Proposta inicial (català)

Assumpte: Proposta inicial (català) Ds Nov 22 2008, 04:06

Cita :: Constitucions del Principat de Catalunya

Preàmbul

El poble de Catalunya, en virtut de la seva voluntat sobirana d’autogovernar-se i de regir el seu destí, s’atorga les presents Constitucions, lleis màximes del Principat de Catalunya, per sobre de totes les altres lleis, de totes les institucions i de tots els estaments.

Del Principat de Catalunya

Art. I.

El Principat de Catalunya inclou dins de les seves fronteres les ciutats de Barcelona, cap i casal, i de Girona, Lleida, Puigcerdà, Tarragona, Tortosa, Urgell i Vic, i els territoris despoblats de llurs àrees d’influència; i inclourà qualsevulla altra ciutat que es fundés dins les seves fronteres actuals, i qualsevol altre territori o ciutat annexionada en guerra justa.

L’escut i la senyera del Principat de Catalunya és d’or amb quatre pals de gules.

Art. II.

Les llengües oficials del Principat de Catalunya són el català, a les viles de Vic i Puigcerdà, i el castellà, a les viles de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa i Urgell, de manera que les comunicacions oficials entre les institucions i els ciutadans es realitzaran en la o les llengües oficials dels destinataris.

Art. III.

La religió oficial del Principat de Catalunya és l’Església Aristotèl·lica Universal i Romana. La professió de cultes diferents a l’oficial està permesa, però no així la seva apologia. Les relacions entre el Principat de Catalunya i l’Església quedaran regulades per un Concordat, amb rang legal d’Estatut.

Art. IV.

El Principat de Catalunya reconeix tres estaments: els Nobles i els Clergues, que tindran privilegis i obligacions establertes i regulades a l’Estatut dels Estaments i al Concordat respectivament, i el Poble.

De les institucions catalanes i llur renovació

Art V.

La Generalitat de Catalunya aglutina tot el sistema de govern del Principat de Catalunya. Tres són les institucions catalanes que formen part de la Generalitat: el Govern de la Generalitat de Catalunya, que ostenta el poder executiu; les Corts Catalanes, que ostenten el poder legislatiu; i el Consell del Poder Judicial de Catalunya, que ostenta el poder judicial. Els Ajuntaments, quarta institució del Principat de Catalunya, regeixen sobre els assumptes locals i estan sota l’autoritat de la Generalitat.

Art. VI.

La composició, el funcionament, la convocatòria i la renovació de les Corts Catalanes vindrà estipulat per l’Estatut de les Corts Catalanes.

El Consell del Poder Judicial de Catalunya està format pel Fiscal i el Jutge, nomenats pel President de la Generalitat de Catalunya, i pel Tribunal d’Apel·lació, la composició, el funcionament, la convocatòria i la renovació del qual vindrà estipulat per l’Estatut del Tribunal d’Apel·lació.

La composició del Govern de la Generalitat i del Tribunal Superior de Catalunya es renova, com a màxim, cada dos mesos, per sufragi, en les quals són escollides les dotze persones que integraran les dues institucions, qui, al seu torn, escullen, d’entre ells, el President de la Generalitat de Catalunya.

El President de la Generalitat de Catalunya, al seu torn, nomena, d’entre els onze restants, els nou Consellers de la Generalitat, juntament amb els quals conforma el Govern de la Generalitat; i el Fiscal i el Jutge del Principat.

Els Alcaldes, màxims representants del poder local, són renovats, com a màxim, cada 30 dies, per sufragi local. Els Alcaldes poden nomenar Tribuns i Consellers municipals si així ho creuen convenient.

De les competències de les institucions catalanes

Art. VII.

El President de la Generalitat de Catalunya nomena i revoca els càrrecs executius de la Generalitat, que podran estar ostentats per membres del Govern de la Generalitat o per persones de confiança del President en el cas del Capità i del Camerlenc. És cap de l’exèrcit i declara la guerra i la pau, amb el vist-i-plau de les Corts. Té vot de qualitat en les decisions del Govern. El seu segell implica tot el Govern.

El Govern de la Generalitat de Catalunya té competència sobre la política executiva del Principat, incloent:

la redacció de Lleis en el marc de les seves competències, amb el vist-i-plau de les Corts,
l’aprovació de Lleis redactades pel Govern en el marc de les seves competències i esmenades per les Corts,
l’emissió de Decrets en el marc de les seves competències,
la gestió dels pressupostos, el patrimoni, la ramaderia i la mineria del Principat,
la seguretat interior del Principat, i la vetlla pel compliment dels codis legislatius,
el nomenament de policies i sergents, per recomanació dels Ajuntaments,
el comerç intern i internacional, i l’establiment de Tractats Comercials,
els tractats d’amistat i cooperació exterior, amb el vist-i-plau de les Corts,
el nomenament del Rector de la Universitat de Barcelona Ramon Llull,
la creació, l’administració i el maneig de l’exèrcit, i la seguretat militar,
la recaptació d’impostos comtals,

Art. VIII.

Les Corts de Catalunya tenen competència sobre la política legislativa del Principat, incloent:

la declaració de la guerra i de la pau, a petició del President de la Generalitat,
l’aprovació dels tractats d’amistat i cooperació exterior, a petició del Govern de la Generalitat,
el nomenament de nobles i el control de l’heràldica,
l’aprovació, per petició del Govern de la Generalitat, o l’esmenat de les Lleis emeses pel Govern de la Generalitat,
la redacció i l’aprovació d’Estatuts en el marc de les seves competències,
l’organització de les festivitats oficials del Principat,
les relacions amb l’Església

Art. IX.

El Consell del Poder Judicial de Catalunya té competència sobre la política judicial del Principat.

El Fiscal té competència sobre l’obertura de judicis en el Tribunal, d’abastament local i general, i de la representació dels interessos de les institucions del Principat en els judicis.

El Jutge té competència sobre l’emissió de sentències en conformitat a les lleis i els estatuts, i a aquestes Constitucions.

El Tribunal d’Apel·lació pot revisar de manera inapel·lable les sentències emeses pel Jutge a petició del Fiscal o de la part condemnada. És garantia de la no invasió de competències entre les institucions del Principat, i les seves decisions al respecte són vinculants i inapel·lables. Crea jurisprudència en la seva interpretació de les lleis i dels estatuts.

Art. X.

Els Ajuntaments tenen competència sobre la política local del Principat, incloent:

l’emissió de Decrets Municipals, incloent els de preus màxims o mínims i l’ordenació del comerç local,
la seguretat interior de la vila, i la vetlla pel compliment de les lleis, sota l’autoritat del Govern,
el nomenament de policies i sergents, amb el vist-i-plau del Govern,
l’obertura de judicis d’abastament local, i general a petició del Govern,
la recaptació d’impostos municipals

De les lleis i llur rang

Art. XI.

Aquestes Constitucions són la màxima font jurídica del Principat de Catalunya. Qualsevol altre codi legislatiu emès per qualsevulla institució del Principat no pot contradir aquestes Constitucions, i en el cas que així fos, no tindrà cap validesa.

Art. XII.

Per sota de les Constitucions, es reconeixen els següents codis legislatius, segons la següent jerarquia:

1. Les Lleis del Principat,
2. Els Estatuts de les institucions,
3. Els Decrets de Govern, i
4. Els Decrets Municipals.

Art. XIII.

Les Lleis del Principat són redactades pel Govern i aprovades per les Corts o, si s’escau, són redactades pel Govern, esmenades per les Corts i posteriorment aprovades pel Govern. Durant el tràmit de les Lleis del Principat a les Corts, aquestes únicament tenen rang de Decret de Govern.

Els Estatuts són els codis de funcionament de les institucions catalans, i són redactats i aprovats per les Corts Catalanes.

Els Decrets de Govern són redactats i aprovats pel Govern de la Generalitat, i tenen una duració màxima d’un mes, a la finalització del qual queden derogats o poden ser enviats a Corts per a la seva tramitació com a Lleis del Principat.

Els Decrets Municipals són redactats i aprovats pels Ajuntaments, i només tenen vigència a la ciutat d’emissió.

Art. XIV.

Les presents Constitucions podran ser esmenades o derogades per aprovació de dos terços de les Corts Catalanes, amb el vist-i-plau del Govern del Principat.

Disposicions

Disposició transitòria única.

Continuen sent d’aplicació els articles de les Lleis vigents a Catalunya en el moment d’aprovar aquestes Constitucions, sempre que no la contradiguin, mentre la institució competent no aprovi una reglamentació sustitutòria.

Disposició derogatòria única.

Queda derogat el Fur del Principat de Catalunya del 23 de maig de 1455; i deixa de tenir cap validesa en territori del Principat la Carta Magna de la Corona d’Aragó de l’11 de juliol de 1455, i qualsevulla altra llei de la Corona d’Aragó que encara hi fos vigent

» Guía Iglesia (Catala)
» Propuesta inicial (castellano)