Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes
¿Quieres reaccionar a este mensaje? Regístrate en el foro con unos pocos clics o inicia sesión para continuar.

Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes

Palacio de Pedralbes / Palau de Pedralbes
 
ÍndexÍndex  PortalPortal  ForoForo  Últimas imágenesÚltimas imágenes  NormasNormas  CercarCercar  Registrar-seRegistrar-se  Iniciar Sessió  Regnes RenaixentsRegnes Renaixents  Reinos RenacientesReinos Renacientes  

 

 Tema de la Sessió / Tema de la Sesión

Ir abajo 
AutorMissatge
Kossler
Miembro
Miembro
Kossler


Cantidad de envíos : 91
Edad : 53
Ubicació : Palacio-Fortaleza de Mequinenza
Fecha de inscripción : 12/11/2010

Hoja de personaje
Salut:
Tema de la Sessió / Tema de la Sesión Left_bar_bleue1/1Tema de la Sessió / Tema de la Sesión Empty_bar_bleue  (1/1)
Poder:
Tema de la Sessió / Tema de la Sesión Left_bar_bleue0/0Tema de la Sessió / Tema de la Sesión Empty_bar_bleue  (0/0)
Dinero:
Tema de la Sessió / Tema de la Sesión Left_bar_bleue0/0Tema de la Sessió / Tema de la Sesión Empty_bar_bleue  (0/0)

Tema de la Sessió / Tema de la Sesión Empty
MissatgeAssumpte: Tema de la Sessió / Tema de la Sesión   Tema de la Sessió / Tema de la Sesión EmptyDc Mar 28 2012, 07:24

Cita :
Cita :
Tema de la Sessió / Tema de la Sesión B6r59z

Llei de Comerç del Principat de Catalunya

Preàmbul

És voluntat del Govern del Principat d’establir les bases per a un lliure comerç dins les nostres fronteres, per la qual cosa fa aquesta llei que té en compte una major llibertat per als nostres comerciants, sense oblidar però la necessitat de regular el mercat en aquells productes que són d’interès general per a tothom i en aquells aspectes que podrien perjudicar l’economia dels més dèbils.

De l’àmbit d’aplicació de la llei
Article I.Aquesta llei és aplicable a tota persona que exerceixi tracte econòmic dins dels límits fronterers del Principat de Catalunya.

Del comerç i circulació de mercaderies

Article II. S’estableix en l’àmbit del Principat de Catalunya el lliure comerç de mercaderies, d’acord amb el qual els ciutadans del Principat poden comprar i vendre tot tipus de béns en qualsevol ciutat, amb les especificacions que contempla aquesta llei.

Article III. Els ciutadans de fora del Principat que vulguin comerciar en algun mercat de Catalunya han de disposar de l’autorització de l’alcalde, o bé ser mercaders que treballin per compte del Govern de la Generalitat.

De la regulació del mercat

Article IV. El Govern del Principat pot establir, mitjançant decret, una taula de preus màxims per alguns productes que consideri d’interès general.

Article V. Els alcaldes dins el seu àmbit territorial poden decretar llistes de preus màxims i mínims per als productes d’interès general , sempre que no entrin en contradicció amb les taules decretades pel Govern. Així mateix, els alcaldes poden exigir que els comerciants de fora de la seva ciutat hagin d’obtenir una autorització prèvia de l’Ajuntament si volen comerciar amb productes que puguin desestabilitzar el comerç local.
L’exigencia d’autorització prèvia ha d’estar regulada per un decret d’Alcaldia en què s’especifiquin les condicions per a obtenir-la i cal que se n’hagi fet difusió a tot el Principat (*). En cap cas aquesta autorització pot suposar la prohibició total de comerç d'un determinat producte.

Article VI. El Govern del Principat, pot, si així ho considera convenient, regular temporalment, mitjançant decret, el comerç d'alguns dels productes d'interés general, si les condicions del mercat no asseguren un subministrament per a tota la població.

Dels productes d'interés general

Article VII. Es consideren productes d'interès general per a tot el Principat, la llenya, el pa, la dacsa, el blat, el ferro i la pedra. I tots aquells que així determini el govern mitjançant decret.


Excempcions de lliure comerç

Article VIII. Queden exempts del lliure comerç el ferro i la pedra. Per poder comerciar amb aquests productes serà necessari obtenir una autorització del govern o actuar sota mandat del CDC.
Es considera que tenen autorització del govern de manera tàcita totes les persones que venen pedra i ferro al govern per encàrrec d’aquest, així com els ferrers quan compren i venen ferro a través del mandat fet pels ajuntaments per a ús en les seves fargues.

De les tavernes

Article IX. Qualsevol ciutadà pot obrir una taverna en una ciutat i posar a disposició dels seus clients els productes que desitgi a preu lliure, sense estar obligats a respectar els preus màxims i mínims decretats.

Infraccions

Article X. Es considera delicte d’estafa vendre productes per sobre de les taules de preus establertes pel Govern o pels alcaldes en els seus respectius àmbits territorials.

Article XI. Es considera especulació comerciar amb ferro i pedra sense la preceptiva autorització establerta en l’article VII i el posar o comprar bens al mercat sense l’autorització de l’Alcalde o del Govern, quan hi hagi un decret que així ho exigeixi.

Disposició final

Aquesta Llei de Comerç deroga la llei de Comerç de 15 de març de 1457, a partir del moment de la seva sanció per les Corts del Principat de Catalunya.

Cita :
Tema de la Sessió / Tema de la Sesión B6r59z

Ley de Comercio del Principado de Cataluña

Preámbulo

Es voluntad del Gobierno del Principado establecer las bases para un libre comercio dentro de nuestras fronteras, motivo por el cual hace esta ley que tiene en cuenta una mayor libertad para nuestros comerciantes, sin olvidar la necesidad de regular el mercado en aquellos productos que son de interés general para todo el mundo y en aquellos aspectos que podrían perjudicar la economía de los más débiles.

Del ámbito de aplicación de la ley
Artículo I.Esta ley es aplicable a toda persona que ejerza trato económico dentro de los límites fronterizos del Principado de Cataluña.

Del comercio y circulación de mercancías

Artículo II. Se establece en el ámbito del Principado de Catalunya el libre comercio de mercancías, de acuerdo con el cual los ciudadanos del Principado pueden comprar y vender todo tipo de bienes en cualquier ciudad, con las especificaciones que contempla esta ley.

Artículo III. Los ciudadanos esrrangeros que quieran comerciar en algún mercado de Catalunya tienen que disponer de la autorización del alcalde, o bien ser mercaderes que trabajen por cuenta del Gobierno de la Generalitat.

De la regulación del mercado

Artículo IV. El Gobierno del Principado puede establecer, mediante decreto, una tabla de precios máximos para algunos productos que considere de interés general.

Artículo V. Los alcaldes dentro de su ámbito territorial pueden decretar listas de precios máximos y mínimos para los productos de interés general , siempre que no entren en contradicción con las tablas decretadas por el Gobierno. Así mismo, los alcaldes pueden exigir que los comerciantes de fuera de su ciudad tengan que obtener una autorización previa del Ayuntamiento si quieren comerciar con productos que puedan desestabilizar el comercio local.
La exigencia de autorización previa tiene que estar regulada por un decreto de Alcaldía en el que se especifiquen las condiciones para obtenerla y debe haberse hecho difusión en todo el Principado (*). En ningún caso esta autorización puede suponer la prohibición total de comercio de un determinado producto.

Artículo VI. El Gobierno del Principado, puede, si así lo considera conveniente, regular temporalmente, mediante decreto, el comercio de algunos de los productos de interés general, si las condiciones del mercado no aseguran un suministro para toda la población.

De los productos de interés general

Artículo VII. Se consideran productos de interés general para todo el Principado, la leña, el pan, el maíz, el trigo, el hierro y la piedra. Y todos aquellos que así determine el gobierno mediante decreto.


Excepcions de libre comercio

Artículo VIII. Quedan exentos del libre comercio el hierro y la piedra. Para poder comerciar con estos productos será necesario obtener una autorización del gobierno o actuar bajo mandato del CDC.
Se considera que tienen autorización del gobierno de manera tácita todas las personas que venden piedra y hierro al gobierno por encargo de este, así como los herreros cuando compran y venden hierro a través del mandato hecho por los ayuntamientos para uso en sus fraguas.

De las tabernas

Artículo IX. Cualquier ciudadano puede abrir una taberna en una ciudad y poner a disposición de sus clientes los productos que desee a precio libre, sin estar obligados a respetar los precios máximos y mínimos decretados.

Infracciones

Artículo X. Se considera delito de estafa vender productos por encima de las tablas de precios establecidas por el Gobierno o por los alcaldes en sus respectivos ámbitos territoriales.

Artículo XI. Se considera especulación comerciar con hierro y piedra sin la preceptiva autorización establecida en el artículo VII y vender o comprar productos sin la autorización del Alcalde o del Gobierno, cuando haya un decreto que así lo exija.

Disposición final

Esta Ley de Comercio deroga la ley de Comercio de 15 de marzo de 1457, a partir del momento de su sanción por las Cortes del Principado de Cataluña.


----------------
Cita :
Cita :
Tema de la Sessió / Tema de la Sesión B6r59z

Codi Penal del Principat de Catalunya

Preàmbul

La justícia al Principat de Catalunya es regirà a partir d'avui per aquest codi, que vol representar els esforços del Govern de la Generalitat i dels ciutadans del Principat per la justícia i la defensa dels catalans honrats.


Títol Preliminar. Aspectes generals

Article I. Les infraccions es dividiran en quatre tipus diferents: faltes, delictes lleus, delictes greus i delictes molt greus.

Article II. El Tinent de Policia s'encarregarà de les faltes i el Jutge jutjarà tot tipus de delictes. El Tinent de Policia pot decidir tramitar una falta com a delicte lleu, entenent com a falta al primer delicte d'estafa o especulació comès per un menor d'edat*.

Article III. Es guardarà un registre de tots els casos en els Arxius del Tribunal de Catalunya situats a la seu del Govern de la Generalitat, al Palau de Pedralbes.

Article IV. Tots els ciutadans tenen el deure de conèixer la llei i el Govern de la Generalitat té el deure de difondre-la.

Article V. Tot ciutadà té el deure d'aportar les proves d'un delicte, si els són requerides pel jutge, el fiscal o un Tinent de Policia i han de ser aportades en una de les llengües permeses al Principat de Catalunya.

Article VI. L'acusat pot demanar que es reobri el seu cas i es tramiti com a delicte en cas de no estar d'acord amb la resolució del Tinent de Policia en el cas de les faltes o amb la resolució judicial en cas d'haver arribat a judici. En el primer cas, haurà de cursar la sol•licitud al Prefecte dels Mariscales en el termini de 5 dies a partir de la data en què es va cometre el possible delicte. En el segon cas, haurà de cursar la sol•licitud al Tribunal d'Apel•lació de Catalunya en el termini de 7 dies a partir de la data de la resolució.

Article VII. La noció de reincidència inclourà fets succeïts en altres comtats amb els quals el Principat de Catalunya hagi signat tractats judicials.


Títol Primer. De l’estafa i l’especulació

Article VIII. Es defineix com estafa la venda de béns per un preu superior a un preu màxim o inferior a un preu mínim.

Article IX. Es defineix com especulació tota transacció comercial expressament prohibida per una llei o per un decret que així ho tipifiqui.

Article X. Els tipus d'infracció es classificaran segons la seva naturalesa tal i com es descriu a continuació.
a) Serà considerat falta tota primera estafa o especulació comesa per nivells 0 sense antecedents.
b) Serà considerat delicte lleu tota estafa o especulació en què la quantitat total de compra o venda sigui menor o igual a 25 escuts.
c) Serà considerat delicte greu tota estafa o especulació en que la quantitat total de compra o venda sigui superior a 25 escuts.

Article XI. Les penes consistiran en la devolució de l'import equivalent al benefici obtingut més els imports següents:
a) Delicte lleu: de 5 a 10 escuts per nivells 0 i 1, de 10 a 20 escuts per nivells 2 o superior.
b) Delicte greu: de 20 a 40 escuts per nivells 0 i 1, de 30 a 50 escuts per nivells 2 o superior.

Article XII. El jutge considerarà com agreujants la reincidència en el mateix delicte. Així mateix, considerarà com atenuants les accions que l'acusat hagi emprès per esmenar el seu error.


Títol Segon. L'esclavisme

Article XIII. Es defineix com esclavisme la contractació per un salari menor a l'estipulat per decret del Govern de la Generalitat.

Article XIV. Els tipus d'infracció es classificaran segons la seva naturalesa tal i com es descriu a continuació.
a) Serà considerat delicte lleu quan l'acusat no sigui reincident.
b) Seran considerats delicte greu aquells casos d'esclavisme on l'acusat sigui reincident.

Article XV. Les penes consistiran en la devolució de l'import equivalent al benefici obtingut més els imports següents:
a) Delicte lleu: de 5 a 10 escuts per nivells 1, de 10 a 20 escuts per nivells 2 o superior.
b) Delicte greu: de 20 a 40 escuts per nivells 1, de 30 a 50 escuts per nivells 2 o superior.


Títol Tercer. La pertorbació de l'ordre públic

Article XVI. Les següents accions seran considerades desordre públic:
a) L’insult i/o l'amenaça contra el Principat, les seves ciutats o les seves institucions.
b) El robatori o intent de robatori.
c) Robatori amb crim de sang.
d) Crim de sang.
e) Totes aquelles qualificades com a tal per una llei o estatut

Article XVII. Tot acte de desordre públic serà considerat delicte greu si no hi ha reincidència i molt greu si n'hi ha; excepte els robatoris o intents de robatori, que seran considerats sempre molt greus.

Article XVIII. Les següents penes hauran de ser imposades:
a) Delicte greu: de 20 a 50 escuts (serà proporcional als recursos i nivell de l'acusat) i els dies de presó que corresponguin segons la Carta del Jutge. Si hi ha atenuants no s'aplicarà la pena de presó.
b) Delicte molt greu: de 50 a 80 escuts (serà proporcional als recursos i nivell de l'acusat) i els dies de presó que corresponguin segons la Carta del Jutge.
c) La pena de mort es podrà pronunciar si l'acusat va cometre un crim d'extrema gravetat o si l'acusat reincideix contínuament.

Article XIX. El jutge considerarà com agreujants els antecedents penals. Així mateix, considera com a atenuants el penediment de l'acusat.


Títol quart. La traïció i alta traïció

Article XX. Es consideren traïció les següents accions:
a) Per part dels membres del Govern de la Generalitat, divulgar pública o privadament qualsevol informació referida a l'Economia, l'Exèrcit o la Diplomàcia del Principat, així com qualsevol altra informació interna que comprometi d'alguna manera la seguretat i el benestar general al Principat de Catalunya, llevat que es compti amb autorització del President.
b) Aquells actes que tinguin com a objectiu la desestabilització de l'economia del Comtat; incloent l'impagament dels impostos estipulats pels Ajuntaments o per altres institucions del Principat, sempre que existeixi una normativa local o general, que reguli el procediment de comunicació del deute i les vies per satisfer els impostos impagats.
c) Negar-se a sotmetre's a una decisió del Govern de la Generalitat, de l'ajuntament o a una resolució judicial.
d) La reincidència en una mateixa figura delictiva, a partir del tercer judici, inclòs; a excepció d'intent de robatori, robatori, robatori amb delicte de sang i delicte de sang, a partir del segon judici, inclòs.
e) L'incompliment del que estableix l'Article V.
f) Totes aquelles qualificades com a tal per una llei o estatut.

Article XXI. Es consideren alta traïció les següents accions:
a) L'assalt d'un ajuntament o la crida a fer-ho, excepte si es fa amb permís del President o del Príncep.
b) L'assalt del castell comtal o la crida a fer-ho, excepte si es fa amb permís del Príncep (o en cas de no haver-n’hi, de les Corts)
c) Comunicar informació confidencial a un govern estranger o una organització criminal.
d) La crida a la rebel•lia, la no comunicació al consell d’informacions capitals per a la seguretat del comtat, o de negar-se a sotmetre's a una decisió del consell, del President o del Jutge per part d'un membre del Govern de la Generalitat, d'un alcalde o qualsevol altre funcionari públic (tinents, sergents...)
e) La reincidència en delictes de traïció, a partir del segon judici, inclòs.
f) La corrupció en els càrrecs públics, entesa com la desviació per a lucre personal o de tercers de bens o diners de la tresoreria municipal o de la del Govern.
g)Totes aquelles qualificades com a tal per una llei o estatut


Article XXII. La traïció és un delicte molt greu i està penada amb una pena de presó d'entre 1 i 3 dies, podent ser de 4 a 10 dies de presó en casos d'alta gravetat en funció de l'establert en la Carta del Jutge, i una forta multa.
En el cas d'impagament d'impostos, la multa i la pena de presó han de ser proporcionals a la quantitat que es deu i cal demostrar prèviament que s'ha advertit al deutor

Article XXIII. L'alta traïció és un delicte molt greu i està penada amb la presó, el desterrament o la mort, segons l'establert en la Carta del Jutge.


Títol Cinquè. Les multes

Article XXIV. A criteri del Jutge i tenint en compte les preferències de l'acusat, les multes podran cobrar tant en efectiu com en dies seguits de treball per a la comunitat, sent aquest el treball a les mines o en el voluntariat per al cos de mariscals en defensa les ciutats.

i) Les multes que es paguin en efectiu es pagaran immediatament i al comptat al jutjat.
ii) El pagament de les multes realitzat a través de treballs per a la comunitat es demostrarà mitjançant prova diària de l'ocupació i una prova global al final dels dies de treball. En cas de no complir la sentència establerta, s'obrirà judici a l'acusat per Traïció segons allò establert en l'Article XXI /d, sense possibilitat de complir una segona sentència mitjançant treball per la comunitat.

Article XXV. Les multes per falta es pagaran sempre mitjançant una compra acordada amb la víctima i demostrada davant l'oficina de policia de la ciutat. En cas d'impagament, s'iniciarà judici segons l'establert en aquest Codi Penal.

Article XXVI. La quantia de les multes és merament orientativa i amb el propòsit d'homogeneïtzar els processos judicials. El Jutge té plena llibertat per aplicar les penes que consideri justes, sempre dins de l'establert per la Carta del Jutge.

Títol Sisè. La prescripció de les faltes i els delictes

Article XXVII. Les faltes i delictes d'esclavatge prescriuen als 6 mesos d'haver-se comès.

Article XXVIII. Els delictes d'estafa per incompliment d'un decret de preus màxims o mínims i en els quals el benefici obtingut sigui menor a 5 escuts prescriuran als 6 mesos, llevat del cas que la persona en qüestió tingui antecedents per estafa ( haver estat trobat culpable d'estafa en judicis anteriors).

Article XXIX. Els delictes d’especulació, desordre públic, traïció i alta traïció no prescriuen.

Article XXX. Les faltes i delictes prescrits no es poden tenir en compte com antecedents a l'hora de qualificar un delicte posterior.


Disposició final
Aquest Codi Penal substituirà a l’anterior a partir del moment de la seva aprovació per part de les Corts del Principat de Catalunya.


* Nivell 0

Cita :
Tema de la Sessió / Tema de la Sesión B6r59z

Código Penal del Principado de Cataluña

Preámbulo

La justicia en el Principado de Cataluña se regirá a partir de hoy por este código, que quiere representar los esfuerzos del Gobierno de la Generalitat y de los ciudadanos del Principado en pro de la justicia y la defensa de los catalanes honrados.


Título Preliminar. Aspectos generales

Artículo I. Las infracciones se dividirán en cuatro tipos diferentes: faltas, delitos leves, delitos graves y delitos muy graves.

Artículo II. El Teniente de Policía se encargará de las faltas y el Juez juzgará todos los tipos de delitos. El Teniente de Policía puede decidir tramitar una falta como delito leve, entendiendose como falta al primer delito de estafa o especulación cometido por un menor de edad*.

Artículo III. Se guardará un registro de todos los casos en los Archivos del Tribunal de Catalunya situados en la sede del Gobierno de la Generalitat, el Palacio de Pedralbes.

Artículo IV. Todos los ciudadanos tienen el deber de conocer la ley y el Gobierno de la Generalitat tiene el deber de difundirla.

Artículo V. Todo ciudadano tiene el deber de aportar las pruebas de un delito, si les son requeridas por el Juez, el Fiscal o un Teniente de Policía y deben ser aportadas en una de las lenguas permitidas en el Principat de Catalunya.

Artículo VI. El acusado puede pedir que se reabra su caso y se tramite como delito si no está de acuerdo con la resolución del Teniente de Policía en el caso de las faltas o con la resolución judicial en caso de haber llegado a juicio. En el primer caso, deberá cursar la solicitud al Prefecto de los Mariscales en el plazo de 5 días a partir de la fecha en que se cometió el posible delito. En el segundo caso, deberá cursar la solicitud al Tribunal de Apelación de Catalunya en el plazo de 7 días a partir de la fecha de la resolución.

Artículo VII. La noción de reincidencia incluirá hechos sucedidos en otros condados con los que el Principado de Catalunya haya firmado tratados judiciales.


Título Primero. De la estafa y la especulación

Artículo VIII. Se define como estafa la venta de bienes por un precio superior a un precio máximo o inferior a un precio mínimo.

Artículo IX. Se define como especulación toda transacción comercial expresamente prohibida por una ley o por un decreto que así lo tipifique.

Artículo X. Los tipos de infracción se clasificarán según su naturaleza tal y cómo se describe a continuación.
a) Será considerado falta toda primera estafa o especulación cometida por niveles 0 sin antecedentes.
b) Será considerado delito leve toda estafa o especulación en que la cantidad total de compra o venta sea menor o igual a 25 escudos.
c) Será considerado delito grave toda estafa o especulación en que la cantidad total de compra o venta sea superior a 25 escudos.

Artículo XI. Las penas consistirán en la devolución del importe equivalente al beneficio obtenido más los importes siguientes:
a) Delito leve: de 5 a 10 escudos por niveles 0 y 1, de 10 a 20 escudos por niveles 2 o superior.
b) Delito grave: de 20 a 40 escudos por niveles 0 y 1, de 30 a 50 escudos por niveles 2 o superior.

Artículo XII. El juez considerará como agravantes la reincidencia en el mismo delito. Así mismo, considerará como atenuantes las acciones que el acusado haya emprendido para enmendar su error.


Título Segundo. El esclavismo

Artículo XIII. Se define como esclavismo la contratación por un salario menor al estipulado por decreto del Gobierno de la Generalitat.

Artículo XIV. Los tipos de infracción se clasificarán según su naturaleza tal y cómo se describe a continuación.
a) Será considerado delito leve cuando el acusado no sea reincidente.
b) Serán considerados delito grave aquellos casos de esclavismo donde el acusado sea reincidente.

Artículo XV. Las penas consistirán en la devolución del importe equivalente al beneficio obtenido más los importes siguientes:
a) Delito leve: de 5 a 10 escudos por niveles 1, de 10 a 20 escudos por niveles 2 o superior.
b) Delito grave: de 20 a 40 escudos por niveles 1, de 30 a 50 escudos por niveles 2 o superior.


Título Tercero. La perturbación del orden público

Artículo XVI. Las siguientes acciones serán consideradas desorden público:
a) El insulto y/o la amenaza contra el Principado, sus ciudades o sus instituciones.
b) El robo o intento de robo.
c) El Robo con crimen de sangre.
d) El Crimen de sangre.
e) Todas aquellas cualificadas como tal por una ley o estatuto

Artículo XVII. Todo acto de desorden público será considerado delito grave si no hay reincidencia y muy grave si la hay; excepto los robos o intentos de robo, que serán considerados siempre muy graves.

Artículo XVIII. Las siguientes penas tendrán que ser impuestas:
a) Delito grave: de 20 a 50 escudos (será proporcional a los recursos y nivel del acusado) y los días de prisión que correspondan según la Carta del Juez. Si hay atenuantes no se aplicará la pena de prisión.
b) Delito muy grave: de 50 a 80 escudos (será proporcional a los recursos y nivel del acusado) y los días de prisión que correspondan según la Carta del Juez.
c) La pena de muerto se podrá pronunciar si el acusado cometió un crimen de extrema gravedad o si el acusado reincide continuamente.

Artículo XIX. El juez considerará como agravantes los antecedentes penales. Así mismo, considera como atenuantes el arrepentimiento del acusado.


Título cuarto. La traición y alta traición

Artículo XX. Se consideran traición las siguientes acciones:
a) Por parte de los miembros del Gobierno de la Generalitat, divulgar pública o privadamente cualquier información referida a la Economía, el Ejército o la Diplomacia del Principado, así como cualquier otra información interna que comprometa de alguna manera la seguridad y el bienestar general al Principado de Cataluña, salvo que se cuente con autorización del Presidente.
b) Aquellos actos que tengan como objetivo la desestabilización de la economía del Condado; incluyendo el impago de los impuestos estipulados por los Ayuntamientos o por otras instituciones del Principado, siempre que exista una normativa local o general, que regule el procedimiento de comunicación de la deuda y las vías para satisfacer los impuestos impagados.
c) Negarse a someterse a una decisión del Gobierno de la Generalitat, del ayuntamiento o a una resolución judicial.
d) La reincidencia en una misma figura delictiva, a partir del tercer juicio, incluido; a excepción de intento de robo, robo, robo con delito de sangre y delito de sangre, a partir del segundo juicio, incluido.
e) El incumplimiento de lo que establece el Artículo V.
f) Todas aquellas cualificadas como tal por una ley o estatuto.

Artículo XXI. Se consideran alta traición las siguientes acciones:
a) El asalto de un ayuntamiento o el llamamiento a hacerlo, excepto si se hace con permiso del Presidente o del Príncipe.
b) El asalto del castillo condal o el llamamiento a hacerlo, excepto si se hace con permiso del Príncipe (o en caso de no haber, de las Cortes)
c) Comunicar información confidencial a un gobierno extranjero o una organización criminal.
d) El llamamiento a la rebeldía, la no comunicación al consejo de informaciones capitales para la seguridad del condado, negarse a someterse a una decisión del consejo, del Presidente o del Juez por parte de un miembro del Gobierno de la Generalitat, de un alcalde o cualquiera otro funcionario público (tenientes, sargentos...)
e) La reincidencia en delitos de traición, a partir del segundo juicio, incluido.
f) La corrupción en los cargos públicos, entendido como la desviación para lucro personal o de terceros de productos o dinero de la tesorería municipal o Gubernamental.
g)Todas aquellas cualificadas como tal por una ley o estatuto


Artículo XXII. La traición es un delito muy grave y está penada con una pena de prisión de entre 1 y 3 días, pudiendo ser de 4 a 10 días de prisión en casos de alta gravedad en función del establecido en la Carta del Juez, y una fuerte multa.
En el caso de impago de impuestos, la multa y la pena de prisión tienen que ser proporcionales a la cantidad que se adeuda y hay que demostrar previamente que se ha advertido al deudor

Artículo XXIII. La alta traición es un delito muy grave y está penada con la prisión, el destierro o la muerte, según lo establecido en la Carta del Juez.


Título Quinto. Las multas

Artículo XXIV. A criterio del Juez y teniendo en cuenta las preferencias del acusado, las multas se podrán cobrar tanto en efectivo como en días continuados de trabajo para la comunidad, siendo este el trabajo en las minas o en el voluntariado para el cuerpo de mariscales en defensa de las ciudades.

i) Las multas que se paguen en efectivo se pagarán inmediatamente y al contado en el juzgado.
ii) El pago de las multas realizado a través de trabajos para la comunidad se demostrará mediante prueba diaria de la ocupación y una prueba global al final de los días de trabajo. En caso de no cumplir la sentencia establecida, se abrirá juicio al acusado por Traición, sin posibilidad de cumplir una segunda sentencia mediante trabajo para la comunidad.

Artículo XXV. Las multas por falta se pagarán siempre mediante una compra acordada con la víctima y demostrada ante la oficina de policía de la ciudad. En caso de impago, se iniciará juicio según lo establecido en este Código Penal.

Artículo XXVI. La cuantía de las multas es meramente orientativa y con el propósito de homogeneizar los procesos judiciales. El Juez tiene plena libertad para aplicar las penas que considere justas, siempre dentro de lo establecido en la Carta del Juez.

Título Sexto. La prescripción de las faltas y los delitos

Artículo XXVII. Las faltas y delitos de esclavitud prescriben a los 6 meses de haberse cometido.

Artículo XXVIII. Los delitos de estafa por incumplimiento de un decreto de precios máximos o mínimos y en los cuales el beneficio obtenido sea menor a 5 escudos prescribirán a los 6 meses, salvo el caso que la persona en cuestión tenga antecedentes por estafa ( haber sido encontrado culpable de estafa en juicios anteriores).

Artículo XXIX. Los delitos de especulación, desorden público, traición y alta traición no prescriben.

Artículo XXX. Las faltas y delitos prescritos no se pueden tener en cuenta como antecedentes a la hora de calificar un delito posterior.


Disposición final

Este Código Penal sustituirá el anterior a partir del momento de su aprovación por parte de las Cortes del Principat de Catalunya.

* Nivel 0
Tornar a dalt Ir abajo
 
Tema de la Sessió / Tema de la Sesión
Tornar a dalt 
Pàgina 1 de 1
 Temas similares
-
» Tema de la sessió
» Tema de la Sesión
» Tema de la sesión.
» Tema de la sesión.
» Tema de la Sesión

Permisos d'aquest fòrum:No pots respondre a temes en aquest fòrum
Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes  :: Corts Catalanes :: XIX Període- XIX Periodo :: I Sessió- I Sesión-
Canviar a: