Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes
¿Quieres reaccionar a este mensaje? Regístrate en el foro con unos pocos clics o inicia sesión para continuar.

Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes

Palacio de Pedralbes / Palau de Pedralbes
 
ÍndexÍndex  PortalPortal  ForoForo  Últimas imágenesÚltimas imágenes  NormasNormas  CercarCercar  Registrar-seRegistrar-se  Iniciar Sessió  Regnes RenaixentsRegnes Renaixents  Reinos RenacientesReinos Renacientes  

 

 Judici innocent/e a Rhiannon (alta traïció)

Ir abajo 
AutorMissatge
Galaec
Conseller@/Consejer@
Conseller@/Consejer@



Cantidad de envíos : 318
Edad : 44
Fecha de inscripción : 28/07/2010

Judici innocent/e a Rhiannon (alta traïció) Empty
MissatgeAssumpte: Judici innocent/e a Rhiannon (alta traïció)   Judici innocent/e a Rhiannon (alta traïció) EmptyDl Oct 10 2011, 08:26

Procés entre Rhiannon i la vila de Puigcerd�
Rhiannon havíeu estat acusat de alta traïció..
S'ha dictat sentència.
Enunciat del veredicte.
L'acusat ha estat alliberat.
Jo, Galaec de Alemsol et Mogor, Honorable Jutge del Principat de Catalunya per la gràcia del poble català, disposo:

Tenint en compte que l'acusada ha estat acusada d'alta traïció segons el què preveu l'article XXVII apartat f) del Codi Penal de Catalunya, que considera aquest delicte per la corrupció en els càrrecs públics.

Tenint en compte que l'acusació considera que l'acusada ha violat l'article V la Llei d'Incompatibilitat de Càrrecs Públics, que dicta que el càrrec de Conseller només serà compatible amb un altra cartera de Conseller, i tenint en compte el què preveu la mateixa Llei sobre el seu àmbit d'aplicació a l'article I, apartats a) i i), que diuen:
a) Consellers de la Generalitat, tots els càrrecs que estiguin afectats, Governador, Comissari de Comerç, Jutge, Fiscal, Comissari de Mines, etc.
i) I tots els futurs càrrecs que fossin creats a posterior a la publicació i aprovació d'aquesta Llei.

Tenint en compte que l'acusada ostentava el càrrec de Consellera del Govern del Principat de Catalunya i també el càrrec de Reina de la Corona d'Aragó en el moment d'iniciar-se aquest judici.

Tenint en compte el que preveu la Constitució del Principat de Catalunya en el seu article I:
"El Principado de Catalunya incluye dentro de sus fronteras las ciudades de Barcelona, capital, y de Girona, Lleida, Puigcerdà, Tarragona, Tortosa, Urgell y Vic, y los territorios despoblados de sus áreas de influencia; e incluirá cualquiera otra ciudad que se fundara dentro sus fronteras actuales, y cualquier otro territorio o ciudad anexionada en guerra justa."

Tenint en compte el què preveu la Constitució del Principat de Catalunya en el seu article XIV, apartat d), sobre les competències dels ajuntaments: "La apertura de juicios de alcance local, y general a petición del Gobierno de la Generalitat "

I tenint en compte la Carta del Jutge en el seu Preàmbul i sobre els Principis generals que regeixen la bona justícia.

Dictamino el següent veredicte:

Si bé la Constitució del Principat només dóna competència als Ajuntaments per obrir judicis d'abast local, tenint en compte que s'assumpte que es tracta aquí té un àmbit que abarca tot, des del general al local, i seguint les directrius de la Carta del Jutge, no es qüestiona la iniciativa d'un alcalde legalment escollit a iniciar l'opertura d'aquest judici.

Si bé la legislació sobre incomptatibilitat de càrrecs públics dicta que el càrrec de conseller no és compatible amb cap altre càrrec més, marcant fins i tot els càrrecs que fossin creats a posteriori, aquesta incomptabilitat no pot ser interpretada en contra la màxima norma legal del Principat, la Constitució, que marca en l'article I el seu àmbit territorial. Així, no es pot interpretar la Llei d'Incomptabilitat de Càrrecs Públics més enllà de l'àmbit territorial del Principat perquè seria una interpretació inconstitucional, contrària a la lògica de la jerarquia normativa a més de contrària a la lògica territorial, ja que el càrrec de Reina de la Corona d'Aragó que ostenta l'acusada no seria d'àmbit d'aplicació de la legislació emanada des del Principat de Catalunya: la Corona no seria un càrrec a tenir en compte per la legislació sobre incomptabilitat del Principat.

I dit tot això i d'acord amb els principis rectors dictats per la Carta del Jutge, dictamino que l'acusada, Rhiannon de Ferrara, és innocent.

Si no està d'acord amb la sentència li recordo que té 7 dies per recórrer davant del Tribunal d'Apel.lació.

Fet el IX del X de l'any MCDLIX, per Galaec de Alemsol et Mogor

Acta de l'acusació.
Jo, Vilaragut de Titagrossa i Matafregida, Alcalde de Puigcerdà, denuncio a Sa Majestat la Reina Rhiannon de Ferrara per transgredir la Llei d'Incompatibilitat de càrrecs, segons la qual s'estableix a l'article V del Títol V, apartat a) que qualsevol cartera de conseller només es compatible amb una altra de conseller.

Aquest apartat es veu afectat segons l'apartat i) de l'article I, que inclou tots els càrrecs electes futurs amb posterioritat a l'aprovació de l'esmentada Llei, essent aquest cas el de sobirana de la Corona d'Aragó.

Com que la llei no estableix la concurrència a un delicte específic, essent una llei interpretativa se l'acusa d'Alta Traïció segons el Codi penal, que inclou a l'apartat f) de l'article XXVII la corrupció de càrrecs públics.
Primer al•legat de la defensa.
Senyoria,

L'obertura d'aquest judici per l'alcalde de Puigcerdà, senyor Vilaragut, és prevaricació. En primer lloc, no té competències per obrir aquest judici, tal com es llegeix en la Constitució del Principat de Catalunya: Art. XIV.
Els Ajuntaments tenen competència sobre la política local del Principat, incloent: d) L'obertura de judicis d'abast local, i general a petició del Govern de la Generalitat.

En segon lloc, la llei d'incompatibilitats que cita és la del Principat. El càrrec de Reina de la Corona d'Aragó no és un càrrec del Principat, ni passat, ni present, ni futur.

Per deferència a aquest tribunal ens hem personat davant aquesta sala, ja que som persona respectuosa de les lleis.

A partir d'aquest moment, deixem la nostra defensa en mans del nostre Camarlenc, Violant de Ribatallada, a la que anomenem com advocada defensora nostra.

Rhiannon de Ferrara i Poliorcetes

Reina de la Corona d'Aragó

Atès a Barcelona, a 19 de setembre de 1459.

--------------

Señoría,

La apertura de este juicio por el alcalde de Puigcerdá, señor Vilaragut, es prevaricación. En primer lugar, no tiene competencias para abrir este juicio, tal como se lee en la Constitución del Principado de Cataluña (Arte. XIV.
Los Ayuntamientos tienen competencia sobre la política local del Principado, incluyendo: d) La apertura de juicios de alcance local, y general a petición del Gobierno de la Generalitat.)


En segundo lugar, la ley de incompatibilidades que cita es la del Principado. El cargo de Reina de la Corona de Aragón no es un cargo del Principado, ni pasado, ni presente, ni futuro.

Por deferencia a este tribunal nos hemos personado ante esta sala, pues somos persona respetuosa de las leyes.

A partir de este momento, dejamos nuestra defensa en manos de nuestro Camarlengo, Violant de Ribatallada, a la que llamamos como abogada defensora nuestra.

Rhiannon de Ferrara i Poliorcetes

Reina de la Corona de Aragón

Dado en Barcelona, a 19 de septiembre de 1459.
Al•legat de l'acusació.

Tingeu bon dia senyories.

D'entrada vull deixar clar que estic sorprés pel procediment emprat per la defensa, car en lloc de defensar-se m'està acusant a mi, i no és a mi a qui es jutja, sinò a la ciutadana Rhiannon per ostentar dos càrrecs electes amb suposada competència al Principat.

Perquè per molta llei que cite la testimoni Violant, si a això afegeix que li dec obediència a la Reina i què he de demanar disculpes públiques el que realment està dient és que sí te autoritat sobre el Principat i sobre mí. I si la té el motiu d'este judici per imcompatibilitats és perfectament vàlid.

Com s'ha encarregat de recordar la testimoni de la defensa amollant-nos totes les lleis i codis que ha pogut trobar per a no aclarir res, el Principat de Catalunya és independent des del Tractat de Fredes, i la Corona d'Aragó va desaparéixer l'any 1456 sota la presidència del Molt Honorable Vlcred. per tant, quin se suposa que és el càrrec que ostenta la ciutadana Rhiannon al qual segons la testimoni Violant li dec obediència? Si Catalunya és independent i la Corona d'Aragó no existeix, el càrrec és inexistent i per tant jo no dec obediència ni he de presentar disculpa alguna per molt que el senyor jutge tinga a bé tancar este procés, ni tampoc es pot crear cap conflicte diplomàtic amb una Corona inexistent.

Però, per altra banda, si la suposada Reina de la suposada Corona d'Aragó sí que té competències sobre el Principat suficients com per a que la denúncia d'un alcalde ocasione vergonya a les institucions de Catalunya i a tota ella i este alcalde li dega respecte, llavors sí que és un càrrec amb influència al Principat i per tant a Puigcerdà, i llavors el motiu del judici està plenament justificat.

És a dir, que la testimoni Violant no ha aclarit absolutament res a banda d'amollar en esta sala un munt de papers i un fum d'acusacions contra mi, quan recorde a la sala que no és a mi a qui es jutja, sinò a la ciuatadana Rhiannon per ostentar dos càrrecs electes a la vegada, tots dos amb competències en este Principat com s'ha encarregat la testimoni d'assegurar en afirmar que este alcalde li deu respecte i causa conflictes i vergonyes amb a saber què.

Si l'alcalde de Puigcerdà posa en perill eixes suposades relacions i credibilitats, és que sí pot pujar el procés com de fet així ha sigut i ací estem. Per tant, demane la continuació del judici i pregaria a la defensa que triara altress arguments a més d'atacar-me a mi, que la seua funció és defensar i no acusar.

Els meus actes no són una vergonya per a les Intitucions del Principat, ja que jo defense la llei, i en concret la Llei d'Incompatibilitats. Si la pròpia llei es contradiu no es problema meu, senyoria. Ans al contrari: si la Reina té poder sobre el Principat el té sobre Puigcerdà i sí que la puc denunciar. Si no en té per què es reina de la Corona d'Aragó, no hi ha vergonya per què no és ningú, ja que representa una corona inexistent.

Recorde als presents que l'alcaldia sí és una institució del Principat i sí es mereix el respecte degut, que la defensa i no jo està tirant pel terra i llavors es podrien aplicar les mateixes amenaces sobre acusacions de desordre públic o alta traïció que la testimoni Violant ha deixat caure tan alegrement, quan està en esta sala per a testificar per a la defensa i no per a acusar a l'acusació. Com que no ha acomplert la seua funció, demane a sa senyoria que les declaracions de la ciutadana Violant no es tinguen en compte per irrellevants sobre el tema que ací es tracta, i passe a cridar el testimoni de l'acusació.

Darrer al•legat de la defensa.
Señoría,

Hay un tiempo para hablar y un tiempo para callar. El hombre nunca es más dueño de sí que en el silencio. Cuando habla, parece, por así decir, derramarse y disiparse en el discurso, de manera que pertenece menos a sí mismo que a los demás. De esto hemos tenido ejemplo en el farragoso y contradictorio exordio que el señor alcalde de Puigcerdá ha tenido a bien hacernos.

Como decían los antiguos, Aquila non capit muscas (el águila no caza moscas).

Nuevamente llamo aquí a mi Camarlengo, Violant, como encargada de mi defensa.


Rhiannon de Ferrara y Poliorcetes,

Reina de la Corona de Aragón.

Dado en Barcelona, a 21 de septiembre de 1459
La defensa ha cridat en/na Violant
Aquest és el vostre testimoni:
Violant havia rebut un encàrrec molt concret de la seva sobirana. El vespre anterior havien estat parlant-ne fins a l�hora de sopar i ella tenia clar què havia de fer. Per tant, l�endemà quan va rebre un avís del Tribunal del Comtat ja estava preparada i sense perdre un moment va agafar les notes que havia escrit la vigília, va muntar el seu cavall Tissó i va personar-se per complir amb el seu deure.

o Remitent : El tribunal del Comtat
o Titre : Avís per testificar al judici deRhiannon
o Se us ha cridat per testificar al judici de Alta traïció contra Rhiannon .

Podeu testificar des d'avui, dirigint-vos al Palau de Justícia.


Un agutzil la va sortir a rebre. Li va demanar que desmuntés i que el seguís fins a la sala on els jutge ja l�esperava. Del cavall se�n va cuidar un mosso d�estable.

No era el primer cop que la noia entrava al Tribunal del Comtat, hi havia estat com a jutge, fiscal i testimoni. Per tant coneixia bé el procediment i es va asseure fins que el Jutge li va donar la paraula. Quan fou el seu torn, s�alçà respectuosament i s�adreça al jutge Galaec

Amb la venia Senyoria, em presentaré: Sóc Violant de Ribatallada ciutadana del Principat i Camarlenc de Sa Majestat Rhiannon I, Reina de al Corona d�Aragó. He estat designada per la pròpia Reina per assistir-la en aquest judici, cosa que per a mi és un gran honor i m�omple d�orgull. Espero estar a l�alçada de les circumstàncies.
Amb el vostre permís procediré a exposar els meus arguments segons els quals, la única sortida viable per aquesta situació és que el Sr. Vilaragut retiri la seva denúncia.

S�aposentà davant l�atril disposat per fer la seva intervenció, obri les seves notes i començà:

En primer lloc, cal considerar la nostra carta magna: la Constitució. Permeti�m citar-ne alguns articles

-Preàmbul: <<El poble de Catalunya, representat per les Corts Catalanes, en virtut de la seva voluntat sobirana autogobernar-se i de regir el seu destí, s'atorga les presents Constitucions, lleis màximes del Principat de Catalunya, per sobre de totes les altres lleis, de totes les institucions i de tots els estaments, i que només podran ser modificades per les pròpies Corts per majoria qualificada.>>

-Article. VI. << El Principat de Catalunya està regit per tres institucions: el Príncep i la Generalitat de Catalunya a nivell general, i els Ajuntaments a nivell local>>

- Art. VIII. La Generalitat de Catalunya està formada per tres poders:
a) Les Corts de Catalunya, màxima autoritat del poder legislatiu, el funcionament i renovació de les quals està regulat per l'Estatut de les Corts.
b) El Govern de la Generalitat de Catalunya, màxima autoritat del poder executiu, format pel president de la Generalitat i els seus onze consellers. Es renova cada dos mesos com a màxim, per sufragi universal.
c) El Tribunal d'Apel�lació, màxima autoritat del poder judicial, el funcionament i membres del qualvindran reglats a l'Estatut del Tribunal d'Apel�lació.

Com pot veure, Senyoria, en cap lloc s�esmenta que el Rei o Reina de la Corona d�Aragó sigui una institució del Principat.

Però és més, la Declaració d�Independència del Principat, signada pel Tractat de Fredes , el desembre de 1456 especifica amb tota rotunditat:

<<Els sotasignats, per lliure determinació, legítims representants del poble del Principat de Catalunya i dels seus estaments, proclamen:

1. Que el Principat de Catalunya deixa de reconèixer les actuals institucions comunes de la Corona d'Aragó com a pròpies, sense que això suposi el trencament dels acords comercials, diplomàtics, jurídics o qualssevol altres acords de col.laboració subscrits d'igual a igual amb el Regne de València i el Regne d'Aragó.>>


Amb mirada seriosa i amb un to de veu mesurat però punyent, es girà cap al fiscal:

Així doncs, com és possible que el Sr. Vilaragut pretengui aplicar a la Reina de la Corona d�Aragó unes lleis que no li són pròpies, les del Principat de Catalunya ?
Quina és la intenció del Sr. Titagrossa en utilitzar el seu càrrec d�Alcalde per fer una denúncia d�aquesta mena que no pot més que portar problemes al Principat?
Cal recordar a l�Alcalde de Puigcerdà el Codi Penal del Principat, el qual limita les competències d�un alcalde per iniciar un judici a aquelles qüestions d�àmbit local o a aquelles altres d�àmbit general, sempre que sigui a petició del Govern de la Generalitat?
N�és conscient el Sr. Titagrossa que està posant en perill les relacions diplomàtiques del Principat amb la Reina de la Corona d�Aragó, i que per això podria ser considerat un delicte de desordre públic i fins i tot d�Alta traïció, si se�n demostren intencions ocultes en contra del Principat?

Amb un to de veu més reposat, s�adreçà novament al jutge.

Senyoria, qualsevol argument que vulgui afegir l�alcalde de Puigcerdà toparà sempre i en tot moment en el fet inqüestionable que el càrrec de Reina de la Corona d�Aragó no és un càrrec del Principat de Catalunya i per tant no li és d�aplicació les nostres lleis.

D�altra banda, no puc més que fer notar que les conseqüències que se�n podrien derivar d�aquest afer iniciat pel Sr. Vilaragut si prosperés la denúncia i no volgués retirar els seus càrrecs , atesa la seva condició d�Alcalde d�una ciutat del Principat, serien, si més no, vergonyoses per a tot el Principat i les seves institucions.

Sa Majestat, fins el moment, s�ha pres l�assumpte amb prou <<fair play>>, si em permeteu l�expressió , però crec que el Sr. Titagrossa ja s�ha divertit prou i que és hora de fer marxa enrere pel bé del Principat i per la credibilitat de les seves institucions que ell, i només ell, ha deixat en tan mal lloc.

És per això que demano a sa Senyoria que declari nul aquest judici i ordeni al Sr. Vilaragut de Titagrossa i Matafregida que es retracti públicament d�aquesta denuncia i que guardi el respecte que mereix SM Rhiannon I, Reina de la Corona d�Aragó.

No tinc res més afegir, senyoria.

I un cop dit això, s�assegué a esperar el transcurs del judici

----------------------

Violant había recibido un encargo muy concreto de su soberana. La tarde anterior habían estado hablando hasta la hora de cenar y ella tenía muy claro qué tenía que hacer. Por lo tanto, al día siguiente, cuando recibió un aviso del Tribunal ya estaba preparada y sin perder un momento cogió las notas que había escrito la vigilia, montó su caballo Tissó y se personó para cumplir con su deber.

o Remitente : El tribunal del Condado
o Titre : Aviso para atestiguar en el juicio de Rhiannon
o Se os ha llamado para atestiguar en el juicio de Alta traición contra Rhiannon .

Podéis atestiguar desde hoy, dirigiéndoos al Palacio de Justicia.

Un alguacil la salió a recibir. Le pidió que desmontara y que lo siguiera hasta la sala donde el juez ya la estaba esperando. Del caballo se cuidó un mozo de establo.

No era la primera vez que Violant entraba en la sala del Tribunal, había estado antes como juez, fiscal y testigo. Por lo tanto conocía bien el procedimiento y se sentó hasta que el Juez le llamó a declarar. Cuando fue su turno, se levantó respetuosamente y se dirige al juez Galaec

Con la venia Señoría, me presentaré: Soy Violant de Ribatallada ciudadana del Principado y Chambelan de Su Majestad Rhiannon I, Reina de la Corona de Aragón. He sido designada por la propia Reina para asistirla en este juicio, cosa que para mí es un gran honor y me llena de orgullo. Espero estar a la altura de las circunstancias.
Con vuestro permiso procederé a exponer mis argumentos según los cuales, la única salida viable para esta situación es que el Sr. Vilaragut retire su denuncia y se retracte de sus actos.

Se aposenta ante el atril dispuesto para hacer su intervención, abre sus notas y empieza:

En primer lugar, hay que considerar nuestra carta magna: la Constitución. Desearía citar algunos artículos
-Preámbulo: <<El pueblo de Cataluña, representado por las Cortes Catalanas, en virtud de su voluntad soberana de autogobernarse y de regir su destino, se otorga las presentes Constituciones, leyes máximas del Principado de Cataluña, por encima de todas las otras leyes, de todas las instituciones y de todos los estamentos, y que sólo podrán ser modificadas por las propias Cortes por mayoría cualificada.>>
-Artículo. VI. << El Principado de Cataluña está regido por tres instituciones: el Príncipe y la Generalitat de Cataluña a nivel general, y los Ayuntamientos a nivel local>>
- Arte. VIII. La Generalitat de Cataluña está formada por tres poderes:
a) Las Cortes de Cataluña, máxima autoridad del poder legislativo, el funcionamiento y renovación de las cuales está regulado por el Estatuto de las Cortes.
b) El Gobierno de la Generalitat de Cataluña, máxima autoridad del poder ejecutivo, formado por el presidente de la Generalitat y sus once consejeros. Se renueva cada dos meses como máximo, por sufragio universal.
c) El Tribunal de Apelación, máxima autoridad del poder judicial, el funcionamiento y miembros del cual vendran reglados en el Estatuto del Tribunal de Apelación.

Cómo puede ver, Señoría, en ningún lugar se menciona que el Rey o Reina de la Corona de Aragón sea una institución del Principado.

Pero es más, la Declaración de Independencia del Principado, firmada por el Tratado de Fredes , en diciembre de 1456 especifica con toda rotundidad:

<< Los abajo firmantes, por libre determinación, legítimos representantes del pueblo del Principado de Cataluña y de sus estamentos, proclaman:

1. Que el Principado de Cataluña deja de reconocer las actuales instituciones comunes de la Corona de Aragón como propias, sin que esto suponga la rotura de los acuerdos comerciales, diplomáticos, jurídicos o cualesquier otros acuerdos de colaboración subscritos de igual a igual con el Reino de Valencia y el Reino de Aragón.>>


Con mirada seria y con un tono de voz medido pero incisivo, Violant se giró hacia el fiscal:

Así pues, ¿como es posible que el Sr. Vilaragut pretenda aplicar a la Reina de la Corona de Aragón unas leyes del Principado de Cataluña ? ¿Cuál es la intención del Sr. Titagrossa al utilizar su cargo de Alcalde para hacer una denuncia de esta índole que no puede más que traer problemas al Principado?
¿Debemos recordar al Alcalde de Puigcerdá el Código Penal del Principado, el cual limita las competencias de un alcalde para iniciar un juicio a aquellas cuestiones de ámbito local o a aquellas otras de ámbito general, siempre que sea a petición del Gobierno de la Generalitat?
¿Es consciente el Sr. Titagrossa que está poniendo en peligro las relaciones diplomáticas del Principado con la Reina de la Corona de Aragón, y que por ello podría ser acusado de un delito de desorden público e incluso de Alta traición, si se demuestran intenciones ocultas en contra del Principado?

Con un tono de voz más sereno, se dirigió nuevamente al juez.
Señoría, cualquier argumento que quiera añadir el alcalde de Puigcerdá topará siempre y en todo momento en el hecho incuestionable que el cargo de Reina de la Corona de Aragón no es un cargo del Principado de Cataluña y por lo tanto no le es de aplicación nuestras leyes.
Por otro lado, no puedo menos que hacer notar que las consecuencias que se podrían derivar de este asunto iniciado por el Sr. Vilaragut si prosperara la denuncia y no quisiera retirar sus cargos , teniendo en cuenta su condición de Alcalde de una ciudad del Principado, serían, cuando menos, vergonzosas para todo el Principado y sus instituciones.

Su Majestad, hasta el momento, se ha tomado el asunto con bastante <<fair play>>, si me permitís la expresión , pero creo que el Sr. Titagrossa ya se ha divertido bastante y que es hora de dar marcha atrás por el bien del Principado y por la credibilidad de sus instituciones que él, y sólo él, ha dejado en tan mal lugar.
Es por eso que pido a su Señoría que declare nulo este juicio y ordene al Sr. Vilaragut de Titagrossa y Matafregida que se retracte públicamente de esta denuncia y que guarde el respeto que merece SM Rhiannon I, Reina de la Corona de Aragón.

No tengo nada más añadir, Señoría.

Y se sentó a esperar el transcurso del juicio
La defensa ha cridat en/na Violant
Aquest és el vostre testimoni:
Violant va escoltar amb atenció el discurs del seu cunyat i el que deia el petit Luca. La seva educació castrense i la seva posició actual com a camarlenc de la Reina, li impedien alçar-se i contestar-los com es mereixien. Allò era una burla, una pantomima cap a la institució de la Corona d�Aragó i cap a aquell Tribunal,de la qual ella no en volia formar part. Tanmateix, Sa Majestat havia volgut que tornés a declarar i ella no s�hi havia pogut negar. La ràbia i la vergonya niaven en el cor de la noia, quan va sentir que Vilaragut cridava Tinzu a declarar. S�hauria d�enfrontar amb tota la família en aquell tribunal?

Quan el jutge li va donar la paraula, es va alçar i s�hi va adreçar directament: Senyoria, per respecte a aquest Tribunal i a la Reina continuaré amb la defensa.
Per començar, vull deixar ben clar que tot i que aquest judici és una ofensa imperdonable cap a la Corona d�Aragó, he intentat en el meu primer al�legat oferir la possibilitat al Sr.Vilaragut que es retractés de la seva acció unilateral,al marge del govern del Principat, pensant que potser no n�era conscient del que suposava aquesta acció. Com hem hagut d�escoltar tots els presents en aquesta sala, no tan sols no l�ha aprofitada sinó que ha tergiversat les meves paraules, m�ha acusat de ves a saber què i ha fet cridar a l�estrada un nen perquè amb la seva veueta infantil ens expliqués com li agradaria que fos el món, fent una interpretació simplista de les nostres lleis i afegint encara més, si és que això fos possible, una ofensa més a la Reina titllant-la de �una catalana més�.

No insistiré més en allò que obvi. Només demano al Tribunal que es rellegeixi el meu primer al�legat i que comprovi que no he dit en cap moment que el Sr. Vilaragut deu obediència a la Reina. Tot el seu bla bla bla intentant argumentar i justificar la legitimitat de les seves acusacions és pueril, fal�laç i contradictori en tots els seus termes.

Així doncs i resumint la meva intervenció, demano aquest Tribunal que declari nul de ple dret aquest judici per dues raons:
Primera: Les lleis del Principat no són aplicables a la Institució de la Corona d�Aragó pels arguments que ja he exposat i per tant, aquest tribunal s�ha de declarar no competent en aquest litigi.
Segona: El Sr. Vilaragut ha actuat fora de l�àmbit de les seves competències en pujar un judici com acusació en un tema que no és d�àmbit local sense permís del govern del Principat, per molt que es senti afectat com a ciutadà. Si aquest argument fos vàlid qualsevol ciutadà tindria la possibilitat d�iniciar un judici en el tribunal i no és així.
Tal com marca la Constitució del Principat en l�article XIV d) la competència dels ajuntaments es limita a � L'obertura de judicis d'abast local, i general a petició del Govern de la Generalitat.�

Això és tot senyoria. Només em queda transmetre-us una súplica personal de la Reina i és que tanqueu amb la màxima celeritat aquest judici que no s�hauria d�haver obert mai.
I sense mirar ni un sol cop a ningú més que al jutge sortí de la sala.
-------------------------------------

Violant escuchó con atención el discurso de su cuñado y lo que decía el pequeño Luca. Su educación castrense y su posición actual como chambelan de la Reina, le impedían levantarse y responder como se merecían. Aquello era una burla, una pantomima hacia la institución de la Corona de Aragón y hacia aquel Tribunal,de la cual ella no quería formar parte. Aun así, Su Majestad había querido que volviera a declarar y ella no se había podido negar. La rabia y la vergüenza anidaban en el corazón de la chica, cuando oyó que Vilaragut llamaba Tinzu a declarar. Tendría que enfrentar-se con toda la familia?

El juez le dio la palabra, se levantó y se dirigió a él directamente: Señoría, por respecto a este Tribunal y a la Reina continuaré con la defensa.
Para empezar, quiero dejar bien claro que a pesar de que este juicio es una ofensa imperdonable hacia la Corona de Aragón, he intentado en mi primer alegato brindar la posibilidad al Sr.Vilaragut para que se retractara de su acción unilateral,al margen del gobierno del Principado, pensando que quizás no era consciente de lo que suponía esta acción. Cómo hemos tenido que escuchar todos los presentes en esta sala, no tan sólo no la ha aprovechado sino que ha tergiversado mis palabras, me ha acusado de vaya usted a saber qué y ha hecho llamar al estrado a un niño para que con su vocecita infantil nos explicara como le gustaría a él que fuera el mundo, haciendo una interpretación simplista de nuestras leyes y añadiendo, si es que esto fuera posible, una ofensa más a la Reina tildándola de �una catalana más�.

No insistiré más en aquello que obvio. Sólo pido al Tribunal que se relea mi primero alegato y que compruebe que no he dicho en ningún momento que el Sr. Vilaragut deba obediencia a la Reina. Todo su bla bla bla intentando argumentar y justificar la legitimidad de sus acusaciones es pueril, falaz y contradictorio en todos sus términos.

Así pues y resumiendo mi intervención, pido a este Tribunal que declare nulo de pleno derecho este juicio por dos razones:
Primera: Las leyes del Principado no son aplicables a la Institución de la Corona de Aragón por los argumentos que ya he expuesto y por lo tanto, este tribunal deberia declararse no competente en este litigio.
Segunda: El Sr. Vilaragut ha actuado fuera del ámbito de sus competencias al subir un juicio como acusación en un tema que no es de ámbito local sin permiso del gobierno del Principado, por mucho que se sienta afectado como ciudadano. Si este argumento fuera válido cualquier ciudadano tendría la posibilidad de iniciar un juicio en el tribunal y no es así.
Tal como marca la Constitución del Principado en el artículo XIV d) la competencia de los ayuntamientos se limita a � La apertura de juicios de alcance local, y general a petición del Gobierno de la Generalitat.�

Esto es todo señoría. Sólo me queda transmitiros una súplica personal de la Reina y es que cerreis con la máxima celeridad este juicio que no se tendría que haber abierto nunca.
Y sin mirar ni una sola vez a nadie más que al juez salió de la sala.
L'acusació ha cridat en/na Lucaverona
Aquest és el vostre testimoni:
Luca entró en el recinto que no había visto nunca. :S
" otra vez la señorita con la cual discuto siempre y luego hacemos las paces y luego discutimos y luego hacemos las pac... y así" - Luca se quedó mirando al serio juez :S

Ejem ... començo ehhhh - alzó la voz porque ante tanta altitud y mirada de alguna forma debía elevarse.

Vale ^^ pues començo ^^

Los antiguos también decían "Quidvis Recte Factum Quamvis Humilde Praeclarum", que viene a decir como bien saben todos los presentes que cualquier cosa hecha bien, aunque sea humilde, es noble. Y eso es lo que ha hecho el señor Vilaragut, como ciudadano catalán.

Humildemente el señor Vilaragut ha cursado una solicitud a este tribunal para que sencillamente aplique la Ley que es para todos los catalanes, y nuestra Reina y larga vida para ella Rhiannon es además de Reina, ciudadana de Catalunya según el estatuto de la ciudadanía aprobado por nuestras gloriosas Corts Catalanes. Nuestra Reina Rhiannon cumple con el artículo I y por lo tanto se le debiera aplicar igualmente los deberes de cumplimiento de la ley que debe cumplir, su Majestad y todos sus súbditos que le debemos y le rendimos honor además de congratularnos por su recién estrenado cargo.

Añado también que el señor Vilaragut no solamente ha sido un buen ciudadano al alertar a las autoridades del incumplimiento de una ley, sino también a la sociedad de la necesidad, quizás, de equilibrarla para que tenga en cuenta este hecho que se ha dado, que no es otro que la elección de una catalana como reina en el ejercicio de otras funciones.

De hecho él no ha hecho otra cosa que aplicar ese mismo estatuto de la ciudadanía que en su artículo VI declara:

"Los miembros del Estamento de la Ciudadanía ostentan los siguientes deberes:

a)De denunciar el incumplimiento de la ley por parte de un ciudadano, institución o cargo público; y de aportar las pruebas de un delito, si
le son requeridas por el Juez, el Fiscal o un Teniente de Policía, en
una de las lenguas permitidas en el Principat de Catalunya, de acuerdo
con el Artículo V del Código Penal."

Es que lo conozco bien porque lo firmó mi mamá ^^ y si se fijan bien, el único catalán que lo hizo bien fue el señor Vilaragut, todos excepto él debiéramos haber sido acusados por no cumplir dicha ley :S

Es decir, como ven, él ha aplicado su deber como ciudadano catalán, ante una figura que merece todo el respeto, y lo tiene, pero que a fin de cuentas es una institución más en el ámbito de Catalunya, aunque las palabras que acaba de dictar la señorita Violant me han ... nos han causado un pequeño trauma, al decir que la Corona no es de Catalunya :S O eso he entendido :S Perdón eh si no lo escuché bien ^^

Creo que debería corregirlas o matizarlas, porque a ver si la Reina va a cabrearse con su defensora por restarle ante todo el pueblo catalán de todo su poder :S en un sencillo juicio. Lo digo porque aunque el Príncipe es nuestra máxima institución, la Corona y la Reina se nombra de Catalunya, Valencia y Aragón y aunque pendiente, se dispone a jurar sus leyes y respetarlas.

También le pido a la señorita Violant que intente no lanzar acusaciones al vuelo y sin pruebas, al flirtear con un peligroso "intenciones ocultas en contra del principat".Eso es una dura acusación que no sé porqué ha dicho, no sé ni tan siquiera con qué intención, pero si tiene usted pruebas de que sea así, le rogaría que las mostrara y si no, que de desdiga y disculpe por ello. De buen rollo eh ^^ si no quiere hacerlo, pues a mi plim ^^ Pero vamos, si por "en contra del principat" entiende usted que es "aplicar al pie de la letra la ley y el estatuto de la ciudadanía" pues entonces sí, igual somos peligrosos.

Después, añado. Yo como becario en prácticas del ayuntamiento de un pequeño pueblo de las montañas, veo que en este juicio se pudiera poner en duda que la justicia no es igual para plebeyos que para los reyes, no querría que así fuera, ni que nadie usara una sentencia puntual para poner en duda este cimiento tan importante de toda sociedad, que no es otro que la justicia es el árbitro de la convivencia y que está por encima de cualquier cargo y la cual se ha de aplicar a todo el mundo por igual, sea quien sea el acusado. Lo comento porque nuestra Constitución fue creada para eso, y creada como su preámbulo comienza por "El pueblo de Catalunya". Bien, pues pueblo es el plebeyo, el becario ^^, el alcalde, el president, todo ciudadano, los visitantes que quieren vivir aquí, los nobles y también, la Reina.

La acusación tampoco querría que nadie echase en cara nunca esto mismo ni tan siquiera que se pudiera insinuar que la Reina está por encima de la Ley catalana y que no la cumple. Eso nadie lo quiere, ya sabe usted que hay mucho agitador por ahí que solamente busca problemas ^^, y por eso creemos positivo este juicio, sea cual sea el resultado, porque él demuestra que Catalunya y su sistema legal, aunque quizás requiera de mejoras como todo lo bueno, es aplicable a todos los catalanes sin distinción. Y por eso debiéramos felicitarnos todo y debiéramos aplicarla con rigor.

Acabo que tengo que hacer deberes del colegio ¬¬
Esto de ser abogado mola ^^
L'acusació ha cridat en/na Tinzu
Aquest és el vostre testimoni:
Tinzu se persono en el Tribunal. Habia pedido el mismo a su hermano el poder defenderlo.

-- La ley no es clara. Se somete a muchas interpretaciones. Yo no soy nadie en esta materia. Pero cuando leo el articulo referente a que un alcalde no puede subir juicios de caracter general me asaltan dudas de si generalmente lo puede hacer con permiso o tiene k pedir el permiso para hacerlo generalmente. Es ambigua. El Sr. Vilaragut no es un alcalde asaltante. Ha estado elegido democraticamente. I entre muchas de sus funciones esta la de poder abrir juicios en su territorio. No puede haver leyes que coarten el desarrollo de cualquier cargo publico electo. Por lo tanto este juicio podra ser declarado no culpable. Pero el echo de que este abierto significa que las cosas no las estamos haciendo bien. Ahora mismo una misma familia tiene un poder que abarca demasiado. Y no hicimos algunas de nuestras leyes para separar ese poder? Nadie discute a nuestra soberana. Lo etico hubiera sido renunciar a su cargo como consejera. Lo reproblabe es que quiera seguir manteniendo las diversas sillas que su Majestad ocupa.

La ley es clara en ese sentido. Y por eso se añadio el parráfo referente a futuros cargos que fueran creados. Yo creo sinceramente que su Señoria ha demostrado su buen hacer y neutralidad en todos los casos que he seguido. Y la considero un buen amigo. Pero recuerde que las instituciones deben obedecer al pueblo que las vota. Y recordemos que no estamos juzgando a Su Majestad.


Tinzu se acerco al estrado y saludó a su Señoria, luego se acerco y abrazo efusivamente a su hermano. Habia lazos como los de sangre que nunca se rompian.
Tornar a dalt Ir abajo
 
Judici innocent/e a Rhiannon (alta traïció)
Tornar a dalt 
Pàgina 1 de 1
 Temas similares
-
» Rhiannon innocent d'alta traïció/inocente alta traición
» Birraplis, judici nul alta traïció/juicio nulo alta traición
» Maties, innocent alta traïció/inocente alta tración
» Katha, innocent alta traïció/inocente alta traición
» Orionbeta77-Innocent d'alta traició/Inocente alta traición

Permisos d'aquest fòrum:No pots respondre a temes en aquest fòrum
Palau de Pedralbes / Palacio de Pedralbes  :: Govern de la Generalitat :: Despatxos del Govern / Despachos del Gobierno :: Ala Judicial / Ala Judicial :: Archivo del Tribunal de Barcelona / Arxiu del Tribunal de Barcelona-
Canviar a: