Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes
¿Quieres reaccionar a este mensaje? Regístrate en el foro con unos pocos clics o inicia sesión para continuar.

Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes

Palacio de Pedralbes / Palau de Pedralbes
 
ÍndexÍndex  PortalPortal  ForoForo  Últimas imágenesÚltimas imágenes  NormasNormas  CercarCercar  Registrar-seRegistrar-se  Iniciar Sessió  Regnes RenaixentsRegnes Renaixents  Reinos RenacientesReinos Renacientes  

 

 Ley del comercio

Ir abajo 
AutorMissatge
Invitat
Invitat




Ley del comercio Empty
MissatgeAssumpte: Ley del comercio   Ley del comercio EmptyDv Mar 21 2008, 23:01

Cita :
Ley del Comercio (Versión en castellano)


Título preliminar

Artículo I: Afecta esta Ley a cualquier persona que ejerza trato económico dentro de los límites fronterizos del Principado de Catalunya. Esta ley no puede limitar de ningún modo los privilegios, derechos y deberes que han sido otorgados a la nobleza y el clero de la Corona de Aragón. En consecuencia no les podrán ser aplicados los artículos que limitaran o suprimiesen tales privilegios, derechos y deberes.

Título I: De la especulación

Artículo II: Se prohíbe la compra de cualquier producto que no sea para consumo o uso propio, salvo que se trate de un vendedor ambulante autorizado.

Artículo III: Los cultivadores no podrán comprar más de un saco de semilla por campo y siembra, a excepción de los cultivadores de maíz que podrán comprar dos sacos de maíz diarios como establece el Código Penal.

Artículo IV: Se prohíbe la venta de cualquier artículo no producido por uno mismo, salvo que se trate de un vendedor ambulante autorizado o se esté encuadrado en el Artículo V ó VI.

Artículo V: En caso de compras por error, los productos se podrán vender al mismo precio que se compró, cumpliendo las leyes de precios máximos/mínimos si las hubiese e informando previamente del error y aportando pruebas de compra y venta al Teniente de Policía.

Artículo VI: En caso de objetos encontrados, éstos se podrán vender libremente, cumpliendo las leyes de precios máximos/mínimos si las hubiese y aportando pruebas de la adquisición del bien al Teniente de Policía.

Artículo VII: En caso de materias primas de explotación local obtenidas en una ciudad y trasladadas a otra que no posea el mismo tipo de explotación, su venta constituye ejercicio de mercadería ambulante, por lo que se estará sujeto a lo dictaminado en el Título IV.

Título II: De las tabernas

Artículo VIII.
1. Los taberneros podrán comprar en el mercado local o bien comunicarse con el CDC para el abastecimiento de su taberna.
2. Las ventas en una taberna no están influenciadas por los precios mínimos y máximos que el CdC o los ayuntamientos pudieran establecer haciendo uso del Artículo XV del Código Penal.
3. El CdC podrá establecer precios máximos de venta en las tabernas si lo cree necesario. El incumplimiento de éstos será considerado estafa.
4. Si un menú no sacia por completo el hambre de un día, se deberá explicitar claramente en la descripción de éste.

Título III: De los mandatos

Artículo IX: Las prohibiciones de compra/venta expresadas en el Título I, no afectarán a los Ayuntamientos y a los mandatarios (poseedores de mandatos), siempre que actúen por cuenta del Ayuntamiento/mandato y no por cuenta propia.

Artículo X: El poseedor de un mandato no está eximido de cumplir las leyes sobre precios máximos/mínimos del Reino/ciudad, si las hubiese, excepto si ha sido autorizado por el Comisario de Comercio.

Artículo XI: Los Alcaldes deberán responder de sus acciones comerciales ante el Consejo. Cualquier irregularidad conllevará la aplicación de un juicio por Alta Traición.

Artículo XII: Los mandatarios deberán responder de su gestión comercial ante el mandante (Alcalde, Baile o Comisario de Comercio). Cualquier irregularidad conllevará la aplicación de un juicio por Alta Traición.

Título IV: Del comercio entre particulares

Artículo XIII: A los efectos de comercio entre particulares se distinguen tres situaciones: habitante estable de una ciudad, mercader ambulante y viajero.

Artículo XIV: Se consideran mercaderes ambulantes todas las personas que tengan como fin comprar o vender (o ambos) productos en ciudades que no sean la suya de origen, medie o no declaración propia de su carácter de comerciante. Los viajeros son aquellas personas que se encuentran temporalmente de visita en una ciudad. El resto de situaciones pertenece a la consideración de habitante estable.

Título V: De los mercaderes ambulantes

Artículo XV: Un mercader ambulante necesita de una autorización para ejercer su actividad comercial. El Comisario de Comercio es la única autoridad facultada para conceder dicha autorización, en la cual deberán constar claramente los productos facultados a vender, ciudad de compra, ciudad de venta y precio máximo de venta.

Artículo XVI: La Oficina de Aduanas tiene la función regular a los mercaderes ambulantes. Esta Oficina tendrá su Reglamento propio -que desarrollará la presente Ley- y estará bajo la jurisdicción del Comisario de Comercio

Artículo XVII: Los mercaderes ambulantes autorizados, deberán presentar su inventario ante el Oficial de Aduanas de la ciudad en el momento de su llegada y deberán notificar a los alcaldes las operaciones que van a efectuar.

Título VI: De los viajeros

Artículo XVIII: Los viajeros sólo tienen permitido comprar alimentos para su consumo y vender aquello que produzca en la explotación de la ciudad donde esté de turismo.

Artículo XIX: Todo hecho comercial ejercido por un viajero fuera de estos dos supuestos, derivará en la adquisición inmediata del carácter de mercader ambulante y de las obligaciones inherentes a los mismos.

Título VII: De los Decretos de precios máximos y mínimos

Artículo XX: La máxima autoridad para decretar precios máximos y mínimos es el Comisario de Comercio.
Puede decretar una tabla de precios para todo el Principado que prevalecerá siempre por encima de cualquier decreto o legislación local si la hubiera con anterioridad.

Artículo XXI: Los alcaldes pueden decretar precios máximos y mínimos para su pueblo si no entran en contradicción con los que hubiera establecido el CdC.

Artículo XXII: Un ciudadano puede recurrir ante el CdC una ley local de precios máximos y mínimos si la considera injusta, alegando sus motivos, y este pude revocarla.


Yo, don Ignis, Gobernador del Principado de Catalunya, apruebo y sanciono esta Ley del Comercio con el rango de Ley Foral, según lo establecido en los Fueros, hoy, el trece de julio del año mil cuatro cientos cincuenta y cinco.




Llei del Comerç (Versió en català)


Títol preliminar

Article I: Afecta aquesta Llei a qualsevol persona que exerceixi tracte econòmic dins dels límits fronterers del Principat de Catalunya. Aquesta llei no pot limitar de cap manera els privilegis, drets i deures que han estat atorgats a la noblesa i el clergat de la Corona d'Aragó. En conseqüència no els hi podran ser aplicats els articles que limitessin o suprimissin tals privilegis, drets i deures.


Títol I: De l'especulació

Article II: Es prohibeix la compra de qualsevol producte que no sigui per a consum o ús propi, tret que es tracti d'un venedor ambulant autoritzat.

Article III: Els conreadors no podran comprar més d'un sac de llavor per camp i sembra, llevat de els conreadors de blat de moro que podran comprar dos sacs de blat de moro diaris com estableix el Codi Penal.

Article IV: Es prohibeix la venda de qualsevol article no produït per un mateix, tret que es tracti d'un venedor ambulant autoritzat o s'estigui enquadrat en l'Article V o VI

Article V: En cas de compres per error, els productes es podran vendre al mateix preu que es va comprar, complint les lleis de preus màxims/mínims si n’hi hagués, informant prèviament de l'error i aportant proves de compra i venda al Tinent de Policia.

Article VI: En cas d'objectes trobats, aquests es podran vendre lliurement, complint les lleis de preus màxims/mínims si n’hi hagués i aportant proves de l'adquisició del bé al Tinent de Policia.

Article VII: En cas de matèries primeres d'explotació local obtingudes en una ciutat i traslladades a una altra que no posseeixi el mateix tipus d'explotació, la seva venda constituïx exercici de mercaderia ambulant, pel que s'estarà subjecte al dictaminat en el Títol IV.

Títol II: De les tavernes

Article VIII.
1. Els taverners podran comprar al mercat local o bé comunicar-se amb el Comissari de Comerç per a l’abastiment de la seva taverna.
2. Les vendes en una taverna no estan incloses en els preus màxims i mínims que el Comissari de Comerç o els ajuntaments puguin establir mitjançant l’article XV del Codi Penal.
3. El Comissari de Comerç podrà establir preus màxims de venda a les tabernes si ho creu necessari. L’incompliment d’aquests serà considerat estafa.
4. Si un menú no sacia completament la gana d’un dia, això s’haurà d’explicitar clarament a la descripció d’aquest.

Títol III: Dels mandats

Article IX: Les prohibicions de compra/venda expressades en el Títol I, no afectaran als Ajuntaments i als mandataris (posseïdors de mandats), sempre que actuïn per compte de l'Ajuntament/mandat i no per compte propi.

Article X: El posseïdor d'un mandat no està eximit de complir les lleis sobre preus màxims/mínims del Regne/ciutat, si n’hi hagués, excepte si ha estat autoritzat pel comissari de Comerç.

Article XI: Els Alcaldes hauran de respondre de les seves accions comercials davant el Consell. Qualsevol irregularitat comportarà l'aplicació d'un judici per Alta Traïció.

Article XII: Els mandataris hauran de respondre de la seva gestió comercial davant el mandador (Alcalde, Batlle o Comissari de Comerç). Qualsevol irregularitat comportarà l'aplicació d'un judici per Alta Traïció.

Títol IV: Del comerç entre particulars

Article XIII: A l'efecte de comerç entre particulars es distingeixen tres situacions: habitant estable d'una ciutat, mercader ambulant i viatger.

Article XIV: Es consideren mercaders ambulants totes les persones que tinguin com fi la compra o venda (o ambdós) de productes en ciutats que no siguin la seva d'origen, intervingui o no declaració pròpia del seu caràcter de comerciant. Els viatgers són aquelles persones que es troben temporalment de visita en una ciutat. La resta de situacions pertany a la consideració d'habitant estable.

Títol V: Dels mercaders ambulants

Article XV: Un mercader ambulant necessita d'una autorització per a exercir la seva activitat comercial. El Comissari de Comerç és l'única autoritat facultada per a concedir aquesta autorització, en la qual hauran de constar clarament els productes facultats a vendre, ciutat de compra, ciutat de venda i preu màxim de venda.

Article XVI: L'Oficina de Duanes té la funció regular als mercaders ambulants. Aquesta Oficina tindrà el seu Reglament propi -que desenvoluparà la present Llei- i estarà sota la jurisdicció del Comissari de Comerç.

Article XVII: Els mercaders ambulants autoritzats, hauran de presentar el seu inventari davant l'Oficial de Duanes de la ciutat en el moment de la seva arribada i hauran de notificar als alcaldes les operacions que van a efectuar.

Títol VI: Dels viatgers

Article XVIII: Els viatgers només tenen permès comprar aliments per al seu consum i vendre allò que produeixi en l'explotació de la ciutat on estigui de turisme.

Article XIX: Tot fet comercial exercit per un viatger fora d'aquests dos supòsits, derivarà en l'adquisició immediata del caràcter de mercader ambulant i de les obligacions inherents als mateixos.

Títol VII: Dels Decrets de preus màxims i mínims

Article XX: La màxima autoritat per a decretar preus màxims i mínims és el Comissari de Comerç. Pot decretar una taula de preus per a tot el Principat que prevaldrà sempre per sobre de qualsevol decret o legislació local si existís amb anterioritat.

Article XXI: Els alcaldes poden decretar preus màxims i mínims per al seu poble si no entren en contradicció amb els quals hagués establert el Comissari de Comerç.

Article XXII: Un ciutadà pot recórrer davant el Comissari de Comerç una llei local de preus màxims i mínims si la considera injusta, al•legant els seus motius, i aquest té el poder de revocar-la.


Jo, n’ Ignis, Governador del Principat de Catalunya, aprovo i sanciono aquesta Llei del Comerç amb el rang de Llei Foral, segons s’estableix en els Furs, avui, el tretze de juliol de l'any mil quatre-cents cinquanta-cinc.

Ley del comercio Barcelone3cx4
Tornar a dalt Ir abajo
 
Ley del comercio
Tornar a dalt 
Pàgina 1 de 1
 Temas similares
-
» Comercio
» Llei de Comerç/Ley de Comercio
» Tratado de Comercio Aragón/Catalunya
» IMPORTANTE!!! Nuevo Código Penal y Ley de Comercio

Permisos d'aquest fòrum:No pots respondre a temes en aquest fòrum
Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes  :: Biblioteca :: Biblioteca :: lleis i tractats derogats/leyes y tratados derogados-
Canviar a: