Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes
¿Quieres reaccionar a este mensaje? Regístrate en el foro con unos pocos clics o inicia sesión para continuar.

Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes

Palacio de Pedralbes / Palau de Pedralbes
 
ÍndexÍndex  PortalPortal  ForoForo  Últimas imágenesÚltimas imágenes  NormasNormas  CercarCercar  Registrar-seRegistrar-se  Iniciar Sessió  Regnes RenaixentsRegnes Renaixents  Reinos RenacientesReinos Renacientes  

 

 Tema de la Sesión

Ir abajo 
AutorMissatge
Peixet
Miembro
Miembro
Peixet


Cantidad de envíos : 146
Edad : 78
Fecha de inscripción : 19/09/2010

Tema de la Sesión Empty
MissatgeAssumpte: Tema de la Sesión   Tema de la Sesión EmptyDj Jul 28 2011, 09:17

Cita :
Llei de regulació dels impostos del Principat i del frau fiscal

Preàmbul

La Constitució del Principat de Catalunya en el Títol III, Article XII, lletra k) reconeix al Govern de la Generalitat de Catalunya la competència sobre la política executiva del Principat, incloent la recaptació d’impostos; i en l’Article XIV, lletra e) reconeix als ajuntaments la competència sobre la política local del Principat, incloent, també, la recaptació d’impostos.
Així mateix, l'Estatut de la ciutadania del Principat de Catalunya en l’article VI.f estableix com un deure de tots els ciutadans el de satisfer els impostos emesos pel Govern i els Ajuntaments .

D’altra banda i d’acord amb el que estableix el Codi Penal, en el Títol Cinquè, Article XXVI, lletra b): seran considerats delictes de traïció "Aquells actes que tinguin com a objectiu la desestabilització de l'economia del Comtat; incloent l'impagament dels impostos estipulats pels Ajuntaments o per altres institucions del Principat, sempre que existeixi una normativa local o general, que reguli el procediment de comunicació del deute i les vies per satisfer els impostos impagats"

Així doncs, es fa necessari dotar al Principat de Catalunya d'una normativa general bàsica que reguli el procediment al qual es refereix el Títol Cinquè ,article XXVI, lletra b) del Codi Penal, que serveixi de norma per al Govern i es pugui utilitzar de manera subsidiària pels ajuntaments mentre no adapten el seu ordenament jurídic a la present Llei.

En la redacció d'aquesta llei el govern ha volgut tenir en compte l'experiència d'alguns ajuntament pioners en aquest àmbit, com el d'Urgell, així com les dificultats en què es troben molts ajuntaments per recaptar els impostos i molts ciutadans per fer-los efectius quan es troben de viatge fora del Principat, malalts, en retir espiritual o servint a l'exèrcit. També ha volgut posar les traves necessàries per a què en cas d'assalt il·legal a un ajuntament es minimitzi els efectes sobre la població i l'ajuntament en cas que l'assaltant posés impostos.

Finalment, en l'aplicació de la Llei, el Govern vol deixar clar que no es tracta d'una eina repressiva i per això la dota de mecanismes que asseguren que el ciutadà ha estat informat reiteradament del seu deure i del seu deute abans de demanar la intervenció del poder judicial.

La Llei respecta en tots els seus punts la Constitució del Principat i el Codi Penal vigent, i consta de VI Títols, vint -i -un articles, una disposició transitòria, una disposició addicional, una disposició derogatòria i una disposició final.


Títol I: Objecte de la llei

Article 1.- Aquesta llei té per objecte establir les bases del procediment general per a poder assegurar que tots els ciutadans de Catalunya compleixen amb el deure establert a l'article VI de l'Estatut de la Ciutadania del Principat de satisfer els impostos que imposin el Govern o els Ajuntaments.


Títol II: Sobre els impostos

Article 2.- Tenen competència per a imposar impostos als ciutadans, i dintre dels seus respectius àmbits:
-Els alcaldes de cada ciutat
-El Govern del Principat

Article 3.- Els ciutadans del Principat tenen el dret de ser informats en temps i forma dels impostos que els alcaldes vulguin imposar per cada propietat (camp), i per cada taller (ofici). La comunicació es farà amb antelació i mitjançant correu personal.
En el cas d’impostos del Govern, aquest ho comunicarà als alcaldes perquè ho facin saber als seus vilatans, mitjançant correu personal.

Article 4.- Els ciutadans del Principat tenen el deure de pagar els impostos que posin els alcaldes i el Govern del Principat dins el termini explicitat per fer-ho. En cas contrari hauran de pagar els recàrrecs corresponents.


Títol III: Sobre el frau fiscal

Article 5.- Es considera frau fiscal la negativa per part d'un ciutadà de satisfer els impostos posats per un ajuntament o pel govern.
El frau fiscal és considerat un delicte de traïció d’acord amb el que estableix el Títol Cinquè del Codi Penal, Article XXVI, lletra b): Aquells actes que tinguin com a objectiu la desestabilització de l'economia del Comtat; incloent l'impagament dels impostos estipulats pels Ajuntaments o per altres institucions del Principat, sempre que existeixi una normativa local o general, que reguli el procediment de comunicació del deute i les vies per satisfer els impostos impagats

Article 6.- Per poder iniciar un judici per delicte de frau fiscal a un ciutadà del Principat han de complir-se els requisits que s'especifiquen en el Títol IV d'aquesta llei. Les denúncies que es formulin contra ciutadans pel delicte de frau fiscal hauran d'aportar totes i cada una de les proves que es detallen en aquest Títol IV, sens perjudici que el denunciant vulgui aportar altres proves que consideri aclaridores dels fets.


Títol IV: Procediment previ a la denúncia per frau fiscal

Article 7.- Per poder denunciar a un ciutadà per frau fiscal , cal que prèviament l'alcalde o el Batlle del Principat, segons el cas, li hagi fet una notificació advertint-lo que deu impostos , la data en què van ser imposats, la quantitat que deu amb els recàrrecs corresponents, el termini per pagar-los que no podrà ser inferior a 5 dies ni superior a 10 i l'advertiment que en cas que no ho faci es tramitarà la corresponent denúncia per un delicte de traïció d'acord amb el que preveu l'article XXVI, lletra b) del Títol Cinquè del Codi Penal.

Article 8.- La notificació a què fa referència l'article 7 no es pot fer fins que no hagi passat un mes des de la data de finalització del termini inicial que s'havia donat a tota la població per pagar els impostos, sense recàrrec, i perquè sigui efectiva, i es pugui utilitzar com a prova, cal que hi consti la data, que sigui enviada al domicili particular del ciutadà (1) i que sigui publicada (2)

Article 9.- L'autoritat competent per a fer les notificacions i iniciar el procediment és l'Alcalde en cas d'impostos municipals i el Batlle en cas d'impostos del Govern.

Article 10.- Un cop passat el termini donat en la notificació d'advertiment sense que la persona hagi pagat els impostos, l'Alcalde o el Batlle cursarà la corresponent denúncia al policia de la ciutat i aportarà com a proves els documents que acreditin que la persona és un deutor i l’acreditació conforme ha fet la notificació prèvia correctament publicada. El policia tramitarà la denúncia al Fiscal segons el procediment habitual.

Article 11.-En qualsevol moment durant el judici, durant el seu torn de paraula, l'acusat pot aportar proves que ha pagat els impostos amb els recàrrecs corresponents, encara que els hagi satisfet després d'iniciar-se el judici. En aquest cas i sempre que l'acusat no sigui reincident pel mateix tipus de delicte, el Jutge pot sobreseure el cas. Si fos reincident, el Jutge valorarà la minorització de la pena d'acord amb allò previst en la Llei.

Article 12.- Es poden acumular deutes pendents de diferents períodes impositius a criteri de l'Alcalde o el Batlle de la ciutat en una sola denúncia o bé fer-ho en denúncies diferents.

Article 13.- En cap cas la condemna per frau fiscal suposa la condonació del deute. Aquest continuarà existint i serà un agreujant per posteriors judicis per altres deutes que pugui contreure.(3)


Títol V: Supòsits especials

Article 14.- Els ciutadans que hagin estat de retir espiritual, malalts a casa sense poder sortir (4), i els viatgers que hagin estat fora del Principat , tenen la obligació de satisfer el deute acumulat durant els primers 5 dies del seu retorn.
En el cas que la satisfacció del deute en aquell moment comprometi la pròpia viabilitat econòmica poden demanar a l’autoritat competent un ajornament del pagament que li permeti continuar vivint sense perill de la seva economia. Aquest ajornament es pactarà cas per cas amb l’autoritat impositiva, es formalitzarà en un document escrit i obligarà a ambdues parts. (5)
A efectes del present article s’entendrà que es veu compromesa la viabilitat econòmica d’un ciutadà quan després del pagament del deute, els diners restants siguin inferiors a l’equivalent d’un dia de sou mínim multiplicat pel nombre de camps, més el taller. (6)

Article 15.- Els policies de la ciutat estan obligats, si així els ho demana l’Alcalde o el Govern, a comprovar la veracitat dels supòsits especials contemplats en l’article 14 d’aquesta llei Per això, els alcaldes poden facilitar una relació de ciutadans als policies perquè facin les investigacions oportunes. Les dades d'aquesta relació tenen caràcter confidencial i la seva divulgació es considerarà una falta greu del policia que podrà ser sancionat segons preveu el seu ordenament jurídic.

Article 16.- Els soldats que hagin prestat servei en l’exèrcit del Principat també es podran acollir al dret de l'ajornament del deute. A més els interessos generats mentre han estat servint al país seran condonats.(7) En cas de ser necessari acreditar la condició de soldat actiu es farà via Prefecte de Mariscals
En qualsevol cas, la condició de soldat al servei del Principat serà considerada un atenuant en els possibles judicis per frau fiscal

Article 17.- Els impostos creats i notificats per Alcaldes que hagin accedit al càrrec mitjançant assalt il·legal de l'ajuntament, és a dir, sense autorització del President de la Generalitat, seran considerats il·legals i els ciutadans no tenen l'obligació de pagar-los fins que l'Ajuntament no torni a estar ocupat per un Alcalde reconegut legalment, ja sigui per assalt legal o per elecció.
Amb la finalitat de no perjudicar als ciutadans que hauran de pagar impostos no previstos , el nou Alcalde pot optar per una d'aquestes dues solucions:
- que els ciutadans paguin els impostos i l'Alcalde retorni l'import satisfet, o el seu equivalent, mitjançant mandat.
- que els ciutadans paguin els impostos i l'Alcalde consideri la quantitat satisfeta com un avançament de futurs impostos, cosa que l'obligarà a ajustar les seves previsions impositives als pagaments ja efectuats.
L'Alcalde haurà de notificar la solució adoptada als ciutadans mitjançant correu personal, on especificarà tota la informació necessària. (8 )

Es considerarà un agreujant del delicte d'assalt a un ajuntament el fet de posar impostos il·legals



Títol VI: Del Registre d’impagats

Article 18.- A efectes d'aquesta Llei, es consideren impagats aquells ciutadans que s'han negat a pagar impostos després d'haver finalitzat el procediment previ a la denúncia per frau fiscal que preveu el Titol IV, amb independència d'haver-se iniciat o no el procediment judicial[/color]

Article 19.- Els alcaldes faran públiques les llistes d’impagats de la seva Vila . En aquestes llistes, que han de mantenir una unitat d'estructura per a tots els ciutadans, ha de quedar ben especificat el nom de la persona, els diners del deute,amb els recàrrecs corresponents i el període impositiu, sens perjudici de fer-hi constar altres dades, a criteri de l'Alcalde. [/color].

Article 20.- Els alcaldes són els responsables de la veracitat de les dades publicades i de mantenir al dia el registre.

Article 21.- Un cop pagat el deute, la persona té dret a què se l’esborri del registre d’impagats.

Disposició transitòria
A l'entrada en vigor d’aquesta llei, els alcaldes disposaran d'un mes per a enviar una notificació personal als ciutadans que tinguin un deute pendent derivat de l'impagament d'impostos. En la notificació hi ha de constar el total del deute, el termini de què disposen per pagar-lo, que no pot ser inferior a 5 dies, i l'advertiment que en cas de no fer-ho se'l pot denunciar per un delicte de traïció, d'acord amb el que preveu l'article XXVI, lletra b) del Títol Cinquè del Codi Penal. Tot això, sens perjudici que la persona deutora pugui acollir-se a algun dels supòsits especials previstos en el Títol V de la present Llei

Disposició addicional
Els alcaldes hauran d’adaptar les seves ordenances, presents i futures, a aquesta Llei. Mentrestant, en absència de norma local, la present llei tindrà caràcter subsidiari i podrà ser aplicada en qualsevol ciutat del Principat.

Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions amb rang de Llei o inferior, siguin de caràcter general o especial que s'oposin a la present Llei.

Disposició final
Tota modificació de la present Llei, contindrà una redacció completa de les normes afectades.
Aquesta llei entrarà en vigor a l'endemà de l'aprovació per les Corts del Principat.




(1) Captura de pantalla del MP a punt de ser enviat al ciutadà en què es vegi clarament el destinatari, a pantalla completa on es vegi el benvingut a la vila, i a continuació captura de pantalla amb la notificació de missatge enviat que fa el joc.
(2) Publicació al Fòrum Oficial: de la Nau de la Vila (impostos municipals) i en la Fonda (impostos municipals i de Govern): totes les publicacions han de ser visibles a tot el Principat, per seguretat jurídica, perquè siguin visibles pels ciutadans i per les autoritats judicials.
(3) No es pot jutjar una mateixa persona dos cops per un mateix delicte. Per tant, no es podrà tornar a jutjar per no haver pagat aquells impostos, però sí, si més tard la persona continua sense pagar altres impostos. El deute no se li perdona perquè sinó sortiria més a compte no pagar i que et jutgin que pagar.
(4) Morts per desconnexió que tornen a reviure als pocs dies.
(5)Servirà un mp de l’alcalde al ciutadà on especifiqui les condicions de l’ajornament
(6) 1camp: 15 escuts
2 camps o 1 camp + un taller : 30 escuts
2 camp + 1 taller: : 45 escuts
(7) Retorn dels interessos via mandat de l'alcalde
No es poden cancel·lar ig els impostos una vegada creats, per la qual cosa s'ha hagut de buscar una solució alternativa que doni el mateix resultat que cancel·lar els impostos i que permeti diferents opcions als alcaldes legals una vegada recuperat l'ajuntament en funció de l'estat econòmic en què hagi quedat l'ajuntament després de l'assalt. Si l'alcalde opta per retornar els impostos pagats mitjançant mandat haurà d'especificar en el *mp als ciutadans el termini en què va a retornar-los.



A Barcelona, l' 1 de març de 1459

Tinzu de Titagrossa i Matafregida. Molt Honorable President del Principat
Tema de la Sesión Govern2uf3




Cita :
Ley de regulación de los impuestos del Principado y del fraude fiscal

Preámbulo

La Constitución del Principado de Cataluña en el Título III, Artículo XII, letra k) reconoce all Gobierno de la Generalitat de Cataluña la competencia sobre la política ejecutiva del Principado, incluyendo la recaudación de impuestos.; y en el Artículo XIV, letra e) reconoce a los ayuntamientos la competencia sobre la política local del Principado, incluyendo, también, la recaudación de impuestos.
Así mismo, el Estatuto de la ciudadanía del Principado de Cataluña en el artículo VI.f establece como un deber de todos los ciudadanos el de satisfacer los impuestos emitidos por el Gobierno y los Ayuntamientos .

Por otro lado y de acuerdo con lo que establece el Código Penal, en el Título Quinto, Artículo XXVI, letra b): serán considerados delitos de traición "Aquellos actos que tengan como objetivo la desestabilización de la economía del Condado; incluyendo el impago de los impuestos estipulados por los Ayuntamientos o por otras instituciones del Principado, siempre que exista una normativa local o general, que regule el procedimiento de comunicación de la deuda y las vías para satisfacer los impuestos impagados"

Así pues, se hace necesario dotar al Principado de Cataluña de una normativa general básica que regule el procedimiento al cual se refiere el Título Quinto, artículo XXVI, letra b) del Código Penal, que sirva de norma para el Gobierno y que se pueda utilizar de manera subsidiaria por los ayuntamientos mientras no adaptan su ordenamiento jurídico a la presente Ley.

En la redacción de esta ley el Gobierno ha querido tener en cuenta la experiencia de algunos ayuntamiento pioneros en este ámbito, como el de Urgell, así como las dificultades con que se encuentran muchos ayuntamientos para recaudar los impuestos, y muchos ciudadanos para hacerlos efectivos cuando se encuentran enfermos, de viaje fuera del Principado, en retiro espiritual o sirviendo en el ejército. También ha querido poner las trabas necesarias para que en caso de asalto ilegal a un ayuntamiento se minimice los efectos sobre la población y el ayuntamiento en caso de que el asaltante pusiera impuestos.

Finalmente, en la aplicación de la Ley, el Gobierno quiere dejar claro que no se trata de una herramienta represiva y por eso la dota de mecanismos que aseguran que el ciudadano ha sido informado reiteradamente de su deber y de su deuda antes de pedir la intervención del poder judicial.

La Ley respeta en todos sus puntos la Constitución del Principado y el Código Penal vigente, y consta de VI Títulos, veintiun artículos, una disposición transitoria, una disposición adicional, una disposición derogatoria y una disposición final.


Título I: Objeto de la ley

Artículo 1.- Esta ley tiene por objeto establecer las bases del procedimiento general para poder asegurar que todos los ciudadanos de Cataluña cumplen con el deber establecido en el artículo VI del Estatuto de la Ciudadanía del Principado de satisfacer los impuestos que impongan el Gobierno i/o los Ayuntamientos.


Título II: Sobre los impuestos

Artículo 2.- Tienen competencia para imponer impuestos a los ciudadanos, y dentro de sus respectivos ámbitos:
-Los alcaldes de cada ciudad
-El Gobierno del Principado

Artículo 3.- Los ciudadanos del Principado tienen el derecho de ser informados en tiempo y forma de los impuestos que los alcaldes quieran imponer por cada propiedad (campo), y por cada taller (oficio). La comunicación se hará con antelación y mediante correo personal.
En el caso de impuestos del Gobierno, este lo comunicará a los alcaldes porque lo hagan saber a sus ciudadanos mediante correo personal

Artículo 4.- Los ciudadanos del Principado tienen el deber de pagar los impuestos que pongan los alcaldes y el Gobierno del Principado dentro del plazo explicitado para hacerlo. En caso contrario tendrán que pagar los recargos correspondientes.


Título III: Sobre el fraude fiscal

Artículo 5.- Se considera fraude fiscal la negativa por parte de un ciudadano de satisfacer los impuestos puestos por un ayuntamiento o por el gobierno.
El fraude fiscal es considerado un delito de traición de acuerdo con lo que establece el Título Quinto del Código Penal, Artículo XXVI, letra b): Aquellos actos que tengan como objetivo la desestabilización de la economía del Condado; incluyendo el impago de los impuestos estipulados por los Ayuntamientos o por otras instituciones del Principado, siempre que exista una normativa local o general, que regule el procedimiento de comunicación de la deuda y las vías para satisfacer los impuestos impagados

Artículo 6.- Para poder iniciar un juicio por delito de fraude fiscal a un ciudadano del Principado tienen que cumplirse los requisitos que se especifican en el Título IV de esta ley. Las denuncias que se formulen contra ciudadanos por delito de fraude fiscal tendrán que aportar todas y cada una de las pruebas que se detallan en este Título IV, sin perjuicio que el denunciante quiera aportar otras pruebas que considere aclaratorias de los hechos.


Titol IV: Procedimiento previo a la denuncia por fraude fiscal

Artículo 7.- Para poder denunciar a un ciudadano por fraude fiscal , hace falta que previamente el Alcalde o el Bayle del Principado, según el caso, le haya hecho una notificación advirtiéndole que tienen impuestos pendientes de pago, la fecha en qué fueron impuestos, la cantidad que debe con los recargos correspondientes, el plazo para pagarlos, que no podrá ser inferior a 5 días ni superior a 10 y la advertencia que en el caso que no lo haga se tramitará la correspondiente denuncia por un delito de traición de acuerdo con lo que prevé el artículo XXVI, letra b) del Título Quinto del Código Penal.

Artículo 8.- La notificación a que hace referencia el artículo 7 no se puede hacer hasta que no haya pasado un mes desde la fecha de fin del plazo inicial que se había dado a toda la población para pagar los impuestos, sin recargo, y para que sea efectiva, y se pueda utilizar como prueba, es necesario que conste la fecha de notificación, que sea enviada al domicilio particular del ciudadano (1) y que sea publicada (2)

Artículo 9.- La autoridad competente para hacer las notificaciones e iniciar el procedimiento es el Alcalde en caso de impuestos municipales y el Bayle en caso de impuestos del Gobierno.

Artículo 10.- Una vez transcurrido el plazo dado en la notificación de advertencia sin que la persona haya pagado los impuestos, el Alcalde o el Bayle cursará la correspondiente denuncia al policía de la ciudad y aportará como pruebas los documentos que acrediten que la persona es un deudor y la acreditación conforme ha hecho la notificación previa correctamente publicada. El policía tramitará la denuncia al Fiscal según el procedimiento habitual.

Artículo 11.-En cualquier momento durante el juicio, durante su turno de palabra, el acusado puede aportar pruebas que ha pagado los impuestos con los recargos correspondientes, aunque los haya satisfecho después de iniciarse el juicio. En este caso y siempre que el acusado no sea reincidente por el mismo tipo de delito, el Juez puede sobreseer el caso. Si fuera reincidente, el Juez valorará la minorización de la pena de acuerdo con aquello previsto en la Ley.

Artículo 12.- Se pueden acumular deudas pendientes de diferentes periodos impositivos a criterio del Bayle o el Alcalde de la ciudad en una sola denuncia o bien hacerlo en denuncias diferentes.

Artículo 13.- En ningún caso la condena por fraude fiscal supone la condonación de la deuda. Ésta continuará existiendo y será un agravante en posteriores juicios por otras deudas que pueda contraer.(3)


Título V: Supuestos especiales

Artículo 14.- Los ciudadanos que hayan estado de retiro espiritual, enfermos que no puedan salir de casa (4), y los viajeros que hayan estado fuera del Principado , tienen la obligación de satisfacer la deuda acumulada durante los primeros 5 días de su regreso.
En el supuesto que la satisfacción de la deuda en aquel momento comprometa la propia viabilidad económica pueden pedir a la autoridad competente un aplazamiento del pago que le permita continuar viviendo sin peligro de su economía. Este aplazamiento se pactará caso por caso con la autoridad impositiva, se formalizará en un documento escrito y obligará a ambas partes. (5)
A efectos del presente artículo se entenderá que se ve comprometida la viabilidad económica de un ciudadano cuando después del pago de la deuda, el dinero restante sea inferior al equivalente de un día de sueldo mínimo multiplicado por el número de campos, más el taller. (6)

Artículo 15.- Los policías de la ciudad están obligados, si así se lo pide el Alcalde o el Gobierno, a comprobar la veracidad de los supuestos especiales contemplados en el artículo 14 de esta ley Por eso, los alcaldes pueden facilitar una relación de ciudadanos a los policías para que hagan las investigaciones oportunas. Los datos de esta relación tienen carácter confidencial y su divulgación se considerará una falta grave del policía que podrá ser sancionado según prevé su ordenamiento jurídico.

Artículo 16.- Los soldados que hayan prestado servicio en el ejército del Principado también se podrán acoger al derecho del aplazamiento de la deuda. Además los intereses generados mientras han estado sirviendo a su país serán condonados.(7) En caso de ser necesario acreditar la condición de soldado activo se hará vía Prefecto de Mariscales
En cualquier caso, la condición de soldado al servicio del Principado será considerada un atenuante en los posibles juicios por fraude fiscal.

Artículo 17.- Los impuestos creados y notificados por Alcaldes que hayan accedido al cargo mediante asalto ilegal del ayuntamiento, es decir, sin autorización del Presidente de la Generalitat, serán considerados ilegales y los ciudadanos no tienen la obligación de pagarlos hasta que el Ayuntamiento no vuelva a estar ocupado por un Alcalde reconocido legalmente, ya sea por asalto legal o por elección.
Con el fin de no perjudicar a los ciudadanos que tendrán que pagar impuestos no previstos , el nuevo Alcalde puede optar por una de estas dos soluciones:
- que los ciudadanos paguen los impuestos y el Alcalde devuelva el importe satisfecho, o su equivalente, mediante mandato.
- que los ciudadanos paguen los impuestos y el Alcalde considere la cantidad satisfecha como un adelanto de futuros impuestos, cosa que lo obligará a ajustar sus previsiones impositivas a los pagos ya efectuados.
El Alcalde tendrá que notificar la solución adoptada a los ciudadanos mediante correo personal, donde especificará toda la información necesaria. (8 )

Se considerará un agravante del delito de assalto a un ayuntamiento el hecho de poner impuestos ilegales

Título VI: Del Registro de impagados

Artículo 18.- A los efectos de esta Ley, se consideran impagados aquellos ciudadanos que se han negado a pagar impuestos después de haber finalizado el procedimiento previo a la denuncia por fraude fiscal que prevé el Titol IV, con independencia de haberse iniciado o no el procedimiento judicial[/color]

Artículo 19.- Los alcaldes harán públicas las listas de impagados de su cuidad . En estas listas, que tienen que mantener una unidad de estructura para todos los ciudadanos, tiene que quedar muy especificado el nombre de la persona, el dinero de la deuda,con los recargos correspondientes y el periodo impositivo, sin perjuicio de hacer constar otros datos, a criterio del Alcalde.

Artículo 20.- Los alcaldes son los responsables de la veracidad de los datos publicados y de mantener al día el registro.

Artículo 21.- Una vez pagada la deuda , la persona tiene derecho a que se le borre del registro de impagados.

Disposición transitoria
A la entrada en vigor de esta ley, los alcaldes dispondrán de un mes para enviar una notificación personal a los ciudadanos que tengan una deuda pendiente derivada del impago de impuestos. En la notificación ha de constar el total de la deuda, el plazo de que disponen para pagarla, que no puede ser inferior a 5 días, y la advertencia que en caso de no hacerlo se le puede denunciar por un delito de traición, de acuerdo con lo que prevé el artículo XXVI, letra b) del Título Quinto del Código Penal. Todo ello, sin perjuicio que la persona deudora pueda acogerse a alguno de los supuestos especiales previstos en el Título V de la presente Ley

Disposición adicional
Los alcaldes tendrán que adaptar sus ordenanzas, presentes y futuras, a esta Ley. Mientras tanto, en ausencia de norma local, la presente ley tendrá carácter subsidiario y podrá ser aplicada en cualquier ciudad del Principado.

Disposición derogatoria
Quedan derogadas todas las disposiciones con rango de Ley o inferior, sean de carácter general o especial que se opongan a la presente Ley.

Disposición final
Toda modificación de la presente Ley, contendrá una redacción completa de las normas afectadas.
Esta ley entrará en vigor el día siguiente de la aprobación por las Cortes del Principado.

(1) Captura de pantalla del mp a punto de ser enviado al ciudadano en que se vea claramente el destinatario, a pantalla completa donde se vea el bienvenido a la villa, y a continuación captura de pantalla con la notificación de mensaje enviado que hace el juego.
(2) Publicación al Foro Oficial: de la Nave de la Vila (impuestos municipales) y en la Fonda (impuestos municipales y del Gobierno): todas las publicaciones tienen que ser visibles en todo el Principado, por seguridad jurídica, paara que sean visibles por los ciudadanos y por las autoridades judiciales.
(3) No se puede juzgar una misma persona dos veces por un mismo delito. Por tanto,no se podrá volver a juzgar por no haber pagado aquellos impuestos, pero sí, si más tarde la persona continúa sin pagar otros impuestos. La deuda no se le perdona porque sino saldría más a cuenta no pagar y que te juzguen que pagar.
(4) Muertos por desconexión que reviven a los pocos días.
(5)Servirá un mp del alcalde al ciudadano donde especifique las condiciones del aplazamiento
(6) 1campo: 15 escudos
2 campos, o 1 campo + un taller : 30 escudos
2 campo + 1 taller: : 45 escudos
(7) Regreso de los intereses vía mandato del alcalde.
(8 ) No se pueden cancelar ig los impuestos una vez creados, por lo que se ha tenido que buscar una solución alternativa que dé el mismo resultado que cancelar los impuestos y que permita diferentes opciones a los alcaldes legales una vez recuperado el ayuntamiento en función del estado económico en que haya quedado el ayuntamiento después del asalto. Si el alcalde opta por devolver los impuestos pagados mediante mandato tendrá que especificar en el mp a los ciudadanos el plazo en que va a devolverlos.


En Barcelona, a 1 de marzo de 1459

Tinzu de Titagrossa i Matafregida. Molt Honorable President del Principat
Tema de la Sesión Govern2uf3


Tornar a dalt Ir abajo
 
Tema de la Sesión
Tornar a dalt 
Pàgina 1 de 1
 Temas similares
-
» Tema de la Sessió / Tema de la Sesión
» Tema de la Sesión
» Tema de la sesión.
» Tema de la sesión.
» Tema de sesión.

Permisos d'aquest fòrum:No pots respondre a temes en aquest fòrum
Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes  :: Corts Catalanes :: XV Període-XV Periodo :: I-Sessió-I Sesión-
Canviar a: