Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes
¿Quieres reaccionar a este mensaje? Regístrate en el foro con unos pocos clics o inicia sesión para continuar.

Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes

Palacio de Pedralbes / Palau de Pedralbes
 
ÍndexÍndex  PortalPortal  ForoForo  Últimas imágenesÚltimas imágenes  NormasNormas  CercarCercar  Registrar-seRegistrar-se  Iniciar Sessió  Regnes RenaixentsRegnes Renaixents  Reinos RenacientesReinos Renacientes  

 

 tema de la session

Ir abajo 
AutorMissatge
ilobra
Miembro
Miembro
ilobra


Cantidad de envíos : 153
Edad : 34
Fecha de inscripción : 12/02/2010

tema de la session Empty
MissatgeAssumpte: tema de la session   tema de la session EmptyDt Oct 11 2011, 01:02

Cita :
Havent arribat al nivell màxim del port del Principat de la nostra capital Barcelona, i que ens portarà a obrir-nos potencialment a altres territoris, com també costums, nous comerços, etc, el Govern de la Generalitat de Catalunya creu oportú obrir-ne pas a una nova institució que aquesta passarà a ser anomenada: El Consolat del Mar.

Es tracta d’un Estatut que crea una nova Institució aquí en el Nostre Principat de Catalunya, i que aquesta dona pas a crear-ne d’altres figures que seran necessàries per a les seves funcions, i que el Govern delegarà part de les mateixes, reglaments o normes internes que puguin sorgir, i d’acord amb el que estableix la Llei de Ports i d’Aigües Territorials de Catalunya, sancionada per a les Corts en data 28 de gener de 1458.



El Títol I delimita l’àmbit subjectiu d’aplicació del Estatut,

El Títol II estableix de manera genèrica les funcions de: El Consolat del Mar

El Títol III detalla la seva organització interna.

El Títol IV reconeix i regula la figura de Cònsol de Mar, com les seves obligacions.

El Títol V reconeix altres figures i categories que puguin estar relacionades, definides i regulades en la Llei de Ports i d’Aigües Territorials de Catalunya.

Finalment el Títol VI fa referència al nou Registre de Marineria, el seu funcionament i control, i el permís de Capitania.



Títol I – Àmbit d’aplicació subjectiu

Article 1. El present Estatut serà d’aplicació a tots els que estiguin en possessió de qualsevol embarcació i que sigui ciutadà del Principat de Catalunya.
Les embarcacions catalanes, les persones que disposin del Permís de Capitania, aquelles persones que s'inscriguin al Registre de Marineria quedaran automàticament sotmeses a l'autoritat del Consol de Mar, independentment de la seva ubicació present o futura.
Article 2. El present Estatut serà d’aplicació a totess les persones que naveguin en aigües territorials catalanes. Qualsevol vaixell, inclosos els seus passatgers i tripulants, se sotmet a l'autoritat del Consolat de Mar des del moment que navega en aigües territorials catalanes.


Títol II – Les funcions del Consolat del Mar:


Article 3 - El Consolat de Mar vetllarà per la seguretat de les aigües territorials catalanes en coordinació amb l'Exèrcit Català i la seva Armada, el Govern, els Caps de Port i la resta d'institucions catalanes i estrangeres que hi puguin tenir relació.

Article 4 - El Consolat de Mar tindrà com a prioritat la promoció dels Ports Catalans com a punt d'amarratge, reparació I fabricació de vaixells, a més de fomentar-hi els tractes econòmics entre nacions.

Article 5 - El Consolat de Mar, en Coordinació amb el Govern de la Generalitat de Catalunya i els Caps de Port, gestionarà la fabricació de vaixells en territori català, en fixarà els preus i condicions de venda i coordinarà als diferents agents implicats en aquest procés.

Article 6 - El Consolat de Mar gestionarà la Marina Mercant Catalana i podrà disposar dels vaixells de l'Armada Catalana quan aquests estiguin disponibles. També podrà establir tractes de cooperació amb les diferents confraries i particulars que disposin d'embarcacions.

Article 7 - El Consolat de Mar podrà autoritzar o denegar l'entrada al port de les embarcacions i passatgers que consideri oportú, aplicar restriccions o establir condicions d'obligat compliment per a capitans, mariners, passatgers, armadors i Caps de Port.


Títol III- Organització interna:


Article 8 - El Consolat de Mar treballarà en coordinació amb la Universitat Catalana per tal que els estudiants d'assignatures navals puguin realitzar pràctiques a bord de vaixells catalans, sempre que sigui possible.

Article 9 - El Consolat de Mar, en coordinació amb el cos diplomàtic català, el Govern de la Generalitat i el Príncep, establirà els contactes internacionals que siguin de menester per a la seva feina, posant especial èmfasi en la promoció econòmica del Principat, l'establiment d'acords comercials i rutes marítimes regulars, la venda i fabricació d'embarcacions, el transit de passatgers i mercaderies, la seguretat marítima del Principat i la salvaguarda de les embarcacions catalanes allà on sigui que es trobin. A tal efecte treballarà per l'establiment d'acords i tractats, que hauran de ser referendats per Les Corts Catalanes a instancies del President de la Generalitat.

Article 10 - El Consolat de Mar treballarà per la consecució d'amplis acords internacionals encaminats a establir un marc legal únic que garanteixi la seguretat a la mar.


Títol IV- La figura del Cònsol del Mar:


Article 11 – El President de la Generalitat nomenarà de la manera més adient, i valorant els seus coneixements en aquest àmbit, al Cònsol del Mar.

Article 12 – El President de la Generalitat podrà nomenar o deposar del càrrec al Cònsol del Mar, en el moment que ell ho cregui oportú mitjançant un document públic.

Article 13 – Les Corts o el Príncep de Catalunya podran revocar un nomenament si aquests ho consideren oportú, i que no sigui la persona idònia per aquest càrrec.

Article 14 – Les obligacions del Cònsol del Mar:

a) El Cònsol de Mar està obligat a treballar per al compliment d'aquest estatut.
b) El Cònsol de Mar serà considerat a tots els efectes un Funcionari Públic del Principat de Catalunya.
c) El Cònsol de Mar no tindrà potestat en el nomenament o destitució dels Caps de Port, malgrat el Govern o les confraries podran consultar-li la idoneïtat d'un nomenament.


Títol V – Altres figures relacionades, funcions i obligacions:

Article 16 – Cap del Port:

a) Les funcions del Cap de Port estan regulades en la Llei de Ports i Aigües Territorials del Principat de Catalunya.
b) Els Caps de Port se sotmeten a l'autoritat del Cònsol de Mar, col•laborant amb ell per tal que el Consolat de Mar pugui dur a terme les seves funcions correctament.

Article 17 - Capità de Vaixell:

a) Els capitans de vaixell, tal i com estableix la Llei de Ports i d'Aigües Territorials Catalana, són aquelles persones posseïdores d'una embarcació. Disposar d'un vaixell no converteix al seu capità en "Capità de Vaixell", si no que abans s'ha de disposar del Permís de Capitania, concedit pel Cònsol de Mar, el Govern de la Generalitat o el Príncep.
b) Els capitans de vaixell de nacionalitat catalana es comprometen a posar-se a disposició de l'Armada Catalana en cas de conflicte armat, podent-se establir o no compensacions pels danys o molèsties que es pogueren ocasionar. Negar-se a complir aquesta obligació comporta la pèrdua immediata del Permís de Capitania, la immobilització immediata del vaixell i l'obertura de diligències per Alta Traïció.
c) Els capitans de vaixell estan obligats a socórrer aquells ciutadans catalans que necessitin auxili, ja sigui en alta mar o en territori estranger. El Cònsol de Mar, el Príncep o el President de la Generalitat de Catalunya poden deslliurar als capitans de vaixell d'aquesta obligació en cas de força major o en els casos que el rescat posi en perill a la nau auxiliadora. Les operacions de rescat hauran de ser comunicades immediatament al Cònsol de Mar. L'omissió d'auxili es penalitza amb la pèrdua immediata del Permís de Capitania i l'obertura de diligències per Alta Traïció.

Article 18 – Almirall:

a) L'Almirall és el màxim responsable de l'Armada Catalana, depenent de l'Exèrcit Català. Pot ostentar o no la condició de Capità de Vaixell i se sotmet directament a l'autoritat del Senescalesc o Comandant General de l'Exèrcit Almogàver i els seus superiors.
b) L'Almirall esdevindrà el superior jeràrquic immediat de tots els Capitans de Vaixell en cas de conflicte armat o amenaça greu al Principat, durant els Temps d'Alerta o Guerra, o quan s'estableixi el Tipus Guerra tal i com s'estableix a l'Estatut de l'Exèrcit Almogàver del Principat de Catalunya.
c) L'Almirall tindrà rang de Coronel dins l'Exèrcit Almogàver i se sotmetrà a l'Estatut d'aquesta institució
d) La designació de l'Almirall és potestat del Comandant General o Senescalesc de l'Exèrcit Almogàver. Quan el càrrec estigui vacant o l'Almirall no es trobi disponible, el Senescalesc n'assumirà les atribucions.

Article 19 – Mariner:

Es considera Mariner qualsevol persona inscrita al Registre de Marineria i amb capacitat teòrica per navegar.

Article 20 – Mercader Naval:

a) Es considera Mercader Naval qualsevol persona amb permís del Comissari de Comerç per exercir de mercader ambulant i que alhora disposi de la capacitat de viatjar i transportar mercaderies per via marítima, ja sigui en condició de capità, com a part de la tripulació o com a passatger. Els mercaders navals es regeixen per la Llei de Comerç del Principat de Catalunya.
b) Quan a bord d'un vaixell hi navega un Mercader Naval el seu capità ho ha de notificar en demanar el permís per atracar al Cap de Port, i el mercader ha de contactar amb el Comissari de Comerç.
c) La venda de productes de luxe per part dels Mercaders Navals està permesa sense autorització prèvia en aquells casos en que els productes es produeixin fora del Principat de Catalunya. No obstant, les intencions del Mercader hauran de ser comunicades prèviament al Comissari de Comerç, que podrà prohibir la venda de certs articles.


Títol VI – Registre de Marineria i Permís de Capitania:


Article 21 – Queda establert i obert el nou Registre de Marineria; queda establerta i oberta la nova sol•licitud de Permís de Capitania.

Article 22 – Tots els ciutadans i propietaris de qualsevol embarcació i que siguin residents dintre del Principat, estaran obligats i sotmesos a la comunicació:

a) Nom de l’embarcació
b) Capità de l’embarcació

Aquestes dades i aquelles que el Consolat de Mar estimi oportú requerir quedaran registrades al Registre de Marineria i posteriorment se’ls podrà atorgar el seu Permís de Capitania.

Article 23 – Tots els ciutadans que vulguin atracar en un dels qualsevol Ports del Principat de Catalunya, hauran de sol•licitar el seu Permís de Capitania, sent aquest atorgat pel Cònsol del Mar.



Disposició addicional primera – Obligacions per a les embarcacions i capitans dels ciutadans de Catalunya.

A partir de l’entrada en vigor de l’Estatut del Consolat del Mar, totes les embarcacions catalanes i tots els seus capitans, tindran l’obligació del seu registre en el Registre de Marineria i sol•licitar el Permís de Capitania.

Disposició addicional segona – Modificacions de l’Estatut:

Tota modificació del present Estatut contindrà una redacció complerta de les normes afectades.

Disposició derogatòria única – Queden derogades quantes disposicions s’oposin al present Estatut del Consolat del Mar.

Disposició final primera – Habilitació al Govern.

Es dóna facultat al Govern per a dictar quantes disposicions siguin necessàries per a l’aplicació i desenvolupament del present Estatut en l’àmbit de les seves competències.

Disposició final segona – Entrada en vigor.

Aquesta Estatut entrarà en vigor a partir del desè dia de la seva aprovació i ratificació de les Corts de Catalunya.

Per tant mano a tots els ciutadans catalans, que guardin i facin guardar aquest Estatut.


Barcelona, 4 d'octubre de 1459





[/rp]
[rp]


Habiendo llegado al nivel máximo del puerto del Principat de nuestra capital Barcelona, ​​y que nos llevará a abrirnos potencialmente a otros territorios, así como costumbres, nuevos comercios, etc, el Gobierno de la Generalitat de Catalunya cree oportuno abrir paso a una nueva institución que esta pasará a ser llamada: El Consolat de Mar.

Se trata de un Estatuto que crea una nueva Institución aquí en Nuestro Principat de Catalunya, y que esta da paso a crear otras figuras que serán necesarias para sus funciones, y que el Gobierno delegará parte de las mismas , reglamentos o normas internas que puedan surgir, y de acuerdo con lo establecido en la Ley de Puertos y de Aguas Territoriales de Catalunya, sancionada por Les Corts en fecha 28 de enero de 1458.



El Título I delimita el ámbito subjetivo de aplicación del Estatuto,

El Título II establece de manera genérica las funciones de: El Consolat de Mar

El Título III detalla su organización interna.

El Título IV reconoce y regula la figura de Cònsol de Mar, como sus obligaciones.

El Título V reconoce otras figuras y categorías que puedan estar relacionadas, definidas y reguladas en la Ley de Puertos y de Aguas Territoriales de Catalunya.

Finalmente el Título VI se refiere al nuevo Registro de Marinería, su funcionamiento y control, y el permiso de Capitanía.



Título I - Ámbito de aplicación subjetivo

Artículo 1. El presente Estatuto será de aplicación a todos los que estén en posesión de cualquier embarcación y que sea ciudadano del Principat de Catalunya.
Las embarcaciones catalanas, las personas que dispongan del permiso de Capitanía, aquellas personas que se inscriban en el Registro de Marinería quedarán automáticamente sometidas a la autoridad del Consolat de Mar, independientemente de su ubicación presente o futura.
Artículo 2. El presente Estatuto será de aplicación a totess las personas que naveguen en aguas territoriales catalanas. Cualquier buque, incluidos sus pasajeros y tripulantes, se somete a la autoridad del Consolat de Mar desde el momento que navega en aguas territoriales catalanas.


Título II - Las funciones del Consolat de Mar:


Artículo 3 - El Consolat de Mar velará por la seguridad de las aguas territoriales catalanas en coordinación con el Ejército Catalán y su Armada, el Gobierno, los Jefes de Puerto y el resto de instituciones catalanas y extranjeras que puedan tener relación.

Artículo 4 - El Consolat de Mar tendrá como prioridad la promoción de los Puertos Catalanes como punto de amarre, reparación y fabricación de barcos, además de fomentar los tratos económicos entre naciones.

Artículo 5 - El Consolat de Mar, en Coordinación con el Gobierno de la Generalitat de Catalunya y los Jefes de Puerto, gestionará la fabricación de barcos en territorio catalán, fijará los precios y condiciones de venta y coordinará los diferentes agentes implicados en este proceso .

Artículo 6 - El Consolat de Mar gestionará la Marina Mercante Catalana y podrá disponer de los buques de la Armada Catalana cuando estos estén disponibles. También podrá establecer contratos de cooperación con las diferentes cofradías y particulares que dispongan de embarcaciones.

Artículo 7 - El Consolat de Mar podrá autorizar o denegar la entrada al puerto de las embarcaciones y pasajeros que considere oportuno, aplicar restricciones o establecer condiciones de obligado cumplimiento para capitanes, marineros, pasajeros, armadores y Jefes de Puerto.


Título III-Organización interna:


Artículo 8 - El Consolat de Mar trabajará en coordinación con la Universidad Catalana para que los estudiantes de asignaturas navales puedan realizar prácticas a bordo de barcos catalanes, siempre que sea posible.

Artículo 9 - El Consolat de Mar, en coordinación con el cuerpo diplomático catalán, el Gobierno de la Generalitat y el Príncep, establecerá los contactos internacionales que sean de menester para su trabajo, poniendo especial énfasis en la promoción económica del Principado, el establecimiento de acuerdos comerciales y rutas marítimas regulares, la venta y fabricación de embarcaciones, el tráfico de pasajeros y mercancías, la seguridad marítima del Principat y la salvaguarda de las embarcaciones catalanas donde sea que se encuentren. A tal efecto trabajará por el establecimiento de acuerdos y tratados, que deberán ser refrendados por Les Corts catalanas a instancias del President de la Generalitat.

Artículo 10 - El Consolat de Mar trabajará por la consecución de amplios acuerdos internacionales encaminados a establecer un marco legal único que garantice la seguridad en el mar.


Título IV-La figura del Consol de Mar:


Artículo 11 - El President de la Generalitat nombrará de la manera más adecuada, y valorando sus conocimientos en este ámbito, el Consol de Mar.

Artículo 12 - El President de la Generalitat podrá nombrar o deponer del cargo al Consol de Mar, en el momento que él lo crea oportuno mediante un documento público.

Artículo 13 - Les Corts o el Príncep de Cataluña podrán revocar un nombramiento si estos lo consideran oportuno, y que no sea la persona idónea para este cargo.

Artículo 14 - Las obligaciones del Consol de Mar:

a) El Consol de Mar está obligado a trabajar para el cumplimiento de este estatuto.
b) El Consol de Mar será considerado a todos los efectos un Funcionario Público del Principat de Catalunya.
c) El Consol de Mar no tendrá potestad en el nombramiento o destitución de los Jefes de Puerto, a pesar del Gobierno o las cofradías podrán consultarle la idoneidad de un nombramiento.


Título V - Otras figuras relacionadas, funciones y obligaciones:

Artículo 16 - Jefe del Puerto:

a) Las funciones del Jefe de Puerto están reguladas en la Ley de Puertos y Aguas Territoriales del Principado de Cataluña.
b) Los Jefes de Puerto se someten a la autoridad del Consol de Mar, colaborando con él para que el Consolat de Mar pueda llevar a cabo sus funciones correctamente.

Artículo 17 - Capitán de Barco:

a) Los capitanes de barco, tal y como establece la Ley de Puertos y de Aguas Territoriales Catalana, son aquellas personas poseedoras de una embarcación. Disponer de un barco no convierte a su capitán en "Capitán de Barco", sino que antes se ha de disponer del Permiso de Capitanía, concedido por el Consol de Mar, el Gobierno de la Generalitat o el Príncep.
b) Los capitanes de barco de nacionalidad catalana se comprometen a poner a disposición de la Armada Catalana en caso de conflicto armado, pudiéndose establecer o no compensaciones por los daños o molestias que se pudieran ocasionar. Negarse a cumplir esta obligación conlleva la pérdida inmediata del Permiso de Capitanía, la inmovilización inmediata del buque y la apertura de diligencias por Alta Traición.
c) Los capitanes de barco están obligados a socorrer aquellos ciudadanos catalanes que necesiten auxilio, ya sea en alta mar o en territorio extranjero. El Consol de Mar, el Príncep o el President de la Generalitat de Catalunya pueden liberar a los capitanes de barco de esta obligación en caso de fuerza mayor o en los casos en que el rescate ponga en peligro a la nave auxiliadora. Las operaciones de rescate deberán ser comunicadas inmediatamente al Consol de Mar. La omisión de socorro se penaliza con la pérdida inmediata del Permiso de Capitanía y la apertura de diligencias por Alta Traición.

Artículo 18 - Almirante:

a) El Almirante es el máximo responsable de la Armada Catalana, dependiendo del Ejército Catalán. Puede ostentar o no la condición de Capitán de Barco y se somete directamente a la autoridad del Senescalesc o Comandante General del Ejército Almogávar y sus superiores.
b) El Almirante se convertirá en el superior jerárquico inmediato de todos los Capitanes de Barco en caso de conflicto armado o amenaza grave en el Principado, durante los Tiempos de Alerta o Guerra, o cuando se establezca el Tipo Guerra tal como se establece en el Estatuto del Ejército Almogàver del Principado de Cataluña.
c) El Almirante tendrá rango de Coronel en el Ejército Almogàver y se someterá al Estatuto de esta institución
d) La designación del Almirante es potestad del Comandante General o Senescalesc del Ejército Almogàver. Cuando el cargo esté vacante o el Almirante no se encuentre disponible, el Senescalesc asumirá las atribuciones.

Artículo 19 - Marinero:

Se considera Marinero cualquier persona inscrita en el Registro de Marinería y con capacidad teórica para navegar.

Artículo 20 - Mercader Naval:

a) Se considera Mercader Naval cualquier persona con permiso del Comisario de Comercio para ejercer de mercader ambulante y que a la vez disponga de la capacidad de viajar y transportar mercancías por vía marítima, ya sea en condición de capitán, como parte de la tripulación o como pasajero. Los mercaderes navales se rigen por la Ley de Comercio del Principat de Catalunya.
b) Cuando a bordo de un buque navega un Mercader Naval su capitán lo notificará al pedir el permiso para atracar en el Jefe de Puerto, y el mercader debe contactar con el Comisario de Comercio.
c) La venta de productos de lujo por parte de los Mercaderes Navales está permitida sin autorización previa en aquellos casos en que los productos se produzcan fuera del Principat de Catalunya. Sin embargo, las intenciones del Mercader deberán ser comunicadas previamente al Comisario de Comercio, que podrá prohibir la venta de ciertos artículos.


Título VI - Registro de Marinería y Permiso de Capitanía:


Artículo 21 - Queda establecido y abierto el nuevo Registro de Marinería, queda establecida y abierta la nueva solicitud de Permiso de Capitanía.

Artículo 22 - Todos los ciudadanos y propietarios de cualquier embarcación y que sean residentes dentro del Principado, estarán obligados y sometidos a la comunicación:

a) Nombre de la embarcación
b) Capitán de la embarcación

Estos datos y aquellas que el Consulado de Mar estime oportuno requerir quedarán registradas en el Registro de Marinería y posteriormente se les podrá otorgar su permiso de Capitanía.

Artículo 23 - Todos los ciudadanos que quieran atracar en uno de los cualquier Puertos del Principado de Cataluña, deberán solicitar su Permiso de Capitanía, siendo este otorgado por el Consol de Mar.



Disposición adicional primera - Obligaciones para las embarcaciones y capitanes de los ciudadanos de Catalunya.

A partir de la entrada en vigor del Estatuto del Consolat de Mar, todas las embarcaciones catalanas y todos sus capitanes, tendrán la obligación de su registro en el Registro de Marinería y solicitar el Permiso de Capitanía.

Disposición adicional segunda - Modificaciones del Estatuto:

Toda modificación del presente Estatuto contendrá una redacción completa de las normas afectadas.

Disposición derogatoria única - Quedan derogadas cuantas disposiciones se opongan al presente Estatuto del Consulat de Mar.

Disposición final primera - Habilitación al Gobierno.

Se da facultad al Gobierno para dictar cuantas disposiciones sean necesarias para la aplicación y desarrollo del presente Estatuto en el ámbito de sus competencias.

Disposición final segunda - Entrada en vigor.

Este Estatuto entrará en vigor a partir del décimo día de su aprobación y ratificación de Les Corts de Catalunya.

Por tanto mando a todos los ciudadanos catalanes, que guarden y hagan guardar este Estatuto.

Barcelona, 4 de octubre de 1459

Tornar a dalt Ir abajo
 
tema de la session
Tornar a dalt 
Pàgina 1 de 1
 Temas similares
-
» Tema de la Sessió / Tema de la Sesión
» Presidente de la session
» Tema de la Sesión
» Presentación del Tema
» Tema de la sesión.

Permisos d'aquest fòrum:No pots respondre a temes en aquest fòrum
Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes  :: Corts Catalanes :: XVI Període- XVI Periodo :: I Sessió- I Sesión-
Canviar a: