Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes
¿Quieres reaccionar a este mensaje? Regístrate en el foro con unos pocos clics o inicia sesión para continuar.

Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes

Palacio de Pedralbes / Palau de Pedralbes
 
ÍndexÍndex  PortalPortal  ForoForo  Últimas imágenesÚltimas imágenes  NormasNormas  CercarCercar  Registrar-seRegistrar-se  Iniciar Sessió  Regnes RenaixentsRegnes Renaixents  Reinos RenacientesReinos Renacientes  

 

 Llei de Comerç/Ley de Comercio

Ir abajo 
2 participantes
AutorMissatge
Klohita
Miembro
Miembro
Klohita


Cantidad de envíos : 1324
Edad : 116
Fecha de inscripción : 24/07/2007

Hoja de personaje
Salut:
Llei de Comerç/Ley de Comercio Left_bar_bleue1/1Llei de Comerç/Ley de Comercio Empty_bar_bleue  (1/1)
Poder:
Llei de Comerç/Ley de Comercio Left_bar_bleue0/0Llei de Comerç/Ley de Comercio Empty_bar_bleue  (0/0)
Dinero:
Llei de Comerç/Ley de Comercio Left_bar_bleue0/0Llei de Comerç/Ley de Comercio Empty_bar_bleue  (0/0)

Llei de Comerç/Ley de Comercio Empty
MissatgeAssumpte: Llei de Comerç/Ley de Comercio   Llei de Comerç/Ley de Comercio EmptyDv Maig 22 2009, 03:20

Cita :
Llei de Comerç del Principat de Catalunya

Títol preliminar

Article I: Afecta aquesta Llei a tota persona que exerceixi tracte econòmic dins dels límits fronterers del Principat de Catalunya, excepte per a la noblesa i el clergat del Principat de Catalunya, en tot el que respecte a aquells articles que limitin o suprimeixin els privilegis , drets i deures que els puguin ser atorgats dins del marc de la Constitució, l'Estatut de la Noblesa i el Concordat.


Títol I: De l'especulació

Article II: Es prohibeix la compra de qualsevol producte que no sigui per consum o ús propi, llevat que es tracti d'un venedor ambulant autoritzat.

Article III: Els cultivadors no podran comprar més d'un sac de llavor per camp i sembra, a excepció dels cultivadors de dacsa que podran comprar dos sacs de dacsa diaris com estableix el Codi Penal.

Article IV: Es prohibeix la venda de qualsevol article no produït per un mateix, llevat que es tracti d'un venedor ambulant autoritzat o s'estigui enquadrat en el Article V o VI.

Article V: En cas de compres per error, els productes es podran vendre al mateix preu que es van comprar, complint les lleis de preus màxims/mínims si existissin i informant prèviament de l'error i aportant proves de compra i venda al Tinent de Policia.

Article VI: En cas d'objectes trobats, aquests es podran vendre lliurement, complint les lleis de preus màxims/mínims si les existissin i aportant proves de l'adquisició del bé al Tinent de Policia.

Article VII: En cas de matèries primeres d'explotació local obtingudes en una ciutat i traslladades a una altra que no tingui el mateix tipus d'explotació, la seva venda constitueix exercici de mercaderia ambulant, pel que estarà subjecte a allò dictaminat en el Títol IV.


Títol II: De les tavernes

Article VIII.

1. Els taverners podran comprar en el mercat local o bé comunicar-se amb l'alcalde o el CdC per a l'abastament de la seva taberna.

2. Els preus de venda d'aliments en les Tavernes podran excedir el decret municipal en concepte de guanys.

3. Si un menú no sacia per complet la fam d'un dia, s'haurà d'explicitar clarament en la descripció d'aquest.


Títol III: Dels mandats

Article IX: Les prohibicions de compra/venda expressades en el Títol I, no afectaran als Ajuntaments i als mandataris (posseïdors de mandats), sempre que actuïn per compte de l'Ajuntament o mandat (complint el que aquest diu) i no per compte propi .

Article X: El posseïdor d'un mandat no està eximit de complir les lleis sobre preus màxims/mínims del Regne/ciutat, si existissin, excepte si ha estat autoritzat pel Comissari de Comerç.

Article XI: Els Alcaldes hauran de respondre de les seves accions comercials davant el Consell.

Article XII: Els mandataris hauran de respondre de la seva gestió comercial davant el mandant (Alcalde, Batlle o Comissari de Comerç) i en cas de mala gestió seran jutjats segons el descrit en el Títol V, article XXVI del Codi Penal.


Títol IV: Del comerç entre particulars

Article XIII: Als efectes de comerç entre particulars es distingeixen tres situacions: habitant estable (resident) d'una ciutat, mercader ambulant i viatger.

Article XIV: Es consideren mercaders ambulants totes les persones que tinguin com a finalitat última comprar i/o vendre productes en ciutats que no siguin la seva d'origen, hi hagi o no declaració pròpia del seu caràcter de comerciant. Els viatgers són aquelles persones que es troben temporalment de visita a una ciutat, no residint legalment en ella, en aquest cas podran comprar productes per al seu consum o ús propi. La resta de situacions pertany a la consideració de habitant estable (resident).


Títol V: Dels mercaders ambulants

Article XV: Un mercader ambulant necessita d'una autorització per exercir la seva activitat comercial. El Comissari de Comerç és l'única autoritat facultada per concedir l'esmentada autorització, en la qual hauran de constar clarament els productes facultats a vendre, ciutat de compra, ciutat de venda i preu màxim de venda.

Article XVI: Els mercaders ambulants autoritzats, hauran de presentar el seu inventari davant l'alcalde de la ciutat en el moment de la seva arribada i notificar les operacions que desitgen efectuar.


Títol VI: Dels viatgers

Article XVII: Els viatgers només tenen permès comprar productes per al seu consum o ús propi i vendre allò que produeixi en l'explotació de la ciutat on estigui de turisme.

Article XVIII: Tot fet comercial exercit per un viatger fora d'aquests dos supòsits, derivarà en l'adquisició immediata del caràcter de mercader ambulant i de les obligacions inherents als mateixos.


Títol VII: Dels Decrets de preus màxims i mínims

Article XIX: La màxima autoritat per decretar preus màxims i mínims és el Govern del Principat de Catalunya. Pot publicar una taula de preus per a tot el Principat que prevaldrà sempre per sobre de qualsevol decret o legislació local si n'hi ha amb anterioritat.

Article XX: Els alcaldes poden decretar preus màxims i mínims per al seu poble si no entren en contradicció amb els que hi hagués establert el Govern del Principat de Catalunya.

Article XXI: En situacions especials, un alcalde amb un mandat del CdC podrà vendre al preu de compra al Principat de Catalunya. En aquest cas, el mandat especificarà a quin preu s'ha de vendre el producte.


Disposició final

Aquesta Llei de Comerç substituirà a l’anterior a partir del moment de la seva aprovació per part de les Corts del Principat de Catalunya.


Girona, 15 de març de 1457

Llei de Comerç/Ley de Comercio Govern2uf3
Sancionat al Palau de Pedralbes, 22 de Maig de 1457
Llei de Comerç/Ley de Comercio Sello






Cita :
Ley de Comercio del Principat de Catalunya

Título preliminar

Artículo I: Afecta esta Ley a toda persona que ejerza trato económico dentro de los límites fronterizos del Principat de Catalunya, excepto, para la nobleza y el clero del Principat de Catalunya, en todo lo que respecte a aquellos artículos que limiten o supriman los privilegios, derechos y deberes que les puedan ser otorgados dentro del marco de la Constitución, el Estatuto de la Nobleza y el Concordato.


Título I: De la especulación

Artículo II: Se prohíbe la compra de cualquier producto que no sea para consumo o uso propio, salvo que se trate de un vendedor ambulante autorizado.

Artículo III: Los cultivadores no podrán comprar más de un saco de semilla por campo y siembra, a excepción de los cultivadores de maíz que podrán comprar dos sacos de maíz diarios como establece el Código Penal.

Artículo IV: Se prohíbe la venta de cualquier artículo no producido por uno mismo, salvo que se trate de un vendedor ambulante autorizado o se esté encuadrado en el Artículo V ó VI.

Artículo V: En caso de compras por error, los productos se podrán vender al mismo precio que se compraron, cumpliendo las leyes de precios máximos/mínimos si las hubiese e informando previamente del error y aportando pruebas de compra y venta al Teniente de Policía.

Artículo VI: En caso de objetos encontrados, éstos se podrán vender libremente, cumpliendo las leyes de precios máximos/mínimos si las hubiese y aportando pruebas de la adquisición del bien al Teniente de Policía.

Artículo VII: En caso de materias primas de explotación local obtenidas en una ciudad y trasladadas a otra que no posea el mismo tipo de explotación, su venta constituye ejercicio de mercadería ambulante, por lo que se estará sujeto a lo dictaminado en el Título IV.


Título II: De las tabernas

Artículo VIII.

1. Los taberneros podrán comprar en el mercado local o bien comunicarse con el alcalde o el CdC para el abastecimiento de su taberna.

2. Los precios de venta de alimentos en las Tabernas podrán exceder el decreto municipal en concepto de ganancias.

3. Si un menú no sacia por completo el hambre de un día, se deberá explicitar claramente en la descripción de éste.


Título III: De los mandatos

Artículo IX: Las prohibiciones de compra/venta expresadas en el Título I, no afectarán a los Ayuntamientos y a los mandatarios (poseedores de mandatos), siempre que actúen por cuenta del Ayuntamiento o mandato (cumpliendo lo que este dice) y no por cuenta propia.

Artículo X: El poseedor de un mandato no está eximido de cumplir las leyes sobre precios máximos/mínimos del Reino/ciudad, si las hubiese, excepto si ha sido autorizado por el Comisario de Comercio.

Artículo XI: Los Alcaldes deberán responder de sus acciones comerciales ante el Consejo.

Artículo XII: Los mandatarios deberán responder de su gestión comercial ante el mandante (Alcalde, Baile o Comisario de Comercio) y en caso de mala gestión seran juzgados según lo descrito en el Título Quinto, artículo XXVI del Código Penal.


Título IV: Del comercio entre particulares

Artículo XIII: A los efectos de comercio entre particulares se distinguen tres situaciones: habitante estable (residente) de una ciudad, mercader ambulante y viajero.

Artículo XIV: Se consideran mercaderes ambulantes todas las personas que tengan como fin último comprar y/o vender productos en ciudades que no sean la suya de origen, medie o no declaración propia de su carácter de comerciante. Los viajeros son aquellas personas que se encuentran temporalmente de visita en una ciudad, no residiendo legalmente en ella, en cuyo caso podran comprar productos para su consumo o uso propio. El resto de situaciones pertenece a la consideración de habitante estable (residente).


Título V: De los mercaderes ambulantes

Artículo XV: Un mercader ambulante necesita de una autorización para ejercer su actividad comercial. El Comisario de Comercio es la única autoridad facultada para conceder dicha autorización, en la cual deberán constar claramente los productos facultados a vender, ciudad de compra, ciudad de venta y precio máximo de venta.

Artículo XVI: Los mercaderes ambulantes autorizados, deberán presentar su inventario ante el alcalde de la ciudad en el momento de su llegada y notificarle las operaciones que desean efectuar.


Título VI: De los viajeros

Artículo XVII: Los viajeros sólo tienen permitido comprar productos para su consumo o uso propio y vender aquello que produzca en la explotación de la ciudad donde esté de turismo.

Artículo XVIII: Todo hecho comercial ejercido por un viajero fuera de estos dos supuestos, derivará en la adquisición inmediata del carácter de mercader ambulante y de las obligaciones inherentes a los mismos.


Título VII: De los Decretos de precios máximos y mínimos

Artículo XIX: La máxima autoridad para decretar precios máximos y mínimos es el Gobierno del Principat de Catalunya. Puede publicar una tabla de precios para todo el Principado que prevalecerá siempre por encima de cualquier decreto o legislación local si la hubiera con anterioridad.

Artículo XX: Los alcaldes pueden decretar precios máximos y mínimos para su pueblo si no entran en contradicción con los que hubiera establecido el Gobierno del Principat de Catalunya.

Artículo XXI: En situaciones especiales, un alcalde con un mandato del CdC podrá vender al precio de compra al Principat de Catalunya. En este caso, el mandato especificará a qué precio se debe vender el producto.


Disposición final

Esta Ley de Comercio sustituirá a la anterior a partir del momento de su aprovación por parte de las Cortes del Principat de Catalunya.


Girona, 15 de marzo de 1457

Llei de Comerç/Ley de Comercio Govern2uf3

Sancionado en Pedralbes, el 22 de Mayo de 1457
Llei de Comerç/Ley de Comercio Sello
Tornar a dalt Ir abajo
Kossler
Miembro
Miembro
Kossler


Cantidad de envíos : 91
Edad : 53
Ubicació : Palacio-Fortaleza de Mequinenza
Fecha de inscripción : 12/11/2010

Hoja de personaje
Salut:
Llei de Comerç/Ley de Comercio Left_bar_bleue1/1Llei de Comerç/Ley de Comercio Empty_bar_bleue  (1/1)
Poder:
Llei de Comerç/Ley de Comercio Left_bar_bleue0/0Llei de Comerç/Ley de Comercio Empty_bar_bleue  (0/0)
Dinero:
Llei de Comerç/Ley de Comercio Left_bar_bleue0/0Llei de Comerç/Ley de Comercio Empty_bar_bleue  (0/0)

Llei de Comerç/Ley de Comercio Empty
MissatgeAssumpte: Re: Llei de Comerç/Ley de Comercio   Llei de Comerç/Ley de Comercio EmptyDv Abr 13 2012, 06:54

LEY VIGENTE. LA ANTERIOR QUEDA DEROGADA.


Cita :
Cita :
Llei de Comerç/Ley de Comercio B6r59z

Llei de Comerç del Principat de Catalunya

Preàmbul

És voluntat del Govern del Principat d’establir les bases per a un lliure comerç dins les nostres fronteres, per la qual cosa fa aquesta llei que té en compte una major llibertat per als nostres comerciants, sense oblidar però la necessitat de regular el mercat en aquells productes que són d’interès general per a tothom i en aquells aspectes que podrien perjudicar l’economia dels més dèbils.

De l’àmbit d’aplicació de la llei

Article I.Aquesta llei és aplicable a tota persona que exerceixi tracte econòmic dins dels límits fronterers del Principat de Catalunya.

Del comerç i circulació de mercaderies

Article II. S’estableix en l’àmbit del Principat de Catalunya el lliure comerç de mercaderies, d’acord amb el qual els ciutadans del Principat poden comprar i vendre tot tipus de béns en qualsevol ciutat, amb les especificacions que contempla aquesta llei.

Article III. Els ciutadans de fora del Principat que vulguin comerciar en algun mercat de Catalunya han de disposar de l’autorització de l’alcalde, o bé ser mercaders que treballin per compte del Govern de la Generalitat.

De la regulació del mercat

Article IV. El Govern del Principat pot establir, mitjançant decret, una taula de preus màxims per alguns productes que consideri d’interès general.

Article V. Els alcaldes dins el seu àmbit territorial poden decretar llistes de preus màxims i mínims per als productes d’interès general , sempre que no entrin en contradicció amb les taules decretades pel Govern. Així mateix, els alcaldes poden exigir que els comerciants de fora de la seva ciutat hagin d’obtenir una autorització prèvia de l’Ajuntament si volen comerciar amb productes que puguin desestabilitzar el comerç local.
L’exigencia d’autorització prèvia ha d’estar regulada per un decret d’Alcaldia en què s’especifiquin les condicions per a obtenir-la i cal que se n’hagi fet difusió a tot el Principat (*). En cap cas aquesta autorització pot suposar la prohibició total de comerç d'un determinat producte.

Article VI. El Govern del Principat, pot, si així ho considera convenient, regular temporalment, mitjançant decret, el comerç d'alguns dels productes d'interés general, si les condicions del mercat no asseguren un subministrament per a tota la població.

Dels productes d'interés general

Article VII. Es consideren productes d'interès general per a tot el Principat, la llenya, el pa, la dacsa, el blat, el ferro i la pedra. I tots aquells que així determini el govern mitjançant decret.


Excempcions de lliure comerç

Article VIII. Queden exempts del lliure comerç el ferro i la pedra. Per poder comerciar amb aquests productes serà necessari obtenir una autorització del govern o actuar sota mandat del CDC.
Es considera que tenen autorització del govern de manera tàcita totes les persones que venen pedra i ferro al govern per encàrrec d’aquest, així com els ferrers quan compren i venen ferro a través del mandat fet pels ajuntaments per a ús en les seves fargues.

De les tavernes

Article IX. Qualsevol ciutadà pot obrir una taverna en una ciutat i posar a disposició dels seus clients els productes que desitgi a preu lliure, sense estar obligats a respectar els preus màxims i mínims decretats.

Infraccions

Article X. Es considera delicte d’estafa vendre productes per sobre de les taules de preus establertes pel Govern o pels alcaldes en els seus respectius àmbits territorials.

Article XI. Es considera especulació comerciar amb ferro i pedra sense la preceptiva autorització establerta en l’article VII i el posar o comprar bens al mercat sense l’autorització de l’Alcalde o del Govern, quan hi hagi un decret que així ho exigeixi.

Disposició final

Aquesta Llei de Comerç deroga la llei de Comerç de 15 de març de 1457, a partir del moment de la seva sanció per les Corts del Principat de Catalunya.


Violant de Ribatallada, Molt Honorable Presidenta de Catalunya.

Fet a Vic el 28 de març de 1460.

Llei de Comerç/Ley de Comercio Govern2uf3

Sancionat per les Corts Catalanes el 13 d'abril de 1460.

Llei de Comerç/Ley de Comercio Catalunya2tu0

Cita :
Llei de Comerç/Ley de Comercio B6r59z

Ley de Comercio del Principado de Cataluña

Preámbulo

Es voluntad del Gobierno del Principado establecer las bases para un libre comercio dentro de nuestras fronteras, motivo por el cual hace esta ley que tiene en cuenta una mayor libertad para nuestros comerciantes, sin olvidar la necesidad de regular el mercado en aquellos productos que son de interés general para todo el mundo y en aquellos aspectos que podrían perjudicar la economía de los más débiles.

Del ámbito de aplicación de la ley

Artículo I.Esta ley es aplicable a toda persona que ejerza trato económico dentro de los límites fronterizos del Principado de Cataluña.

Del comercio y circulación de mercancías

Artículo II. Se establece en el ámbito del Principado de Catalunya el libre comercio de mercancías, de acuerdo con el cual los ciudadanos del Principado pueden comprar y vender todo tipo de bienes en cualquier ciudad, con las especificaciones que contempla esta ley.

Artículo III. Los ciudadanos esrrangeros que quieran comerciar en algún mercado de Catalunya tienen que disponer de la autorización del alcalde, o bien ser mercaderes que trabajen por cuenta del Gobierno de la Generalitat.

De la regulación del mercado

Artículo IV. El Gobierno del Principado puede establecer, mediante decreto, una tabla de precios máximos para algunos productos que considere de interés general.

Artículo V. Los alcaldes dentro de su ámbito territorial pueden decretar listas de precios máximos y mínimos para los productos de interés general , siempre que no entren en contradicción con las tablas decretadas por el Gobierno. Así mismo, los alcaldes pueden exigir que los comerciantes de fuera de su ciudad tengan que obtener una autorización previa del Ayuntamiento si quieren comerciar con productos que puedan desestabilizar el comercio local.
La exigencia de autorización previa tiene que estar regulada por un decreto de Alcaldía en el que se especifiquen las condiciones para obtenerla y debe haberse hecho difusión en todo el Principado (*). En ningún caso esta autorización puede suponer la prohibición total de comercio de un determinado producto.

Artículo VI. El Gobierno del Principado, puede, si así lo considera conveniente, regular temporalmente, mediante decreto, el comercio de algunos de los productos de interés general, si las condiciones del mercado no aseguran un suministro para toda la población.

De los productos de interés general

Artículo VII. Se consideran productos de interés general para todo el Principado, la leña, el pan, el maíz, el trigo, el hierro y la piedra. Y todos aquellos que así determine el gobierno mediante decreto.


Excepcions de libre comercio

Artículo VIII. Quedan exentos del libre comercio el hierro y la piedra. Para poder comerciar con estos productos será necesario obtener una autorización del gobierno o actuar bajo mandato del CDC.
Se considera que tienen autorización del gobierno de manera tácita todas las personas que venden piedra y hierro al gobierno por encargo de este, así como los herreros cuando compran y venden hierro a través del mandato hecho por los ayuntamientos para uso en sus fraguas.

De las tabernas

Artículo IX. Cualquier ciudadano puede abrir una taberna en una ciudad y poner a disposición de sus clientes los productos que desee a precio libre, sin estar obligados a respetar los precios máximos y mínimos decretados.

Infracciones

Artículo X. Se considera delito de estafa vender productos por encima de las tablas de precios establecidas por el Gobierno o por los alcaldes en sus respectivos ámbitos territoriales.

Artículo XI. Se considera especulación comerciar con hierro y piedra sin la preceptiva autorización establecida en el artículo VII y vender o comprar productos sin la autorización del Alcalde o del Gobierno, cuando haya un decreto que así lo exija.

Disposición final

Esta Ley de Comercio deroga la ley de Comercio de 15 de marzo de 1457, a partir del momento de su sanción por las Cortes del Principado de Cataluña.


Violant de Ribatallada, Muy Honorable Presidenta de Catalunya.

Hecho en Vic el 28 de marzo de 1460.

Llei de Comerç/Ley de Comercio Govern2uf3

Sancionado por las Cortes Catalanas el 13 de abril de 1460.

Llei de Comerç/Ley de Comercio Catalunya2tu0
Tornar a dalt Ir abajo
 
Llei de Comerç/Ley de Comercio
Tornar a dalt 
Pàgina 1 de 1
 Temas similares
-
» LLei d'incompatibilitat de càrrecs públics
» Llei d'Harmonització legislativa i Integració de Casp
» Llei de defensa civil del Principat de Catalunya
» Llei participació popular creació propostes legislatives
» Comercio

Permisos d'aquest fòrum:No pots respondre a temes en aquest fòrum
Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes  :: Biblioteca :: Biblioteca :: Leyes y Estatutos / Lleis i Estatuts-
Canviar a: