadas todas las disposiciones con rango de Ley o inferior, sean de carácter general o especial, cuando sea aprobada esta Ley.

firmado en Barcelona a 29 de Julio de 1458

Rocabertí de Peralada, president de la Generelitat de Catalunya.

Sancionado en el Palacio de Pedralbes, a 5 de agosto de 1458.

» Modificación de la Ley sobre competencias eclesiásticas.